diari d'un mortimer

2010-06-07T21:09:00.001+02:00

i si dic que sí també ja em sembla bé
no són coses per dir aquí, potser,
però és que és aquí on vinc a dir-ho:
no sé, no sé què dir
em semla que sí que venia a dir algo, però ara ja se me n'ha anat i no me'n recordo de què us venia a dir
a qui?
com que a qui?
collns, no sé, a tu, per exemple!
collons!
a qui siguis, a qui vulguis ser, clar...
qui ets?
tu, tu,
qui ets?
eh?
va, digues...
diga'm qui ets...
què, no m'ho vols dir, oi...?
ja, ja m'ho imaginava
doncs no m'ho diguis si no vols!
clar, fes el que vulguis!!
i tant!
per mi...
bueno, per mi que sí, no sé...
a tu què et sembla?
eh?
doncs mira, no sé
a mi em sembla que sí, que vale, que ja em sembla bé
pues vale doncs molt bé, perfecte
vale, doncs quedem així llavors
vinga, fins ara doncs...
aupa

2010-05-24T13:47:00.000+02:00

a veure si d'una puta vegada explota tot me cagun la puta i rebenta tota aquesta puta merda ja!!
no vull sentir ni veure ni intuïr ni un putu anunci de merda més, a la puta merda ja amb tota aquesta merda de descaro i amb lo descarats que són, i que s'acabi ja, joder!!
algú creu que podria entendre aquestes paraules?
jo sí, crec que sí
diria que el que vol dir aquest noi amb aquestes paraules és que n'està fins als collons de tot el descaro aquest de merda.
sí
què collons!!
vaig a dir una frase:

els diners no són necessaris
ja està,
ja ho he dit
ei!
entenc que poden ser útils, clar, si vols canviar un elefant per trescentes gallines o algo, igual és més còmode i en certa manera poden ser útils, els diners, vale, ho entenc, n'entenc l'existència, i la invenció, i la utilitat primera com a tal, vale...
però d'aquí al punt on ens trobemmm....
joderr!!!
su puta madre ya con el descaro además!!
no són necessaris
capítulo trestantos
o almenys, en tot cas, no estic d'acord, gens ni mica en absolut, en que hagin de ser els amos i senyors de les nostres vides tal i com ho són, i quan dic de les nostres vides vull dir de les nostres existències en la seva totalitat, de les nostres ments i dels nostres pensaments, que només estan que empresonats tot el putu dia amb la puta merda aquesta de la pasta dels collons, i de tenir-ne i tenir-ne i tenir-ne més i més, i les nostres ànimes impures que es van embrutant més i més dia a dia amb la collonada aquesta de tenir-ne i tenir-ne i tenir-ne més i més i més i més
con su puta madre!!
perdoneu que em desfogui avui aquí d'aquesta manera, però és se m'està gastant del tot...
em refereixo a que com a trossos de planeta que hem aparegut per aquí, com a trossets d'univers que per alguna casualitat qualsevol hem arribat a aparèixer i existir, no entenc ni crec que haguem d'estar sotmesos a tota aquesta merda que algun dia algú, o alguns, de manera gradual i segurament sense adonar-se'n del que fèien, i a més a més segurament fent-ho a fi de bé i sense saber fins on arribaria la cosa, doncs van començar tota aquesta història...
i sí, ja he dit que ho entenc, que en cert sentit poden ser útils, però no, no és just, no és normal, i que nosaltres com burrus anem tot el putu dia al seu darrere morint-nos per aconseguir-ne, encegats, afamats de més i més diners i diners i diners i diners i tenir i tenir i tenir i tenir...
merda!
i una puta merda!
i sí, estic molt enfadat!
i estic enfadat amb els diners com a diners i amb els governs que es creuen legítims propietaris del planeta i de les nostres vides i amb dret a decidir sobre que és el que ens convé i què és el que hem de fer i com ens hem de comportar i com ens han de vigilar perquè estiguem bé, i segurs i sup pputa madre de tot!
que no, joder!
que no els reconec!
no sóc en moisès queralt frias, 46703083-L de tiana i no sé què
no!
ni de catalunya
ni d'espanya!
no!!
no ho reconec, no us reconec!
ni sóc català ni espanyol ni eurpopeu ni cap merda de puta merda d'aquestes!!
que ho sapigueu!
ala puta merda tot ja joderç!

2010-05-07T14:00:00.003+02:00

sí, així és, de vegades hi ets i de vegades no hi ets
es podria dir que sí
són com fases, suposo...
no sé si ja ho havia dit això
que són com fases, vull dir...

a veure, per donar una mica de continuitat a la cosa:
la rúcula ja està estrenada, vaig fer un bolo a montgat el dia 11 d'abril, a casa, com aquell qui diu, que ja se sap que és més difícil...
que són els bolos més difícils, vull dir; lluny del que es podria pensar, segons com algú et dirà: però si segur que t'aplaudeixen, que sòn els teus colegues, o no sé què...
sí, ja,
però estic segur que qualsevol que hagi actuat devant de gent sap que la quantitat de nervis en l'estona prèvia a l'inici de l'actuació és altament superior en els casos de tenir coneguts entre els assistents, i no parlem ja dels casos en que un 85% dels nombrats assistents formen part d'aquest col·lectiu de coneguts...
pero vaia, profesional, mui profesional
i sí,
un cop fet aquest pas, ara ja sí, ara cap a barna, a buscar alguns garitus d'aquests tipu baretu de gràcia per nar a provar a veure què tal funciona la cosa amb gent que no sàpiga res, que no em conegui de res, bull dir...

rúcula!

de fet ja me n'ha sortit un altre, encara més a casa, a tiana, al parque del dr mascaró, per la festa major petita, que es veu que faran cosetes, i l'11 de juny hi ha un concert, que és divendres, i el dissabte 12 de juny sortiria jo amb la rúcula una estoneta, potser no tot el bolo sencer...
bueno, ja és algo
un cop el xavi lozano, nostramich bufa, el dels parents que tot ho bufa, em va dir que lo seu és que de cada bolo te'n surti un.
com a mínim, vale, peròal menys aun, així sí que segur que no pares...
perfecte, a mi de l'estrena xandri de la rúcula ja me n'ha sortit un, o sigui que està donant fruits la cosa, i...ç
bueno, no us ho explico

hòstia, m'agrada quan surt una ç trencada al final d'un paràgraf perquè a l'apretar l'enter sense volguer si vas ràpid també apretes la ç
molaç
sí, ara ho he fet expressament, què passa?
ç!
ççç
haha
vale
què més?

hòstia, sí, el cervell, com mola...
sempre m'ha sorprès molt
que justament aquesta cosa que és el cervell, que és el que bàsicament ens fa ser el tipus de ser que som, que ens ha fet construir tota aquesta tecnologia i ens fa tenir tots aquests pensaments i ens converteix en aquesta cosa que som (com a espècie, vull dir, comm... o sigui, que tots els científics que ens diferencien d'altres animals diuen que bàsicament és pel pulgar oponible aquest i l'encefalograma, o no sé què, la moguda aquesta...)
bueno, lo que deia
quina casualitat que justament el cervell, que podira ser un gran causant o contribuent de totes o moltes coses bones que l'home, l'humà, pot fer i de vegades fa, pues pot ser que sigui també el causant de tantes i tantes coses dolentes, terribles i esgarrifoses
tant que de vegades no hi volem ni pensar, no volem ser-ne conscients, preferim enganyar-nos una mica i poder seguir vivint més o menys com fins ara, perquè sinó, si no t'enganyes, si et fas conscient permanent ment de tota l'atrocitat d'actes que els humans hem estat fent i encara fem durant temps i temps, i ja he dit que encara ho fem, ara mateix quan jo escric això en aquesta casa de can rajoles, o quan tu qui siguis ho llegeix des d'on sigui (si és que existeix algú que algun dia arribi a llegir-se això...)
doncs ara mateix estan passant, sí, també estan passant tota aquesta merda de coses
i vull dir que en gran part, el causant pot ser el cervell humà, que és un òrgan dèbil i amb una gran tendència a la creació d'egos i personalitats fortes, o amb intenció de ser fortes i en realitat bastant porugues i necessitades...
bueno, he divagant bastant, i d'una forma prou divagada, crec...
en tot cas ja continuo en un altre moment, perquè sinó això es fa realment inaguantable
insoportable, diria jo des d'una altra perspectiva o personalitat
en fin...
ara vinc, un moment!

2010-04-09T13:23:00.002+02:00

bueno, ja he fet un passe sencer
una horeta, horeta i poc
assaig únic, no fos cas que arribi al bolo passat de sajos...
el bolo de Rúcula, vull dir
l'espectacle que presento aquest diumenge a Montgat, basat en el recital de cançons bones que vaig estar realitzant el passat novembre aquí casa els dijondres en viu...
res, bàsicament és un concert de temes propis amb alguna versioneta neta i tal
i també alguna de bruta, clar...
per altra banda...
què més?
ah, sí, amb els mortimers, clar!
ja hem començat la gira de sant jordis, de legend, tots els diumenges d'abril al poble espanyol, més algun altre bolillo suelto que mos ha sortit, crec...
l'altre dia va ploure i ho vem haver de fer dins una carpa que tenen allà, però bueno, la llegenda continua, jo diria que aquest diumenge ja farà solet i el podrem fer a la plaça on toca amb tots els guiris passant i passejant...
demà fem una barbecue aquí casa, a proposta de l'edu, el nou inquilino, que també és àries, de l'1 d'abril, i entre que el meu és el dinou, que també suma 1, i demà és dia 10, que també suma 1, i comque és dissabte i primavera i després hi ha madrid-barça...
pues claro!
la setmana que ve també començaré amb lo de la judith pujol, que està preparant la pràctica escènica d'aquest any i m'ha dit si puc fer les músiques en directo i tal...
vale!
pues venga!!
què més, güot more..
nada, eso, primavera i diversión, i que canti el qui balli, pero que silva el que salte i salga el mejor, el de todos, els que ya sabíamos que estábmos esperando y aún no nos habíammos dado cuenta....
por supuesto,
a lo mejor!

2010-03-11T19:11:00.002+01:00

tinc la sensació que algun dia d'aquests m'arribarà algun mail important que per algun error internàutic m'anirà a parar directament a la carpeta d'Spam.
per això m'alegro de tenir la conexió lenta, o no sé què que passa, que el gmail només se'm pot carregar, i de fet se'm carrega, amb vista bàsica HTML.
de manera que per borrar els spams, per alguna curiositat que, sincerament, desconec, m'obliga a marcar tots els missatges spam un per un abans de borrar-los, no hi ha cap quadradet buit per omplir amb creueta a dalt de tot dels que serveixen per marcar-los tots, com sí que passa, crec, amb hotmail, i com em passava també a gmail quan podia carregar la bandeja d'entrada amb vista standard.
o sigui que incoscienment, i casi sense voler, sempre que borro els missatges d'spam, a l'anar-los marcant un per un, m'adono que estic mirant que no siguin el famós missatge sorpresa que crec que m'ha d'arribar un dia d'aquests, i que segurament m'arribarà, i que pot ser que per algun error desconegut vagi a parar directament a la carpeta d'spam.

que raro

i bueno, i a part d'això, moltes coses
no sé on ens havíem quedat, ara...
bueno, el jsu i el guillem ja no viuen aquí can rajoles, en guillem va marxar l'1 de març al piset que s'ha pillat al capdevall del carrer del sol, tocant a la riera, i en jsu està instalat a can boter, a l'antiga habitació de la rosa i en joan arqué, ja que aquest s'ha acabat pillant la de la cristina.
en fin, jo m'he instalat a la que era del jsu, a l'altra banda del pati, mi apartamentito privado, el apartotel, que se tepàr totél!
molt bé, tres espais ben clars i diferenciats, habitació per dormir, amb la roba i tal per vestir-me i despullar-me i tot el que s'hi fa de vegades, quan toca i va bé i s'hi fan cosetes i mola i mola i mola molt...; segon espai: saleta d'estar, per llegir, estar prenent el te, tauleta i dos cadires, rústic, senzill, una altra paraula que ara no recordo.... i la oficina, clar, tercer espai, el despatxet, escriptori amb tauleta a part per l'ur denyador perquè a més ah! sí que torno a tenir-ne, perquè m'he instalat la pantalla antiga d'en jordi, de l'ordenador de LLívia, i el tinc aquí de fixe, al costat de l'estanteria amb tots els llibres, planteta, llum de peu...
sí, avui he nat amb la montse a l'ikea i el conforama haha!!
deunido, quins llocs i quins ambients, i quines atmosferes, i quins universos...
molt bé, també hi fet una cosa que no havia fet mai.
en fin, que molt bé, ens quedem la internet, perquè el noi que ve a viure, això, per cert, l'edu, és el noi que s'està instalant a l'ex habaitació de la lia, que al final, i després d'algunes dubtades, s'ha quedat la del guillem.
en fin que l'edu, el noi aquest que ja ha dormit alguna nit aquí, diu que per ell millor si ens quedem la internet, i ens ela quedem.ole!
alguna cos més?
ah, sí, els mortimers, ara me'n recordo...
bueno, s'està dient per aquí que potser es queda aquest dissabte a la tarda per fer una mica de reunió general i tal, a veure què passa, cap a l'abril comencem a tenir bolos de la llegenda, i el festival i tota la seva pre-paració ja està començant a estar bastant en marxa.
crec.
ara em conecto i us ho explico penya!
clar, com que em sembla que he estat una mica abduït...
pel canvi de casa i tal, suposo...
valensss!!!

2010-01-26T14:06:00.002+01:00

bueno, potser sí que podira escriure alguna cosa per aquí
comque ja no escric casi mai
per lo de la internet, vull dir...
més que res perquè m'he quedat sense ordenyador
a veure, l'ur dinador encara funciona, i l'esmorzador també, però és la pantalla la que està afectada, no es veu res, coses de la física, suposo, l'encontre de forces en un moviment en l'espai relatiu a la velocitat del temps multiplicat per la resistència natural de la força i tal...
en fin, que estic mig quitao de la internet, m'hi conecto de raïms en peres, amb el portàtil de la Lia, clar, perquè el meu està in-servible.
Llàstima perquè m'ho passava bé ara, fent fideus i tal, però clar, tot són fases i estones, èpoques diríem, o sigui que ja em sembla bé
que por bien no venga l'he aplicat desenterrant l'ordenyador que feia servir fa més de dos anys, el plosnio que m'havia passat en marci, que és una relíquia pre-colombina però que per segons què ja em va bé
per exemple per lo d'en Dicàpnèip, que després d'un anyet de tenir-ho allà aturadet, sembla que m'hi he pogut poosar unes estones.
està béeeaixò...
més coses
poques
d'en sotracs sí que fot la hòstia que no en sé res, a la que pugui contactar-hi li comento aviam com ho té, i de ben segur que aviat ens explicarà alguna coseta d'aquesta quadratura satrun-plutó des de l'eix cardinal de balança-capricorn
i totes les altres coses també, clar
segur
sí, segur
és molt complidor, en el fons, en sotracs...
la mariàngels no tan, però bueno, és lo que té el desface, li encanta, descontrol total per curar l'excés de passivitat ensopida.
perfecte, que fagi el que vulgui
nosaltres ens anem trobant per aquí, fent veure que no sabem res, i de fet ignorant el que sabem, perquè en veritat no ho sabem del cert i ens és igual
se'ns en refot ben bé, sí, és això
no ens importa
o potser sí, qui sap
en tot cas, l'any aquest és una cosa que sí que ja està aquí, i prometem seguir dissimulant tan bé com poguem, no només pel propi bé i benefici, com ja s'ha fet anteriorment, sinó també pel conegut objectiu comú d'alliberar tota la humanitat de les penúries i preocupacions que ens ofeguen
salvarem el món, penya, segur...
sí!!

2009-12-10T17:18:00.003+01:00

sí clar, ja s'acosta el nadal, i com és habitual ens comencem a preparar per l'arribada un cop més, un any més, del salvador de les festes, l'alliberador de les nostres inquietuds, parlo com se sap de Jisàs de Netzerit, que aquest any celebra ja la novena temporada seguida en actiu.

és per aquest motiu, entre d'altres, que la Memi ha obert un blog nou exclusiu del jisàs, la temporadada del qual comença aquest divendres a l'Hospitalet de Llobregat, a Can Barrades, també anomenat gamberrades, us linko el que seria l'adreça d'aquest nou blog:

http://jisasdenetzerit.blogspot.com/

punto uno
punto dos:
què tal penya, com esteu...?
no me n'havia adonat però he vist que m'he estat més d'un mes amb sense escriure en aquest llotch, quina manera de donar constància a les meves actituds...

pel que fa al tema de les pastes de dents, que sé que us tenia inquiets, evidentment la de Moçambique ja fa dies que s'ha acabat, molt abans del que hauria s'hauria pogut esperar, diria que ningú va notar ni tan sols que no era del lidl, ves tu a saber...

ara diu que el lluc està a punt d'arribar per fer una ullada al tema del tió, del qual ens n'ha sortit un bolo: el de tiana.

Visca en Piana!

i amb el maus a Marsella, intentarem fer uns retoques al que hi havia per tal de poder fer el bolou de divendres que ve, dia 18, amb un sol assaig i a lo que salga...
perfecte!

demà us dic algo doncs,
bona salute!

2009-11-06T12:10:00.002+01:00

doncs he estat treballant en la creació d'un nou blog sobre els mortimers, "no es mortimer todo lo que reluce", en el qual s'anirà informant de l'evolució de les vides d'aquest jovent en hore no-de-mortimers, és a dir, aquelles feines que fan el mortimers out-mortimers. aquí us el linko:

http://demortimersgang.blogspot.com/

pel que fa a tot això dels mortimers, també comunicar que sí, que ja s'estan tancant les dates de nadadales per aquesta temporada, la novena de l'espectacle del jisàs en ruta, qui ens ho hagués dit!
aquest any tenim 7 ò 8 bolos de moment, i encara estem a l'espera de que en caigui algun altre...

del tema dels llibres em trobo molt millor, ja em vaig acabar les memòries del sr. schnabelewopski, em vaig llegir un parell de contes més de la ciutat seca del roger tartera, i ara he començat la Pandora al Congo, que me'l va regalar la Gemma aquesta setmana...
guapa!
què? ah, sí, la pasta de dents de moçambique ja ha aparegut, amb un desgast lleugerament superior al que hagués tingut si l'hagués utilitzat només jo, però està en molt bon estat i es troba molt millor...
no vaig arribar a preguntar res ni res, vaig deixar passar els dies i va aparèixer per casualitat allà al lavabo...
bien

2009-10-29T20:25:00.003+01:00

ja tenim llum, avui al mgdia ha saltat i al final es veu que era un fusible que s'havia fós.
normal!
de lo que dèiem dels llibres l'altre dia, una curiositat d'aquelles, perquè ara amb el que m'estic llegint no m'està costant tant concentrar-me i anar-me'n-hi.
vaig vacil·lar un parell de dies entre un d'un psicólogo que em va passar l'ari e un de contes del roger tartera, la ciutat seca, però finalment vaig caure de nou en les famoses memorias del señor schnabelewopski, del henrich heine, que fa com dotze anys me l'havia començat i el vaig deixar perquè m'aburria, i després molts cops me l'he mirat però no m'hi ha acabat de tirar fins ara, i de cop m'està gradant molt...

però no és d'això que volia parlar avui, sinó de la pasta de dents
perquè aquesta setmana he encetat la pasta de dents que em vaig comprar fa un any a moçambique, on era ara fa justament un any...
sí, curiosament és un dels souvenirs que em pillo a vegades quan vaig a llocs, em sembla que va començar al perú, quan un dia per chincha estàvem fent un volt per un mercat esperant no sé què i de cop, allà per allà al mig, ressorgint d'entre totes les coses, hòstia, un moment que ara ha caigut una pintura que tinc aquí a l'habitació, de moçambique justament, ara que en parlava...
bueno, doncs ho explico bé:
de cop entre tota la multitut de coses i cosetes en aquell atapaït mercat de chincha, perú, tot d'una sobressortint entre tot el demés, unes lletres cridant-me: kolynos!
clar, jo fins alhesores no sabia què era el kolynos, però l'havia sentit anomenar molt, sobretot pel text del cortázar de la gran costumbre, de kolynos y good year, i clar, good year jo sabia què era, eren uns pneumàtics i tal, però kolynos no, com el corta-plumas que un dia ho vaig buscar a la wikièdia, però kolynos no ho habia sabut abans fins que el vaig descobrir en aquell mercat i me'n vaig pillar un parell de tubos.
tot i que per la freqüència amb que em rento les dents els tubs de pasta dentífrica em poden arribar a durar més d'un any, intento que això no arribi a passar, i sembla ser que ho vaig aconseguir perquè ja fa dies que se'm va acabar el segon, i fins i tot he tingut temps d'encarregar-ne cada cop que sento que algú ha de viatjar per llatino-amèrica, com per exemple quan l'isaac i el politus van baixar a l'aconcagua, o a la tierra de fuego com a mínim, i me'n van enviar un tubet...
és el que ara se m'acaba d'acabar i per això he començat el de moçambique, aprofitant que fa una any que hi era, i avui quan he arribat i m'he anat a rentar les dents he vist que no hi era...
que raro
potser l'ha pillat en guillem, que anava a madrid...
això espero, perquè si s'ha perdut estic perdut
clar, és que tampoc no semblava de moçambique, era com yanki i tot...

en fin, lo dels mortimers
que es veu que ara farem un blog nou que de ben segur ben aviat anunciarem aquí: no es mortimer todo lo que reluce, que inclourà actualitzacions paulatines de les diferents activitats dels mortimers tant a dins com a fora dels mortimers.

això és un muntatge amb el que he estat treballant aquests dies, que tot i que no n'és l'èopca és ara que l'he editat i aquí us el penjo...
fins ara!

2009-10-15T15:02:00.004+02:00

són els mortimers, els mortimers!
potser sí, això sembla, com a mínim...
on són, qui són, els mortimers...
bé, mentre seguim buscant respostes anirem preguntant...

per exemple, coses més personals, va....

sí, a mi al matí el que més me'ncanta és llevar-me, fer-me una dutxa escoltant música, i llavors fer-me un cafetó fumant-me un peta o un cigarret de pueblo, segons el dia, i això sí, llegint.

és la meva hora, és quan jo llegeixo, com una manera de conectar-me amb l'altra realitat.

és com que quan em llevo encara vaig molt adormit, connectat amb l'altra dimensió, per on he estat volant entre somnis i divaguéos, i per entrar en la realitat que normalment s'anomena més "real" em va molt bé aquesta estona de lectura d'altres realitats paral·leles, intermitges, a mig camí entre el món dels somnis que acabo d'abandonar amb el meu cos intangible i el món per on em desplaço amb el meu cos físic...

passa que clar, llavors em passa com en aquelles películ·les que un personatge comença a explicar una història i al cap de tres segons el que està explicant apareix a la pantalla com a història i es converteix en la realitat de la pel·lícula.

(poso les eles egeminades on em dóna la gana, sí...)

buenu, i llavors, a mi em passa lo mateix, és com que entro en aquell món, en aquella realitat, per exemple darrerement en el llibre que m'he acabat avui, Así era Ivor Trent, en el Londres dels anys '30, i sus personajes i sus calles i sus barrios con sus historias, etc...

clar, llavors, la gent de casa ja saben que fins que no acabo de llegir és com que no em conecto amb la realitat on ells estan, i normalment ja m'ho respecten molt de no venir-me a dir coses i tonteries fins que acabo el cafè i el piti...

passa que a vegades sí, que em diuen algo.

llavors clar, em desconcentro, en realitat tampoc no li faig cap servei a ningú responent-li una tonteria que no puc ni raonar, perquè comque encara no estic connectat a la seva realitat és evident que tampoc no he pogut escoltar bé la pregunta, i és terrible perquè llavors em costa un montón tornar al món on era, Chelsea, Potiphar Street, Rosalia Vivian...

i no només això, clar, llavors la paranoia creix, perquè de cop estic llegint i sento els passos d'algú que s'acosta pel passadís, i potser aquest algú no ve a dir-me res, però potser sí, clar, i aquesta por fa que sense que em diguin res jo ja em puc desconcentrar del llibre, només de la por de sentir algú que s'acosta i potser vol conectar-se amb mi...

ah, i més encara, potser de vegades no cal ni que vingui ningú, potser si sento algun soroll de porta, o semblant, ja em pot agafar la por de que vindrà algú caminant, cosa que ja he descobert que també em desconcentra i és terrible...

sobretot en els dies com avui, que m'acabo el llibre, és un dia que m'agrada especialment estar relaxat i concentrat en el final, en el llibre, en la realitat on puc estar...

sí, ja ho sé deu ser una tonteria ben grossa de pijeria del primer món, però ja passa, és així, tothom deu preferir que no el molestin mentre fa coses i està concentrat en fer-les, potser a mi en altres moments no em fa tanta falta que no em desconcentrin, però en aquests primers deu minuts del dia, o vint, és igual, pues no sé, em costa que no em foti una mica que algú se m'acosti amb una tonterieta...

que no ho veieu que no hi sóc, encara?

bueno, clar, tot això sempre que parlem de tonteries i tonterietes, en cas de que es tracti d'algun afer important o d'extrema urgència, s'entén que no conta, qualsevol moment és bo...

per exemple:

bueno, ara no em venen exemples clars ni de guassa...

vaig per escriure algo sobre els mortimers, doncs...

què dèiem?

ah sí, ja vem actuar a la plaça catalunya amb el pau, i després encara hem fet alguna cosa més, com per exemple reunions.

enviament de material, parlades bones de diferents temes, coses d'aquí, coses d'allà, lo de la roba estesa de la magalí amb la rosa mai, el jsu i jo n'hem estat gravant les músiques i efectes...

diu que estrenen el dia 23 a igualada, al teatre de l'aurora, i justament és el dia que toquem amb el pau a girona, sort que ho fan tot el cap de setmana i podrem anar-hi el dissabte o el diumenge...

sort!

i molt bona sort perquè sí, clar...

i a l'aúpa!!

2009-09-15T17:13:00.002+02:00

i llavors començàvem el curs
perquè l'estiu, tot i no haver finalitzat oficialment, començava a cabar-se i es notava, la pluja havia arribat i semblava realment que ja fos tardor
els mortimers encara existien, us ho podeu ben creure, encara que potser d'una manera diferent per tots i cada un dels que ens els imaginàvem així o aixà, d'una manera o d'una altra, d'aquesta i d'aquella i de lo que no sabíem però acabaria existint
era una realitat
en aquell moment just s'acabava l'estiu i ens comen´`avem a posar les piles en diversos projectes.
per esemple, en maus era a punt de marxar cap a marsella, a la fayar, o no sé com s'escriu, tot i que abans encara actuaria amb nosaltres a la plaça catalunya de barna dins la programació de les festes de la mercè d'aquell any.
el bolo era amb en pau riba, i també amb els muu i els mil simonis i l'aina, perquè era un directe del virus laics, aquest cop amb copul·lacció final amb una versió ballable del dansardana i una colla castellera penetrant la rotllana de sardanistes a mode de fal·lus català...
ui, clar, i tot lo de l'stand de cooperació on jo havia d'estar currant, i lo de l'asha miró i pallassos sense fronteres, i mitja festa major de tiana ja havia passat, enmig de concursos i jam sessions al pard¡c del doctor mascaró, jo em preparava per acompanyar musicalment l'endemà en miquellarro, que feia el pregó oficial d'aquell any per les festes de sant cebrià, i havia muntat un bon pollito bastant guapu
també putada, o possible putada, l'amenaça de pluja que regnava constantment al nostre voltant, després d'un calurós istiu amb només un dia de pluja el dia que el tour de frança passava per tiana, de cop s'havia fotut a ploure just el dia que començàven les classes i el curs oficial dels escolars catalans, i d'arreu de rodalies...
hi havien obres al carrer, ben girats els representants del poble que considerant-se autoritats pertinents havien cregut oportú de carregar-se multitut de seres i voreres i escales mítique i carrers, i seguien les màquines treballant a ordres dels obrers, molts en ple ramadan, que sota sol i pluja foradaven el poble i li feien coses per allà dins, posant-hi tubs i tapant sots
després també estava content per moltes altres coses, i trist per unes altres, perquè és clar, n'hi seguia havent-hi tanta, de locura, que era de vegades insuportable per les nostres essències físiques, pels nostres esperits, pels cossos que érem i tot allà semblava no poder continuar ja molt més temps d'aquella forma, amb aquella fórmula, per aquell camí
però els robots seguíem com si res fent i desfent les coses a la nostra, sense enterar-nos-en i com si realment no passées res, com si no estigués tot fet una merda i nosaltres dissimuléssim, perquè clar, tampoc no era culpa nostra i no hi podíem fer pas gran cosa, què ens quedava sinó dissimular i seguir-nos enganyant, pensant que quan tot peti petarà, illavors ja descidirem, o algú decidirà, què es fa...
buenu, sí, clar, però em trobo molt millor, sí
oi tant!
la meva doctora nestaria orgullosa
si trobo alguna manera de fer-li arribar els informes, o si n'arribo a saber alguna cosa o conèixer-la, tot serà diferent, sí, tot canviarà, o potser no, però tant se val
tenim gripal

2009-08-20T22:42:00.002+02:00

us en recordeu, quan escribia habitualment, o casi, quan almenys de tant en tant algun dia em conectava i escribia alguna cosa per aquí...?
haha, sí, jo sí que me'n recordo, molava...
i què?
clar, és que tinc molt la sensació de que és com més d'hivèrren, això de la internet, com allò que passa a vegades amb alguns llbres, que no te'ls llegiries per res al mig de l'istiu tiu saco tiu, o al revé, llivres que mai de la vida me'ls podria llegir a l'hivern...
pues lo mateix amb això de les èpoques, no?
fases
tot són fases, clar
i fasetes i sub fases més petites dins d'aquestes fases més grans, grans fases diríem fins i tot...
pues això doncs, sí, l'un dos tres va molar molt, i sembla que foti set anys ja...
durant el juliol encara hem estat currant una miqueta, entre lo de la vall d'aran, el ple de riure, el cerka'l de piera, on vem fer una bona xandriada amb el vlidividivisnisss...
en fin, vones pensades, i després encara he estat una settimaneta per les itàlies, pompei, napoli, roma... vestial!
ací us deixo alguns fragments de les escenes de romanos que vem estar gravant a pompeia, on a més també vem estar treballant d'arqueòlegs, perquè els pare de l'àngela, una noia de les que va venir de viatge, és arqueòleg i estava currant allà, i ens va colar, sí, vem entrar de gratis i encara ens van demanar si els podíem ajudar a tapar un forat, i vem treure una àmfora...
bones idees, sí, l'arqué, l'uri, l'àngela, la gemma i jo. ah, i la mantovani, que es va quedar a roma, perquè ella és romana...
vale doncs, demà us ho explico tot!

2009-07-07T21:41:00.003+02:00

sísísí, nemi nemi nemi...
ja ho tenim això, hem acabat com aquell qui diu del tot avui
ahir desmontaje feroz i avui acabar d'últimar darreres missions, vilanova, vic, les cortines, la màquina de palomitas, carrega, descarrega, monta, desmonta...
re tullits estem, i clar, que no se pari de cop, la cosa, que el cos no està preparat per aquests frenassus tan percipitats...
per sort encara tenim coses, i més que en vénen i vindran.
de moment anem cap a la vall d'aran aquest cap de setmana, i després enganxem amb lo del ple de riure i el famós bolo de piera, onta farem el que se'n diria o podria dir vlidivisniss, la mixtura de diferents números que tenim i en estat de preparació, per no dir que només cal acabar d'ordenar les cosetes i muntaru una miqueta, pero el material ja hi és, o sea que...
vale
bien, sí!
el festival ha molat molt, clar, molta gent, casi cada dia ple, i bestial.
el dia dels manel a tope, es van acabar les entrades una hora abans, i la gent arribava i no podia entrar, l'endemà divendres, el dia del monty, potser es el dia que no es va acabar d'omplir la carpa del tot a petar, però igualment deunidorns, no es veia buida no, com algun cop havia passat en alguna edició anterior que es veia la grada més pobre, que va! aquest any a tope, i com va molar lo del monty, amb el pipo i el nan i su banda i tal
i la gala també bestial, una mica llargueta, coses de descontrol de minutatge i artistes que s'apunten a última hora, com la carla, o els galindos, que fins fa un mes no sabíem segur si venien o no...
en fin, tot brutal, molt cansats, però molt contents, i tot lo de muntar la carpa del circ bover als teletubis i tot lo que s'hi va fer, des de l'espectacle de satrup mateix, fins als tallers, les escoles, els espectacles de tarda d'entre setmana...
que estem locus penya, no se puede, no se puede no...!?!
buenu, així és la cosa
i que ho fem perquè volem clar...
demà normal, i a la nit vaig al teatre, ole i ole i ole, el teatro de los sentidos...
bién...!!!

2009-06-02T13:31:00.003+02:00

eren bones idees, i tant
havíem acabat ja el nacional, després de sis bolos en tres caps de setmana i havia estat prou guai
se rumorejaven coses, i molaven, molava...
sí, me'n recordo
quins dies de primaver-istiu, tiu saco tiu
llavors clar, ja estàvem posant-nos a currar fort amb tot lo del tema de l'un dos tres del pallasso, que aquell any s'havia de celebrar del 26 de juny al cinc de juliol a Tiana, cinquena edició, i topiter...!!
sí, molava.
aquella tarda tenia una saig a l'institut del teatre amb l'arqué, que li havia de tirar les músiques que havíem gravat amb en jsu per l'escena d'animales nocturnos, no es un buho, es una lechuza!
també me'n recordo de la Sipuca, la Ndío Sipuca, la gateta que havia arribat a casa amb menys de dos mesos d'edat, i com saltava i gambaba i feia coses molt bones que feien tanta rissa...
hahaha
sisisi
molaven i me'n recap, enrecap de trocar...
després vaig enrecordar-me'n d'un dia que havia dinat, i vaig pensar en dinar aquell dia també
era una cosa bona dinar, diria que ens agradava molt
segurament en aquell moment vaig decidir aixecar-me i preparar-me per disposar-me a fer alguna coseta bona que ens pogués agradar i alimentar per seguir fent coses, i coses, i més coses...
com ens agradava fer coses i coses...

2009-05-21T14:45:00.003+02:00

sí sí, ja hem estrenat al nacional, dissabte passat a la tarda, bien!
el espectáculo molt bé i diumenge primera matinal també.
alguns canvis, reajustaments necessaris que es van incorporant i produint de forma bona i natural...
i ara sí que un cop estrenats mos concentram en ts'un dos tres, aquest any serà del 27 de juny al cinc de juliol, ja queda poquet i encara molta feina per fer...
sí, així és. aquest any estrenem pàgina web, i més coses clar, ara quan entri en funcionament la moguda internàutica se aniran afegin links...
bueno, i això, seguim en igual de normals en el rili de sèim, per cert lo que volia dir, que ja he publicat la història aquesta del diari de míssion al Congo, muzungu biscuit, he obert un blog nou i ho he penjat allà com a cosa...
se pot clicarr en ací:

http://muzungubiscuit.blogspot.com/

vale pues venga jovent, salute, seguim al planeta!!
vien...

2009-05-08T11:51:00.003+02:00

ja hem començat els assajos al nacional
quin flipe de cop passar d'estar com estava fa un mes actuant enmig de la nada, amb sense recursos de res, a Goma, enmig d'un descampat envoltat de cabanyes de palla i nenes desnutrits, i de cop, al teatre nacional de catalunya amb totes les pijades i comoditats, anything you need, you got it, clar és el tnc, què vols...
això sí, un moment, la burocràcia, has dit una tripleta? pues haurem d'avisar a no sé qui que parli amb no sé qui més i potser d'aquí mitja hora ens arriba la sapatilla.
i què puc dir...?
això és la primavera a Tiana, entremig de les estones que vaig tenint vaig dissimulant i fent veure que faig coses, pràctiques de paciència suma per entendre tota la realitat possible, ganes de riure, ganes de plorar, moments molt màgics amb aquest barça que tant i tant ens fa flipar...
buenu, ara sóc a la yeho, que m'ha dit de venir a obrir aquest matí, kupika mikono watoto, kupika mikono!!

2009-04-22T17:38:00.002+02:00

sisi, ja vaig arribant, ja...
lo cos va ribar divendres passat al migdia, molt puntualets, i jo...
buenu, aquestes coses normals, uns dies de mínima descompressió, clar.
per exemple dissabte, l'endemà d'arribar, ja em vaig notar que hi era bastant, però l'endemà diumenge havia tornat a desaparèixer bastant. vaig arribant per fases, normal.
però també se n'aprèn, de tornar, i si a més, com aquest cop, de seguida ja tens coses i coses, perfecte, perquè de fet vens amb el ritmassu i això no hi ha qui ho pari.
ehem ehem.
dilluns ja vem fer assajos de lo del TNC i hasta vem gravar una canço pels two play i tot, i ahir assaig de sant jordi, que avui teníem bolo.
vien!!
demà a castellbisbal, a veure que diu el bisbi d'aquest castell que s'ha pillat, per cert que vaig descarregant fotos i tal, però de moment encara no he penjat res.
el samuel sí, que n'ha penjat unes quantes, aquí us deixo es link:

http://www.flickr.com/photos/samuelrodriguez/sets/72157617155196334/

no sé si ho linka això aquest collons de cosa...
buenu, qualsevol cosa corta y pega, claro...
no puc anunciar res però se'stà preparant la publicació de la memòria del viatge, que aquest cop sí que vaig escriure cada dia, i mola tenir un diari, molt diferent dels altres viatges que igual algun dia escrivia algo però no en plan resum del viatge ni res...
buenu, no he dit res, dissimuleu, aquí no ha pasado nada, que si els de la gència se n'enteren flipem tots un ratu
vinga penya, cuideu-vos molt, una abraçada
ndío ndío!!

2009-04-11T19:00:00.003+02:00

buenu; la gira muzungu biscuit - goma tour 2009 ja s acaba.
d aqui una setmana estare a tiana; ens queden uns tres bolous; en portem uns 18 o 20; alguns en llocs que deuni deuni; clar.
ara som a Bukavu; a l altra punta del llac; el vem creuar ahir; aprofitant que els de UNHCR van dir-nos que el divendres sant no es currava; i hem baixat a veure aquesta altra ciutat; molt diferent de goma; i estem aprofitant per descansar i desconectar una mica; que ja mos convenia...
hi han hagut dies de bolos increibles; alguns sota un sol de justicia a les dues del migdia; amb mes de tres mil persones; en els camps mes grans; en d altres mes petis igual 800 ; mil i algo; 2000; depen. tambe era super habitual comensar el bolo amb els xavals i prou; i a mida que avansava l espectacle anava arribant gent; els grans; i super normal acabar amb una super rotllana de files i files de gent. Les reacions; clar; quan arribes ets un muzungu que cantes com una almeja; i al comensament del show igual els xavals triguen deu minuts a pillar la onda i entrar amb la moguda; pero a partir d aqui ja no paren de flipar. en algun camp hi vem actuar dos dies; perque igual el primer els adolescents no hi eren; i tot i que no les teniem totes; amb aixo de repetir; de cop va molar molt; nomes arribar al camp ja ens esperaven com locus; i hi havia molta mes gent; la veu havia corregut...
en fin; molt gratificant; tothom super agrait; els que portaven el camp encantats i gracies per lo que feu...
la majoria de gent son desplassats interns; no refugiats; ja que els refugiats serien d un altre pais; i tot i que tambe n hi han per aqui que potser venen de Rwanda; la majoria venen del nord; on van haver hi els enfrontaments l octubre i novembre passat; el tal general Nkunda va entrar amb les eves tropes i tal; es van plantar a les portes de Goma; al gener els rwandesos el van detenir i ara el tenen tancat a Kigali; crec que el congolesos l han demanat per jutjar lo alla i tal
en fin; no ho se; no ho tinc gens clar; lo que hi ha muntat aqui es un follon que crec que si m)hi estigues dos anys encara no ho acabaria de pillar; es complicadissim tambe perque hi ha un monton de grups diferents; amb sigles i inicials; i de diferents regions i etnies i mogudes; molt complicat...
dema al mati tornem a pillar el barcu i creuem el Kivu; i dilluns tirem cap al nord; a Rutsuru; que estâ a unes dues horetes amb cotxe; i es la zona d on provenen molts dels desplassats que viuen als camps de Goma que hem visitat; alla tambe hian un parell de camps...
i aixô; avui comque en aquest hotel tenen internet ja hem aprofitat i ens hem internat un rato; no se si es tornara a donar el cas fins a tiana; pero buenu; ara d)aqui un ratu comensa el barsa; crec que avui no el podrem veure; l)altre dia si que vem estar al SOleil flipant amb el partit del bayern...
en fin jovent; cuideu vos hi molt; aixo d)aqui ja us dic que es la hostia; no ens enterem de res; ja ho sabeu; esta clarissim. quan tot plegat foti el gran pet seran aquesta gent d)aqui els que de veritat sabran com fer s ho; vaig a veure que diuen aquests muausis; el swahili el portem per la ma; molt mes facil que el frances; unafanya mzuri; estem a dins l anec!!!!

2009-04-07T18:51:00.002+02:00

hola que tal
que, no estic escribint gaire des de goma eh
hahaha
bueno no es facil, clar, arribar a la internet; i sobretot decidir gastar mitja horeta aqui....
bienbien, pues si, goma, aqui estic, entre el kivu i el nyiragongo; el llac i el volca; que son els dos jefazos de laz zona clar... per cert que el volca esta actiu si, de dia el veus fumejar i al vespre; si no hui han nuvols; es veu com un vermellet alla sobre el crater
quin liu de teclqt, te la A on la Q, i la q on la A; lq M al costat de la L, rarùissim
la gent ,aquissimq; estem flipant molt, tot i que no es facil relacionar t hi molt; pero ho nem conseguint
debem ^portar uns deu o dotze bolos; la set,ana passada casi cada dia doblete; menys algun dia; aue per pluja o el aue fos en ve, fer nomes un; pero en general aixo; doblete; i els dos al mati; perque el permis d actuacions que ens han donat les autorityats locals es de fer coses culturals fins a les &' com a molt
si, hi han dies que acabem bastant crujits...
ara dema anirem a actuar a uns camps aue estan una mica mes lluny, a Minova; a una horeta i mitja de camùi; à 50 km, pero ja mos entenenc; sotracs per donar i vendre; quan torne, a europa nio sabre, circular a,b la cqrretera tan lliseta; amb l)asfalt aquell
guai, tambe hem conegut penyita molt interessant d altres ong s i tal; tambe hem anat a festes particulars en cases que et fan caure els ous a terra; aqui al mig; i lo tipic d aquests llocs; de fet el nostre hotel deunido; clar; peraue es aque no hi han termes mitjos; i aixo evident,ent totes aquestes cases tenen guardia de seguret&at privat, ja sabeu aue tenim toque de queda, quan ve, arribar era a les 23h; despres ens el van baixar a les 22h; tot i que aixo els de UNHCR; l oficial es de 24h a 05h, i...
buenu, si; clar segons com perillos es, i por no, perô respecte, mola:::
i han els de la monuc; despres els militars congolesos, els de la PM; la policia, i buenu, no se, ja em perdo, anem veient passar cotxes de UN i cascos blaus uruguayos; indis amb turbans blaus, en fin un munt d infinitat de caos aue deu ni do, i a mes els militatrs seegons com poden ser els mes perillosos, es veu aue ni l exercit ni la policia no cobren des de fa mig any, i...
hostiaz que se m acaba ekl temps, buenu segueixio un altre dia; lo que ens trobem pels camps de desplassats, ja ni us ho explico, a la proxima, jambo sana i saluteeEEE

2009-03-22T16:58:00.002+01:00

vale, ja hi nem
demà al matí últim de brieffing a pallassos, i a la tarda tancar la caixa del material i a dormir d'hora que dimarts marxem de matinada. volem a Bruseles, i d'allà a Kigali, capital de Rwanda, on arribem dimarts al vespre i farem nit allà.
Dimecres al matí bus o algo així cap a Goma, just a la frontera, ja Congo.
tot a punt, todos preparados.
El samuel ja hi és, va marxar dijous passat, i està allà fent missions de coordinació de coses i tal, de logística. Comque és el primer cop que Pallassos Sense Fronteres hi va, a aquesta zona, pues mola, el samu ha marxat abans per contactar ja amb l'ACNUR i tal, que és la contra part, i es quedarà els nostres primers quatre o cinc dies. Avui ha enviat un link d'un blog on va explicant cosetes i hi ha penjat algunes fotos també:

http://srodriguez-congo.blogspot.com/

què més?
pues nada, eso, ara vaig per acabar la maleta i després a veure el barça, diria que aquest cop m'enduc menys coses, o més ben endutes.
el pròxim cop escric ja des de goma, suposo...
que us vagi molt bé per aquí a dins l'ànec, on som tots, i molt millor viatge en general per les contrades de la gran flipacietat...
a l'aúpa!!

2009-03-11T18:57:00.002+01:00

buenu, finalment sembla ser que marxarem el dimarts dia 24, no el 17 com ens havien dit la setmana passada.
mogudes d'aquestes de papeleos, amb els visats i tal.
la moguda és que no anem via Kinshasa, que és la capital de la República Democràtica del Congo, sinó a través de Kigali, capital de Rwanda, que d'entrada diuen que és més segur, hi han els yankees per allà i tal, crec, i a més està només a tres horetes o així de Goma, que és la ciutat on estarem nosaltres allotjats, just a la frontera entre el COngo i Rwanda. Només a Goma hi han 7 camps de refugiats amb més de 100.000 persones, i després a una altra ciutat que està a unes quatre hores d'allà per pista, hi han quatre camps més amb unes 20.000 persones més refugiades.
i això
avui ens han dit que a Goma hi ha toc de queda, de 23h a 05h
i els articles que m'estic llegint sobre la situació allà... clar, ni paraules.
pero vaia, nosaltres anem a lo nuestro, a muntar l'espectaculillo amb el denguito el benet i la nuri, i vinga bolos.
en principi farem uns dos bolos al dia, un al matí i un a la tarda, i tornarem a dormir a Goma, a un hotel.

què més volia dir?
no me'n recordo
en fin, estem a dins l'anec
fins ara!

2009-02-27T18:54:00.003+01:00

bueno doncsí, sísí, que sembla que me'n vaig al congo
i nono, no és una broma no...
va aparèixer el denguito, que els de pallassos li havien dit de marxar ara pel març, i justament al març no tenia res, de res de res, i vaig dir clar, clar que sí!
després a l'abril ja tenim alguna llegenda i tal, i al maig lo del TNC, que s'empalmarà amb l'un dos tres i tota la preparació i tal, juny-juliol...
però al març!?!
i tant!
i això, sembla que anirem denguito, jo i dos colegues més el benet, que em sona d'algo, i una altre noi que no sé qui és
la moguda és que allà hi ha moguda
en principi anem a una ciutat que es diu Goma i rodalies, que està a la frontera amb Rwanda, on van haver-hi totes les mogudes del genocidi del 1994, els tutsis i els hutus, i els refugiats que van anar cap allà i tal, i ara recentment també hi han hagut mogudes, de fet aquesta setmana hi han unes tropes que estan marxant...
bueno, sí, clar fot una mica de respecte, suposo que si no fos segur tampoc en hi enviarien...
sisi, em refereixo a república democràtica del congo, no confondre
llavors, de moment no tenim dates confirmades, ens hem de fotre alguna vacuna més,. tot i que segurament alguna de les de moçambique ja ens la convalidaran, però crec que n'hi ha alguna que no portem, i el xute triga uns deu dies a fer efecte, o sigui que imagino que fins d'aquí deu o dotze dies res...
i de mentres per aquí, clar
cap de setmana passat vaig estar de missions de carnaval, amb els farsants i tal, demà encara ens en queda una, una farsa, i avui he nat al tiriti, al migdia, a currar.
diumenge hi torno, que hi han els tres tombs, i després ja...
a concentrar-se en això, amb algun assajet encara de musiques i coses, suposo, però...
venga que nos vamos!!
ale!

2009-02-17T21:17:00.002+01:00

buenu, ja vaig fer el bolo amb els bufa's, el diumenge a vilafranca del penedès.
molt bé, el 5 amb la paella, el 7, les cosetes...
guai.
el mateix dia a la mateixa hora hi havien dues missions més en marxa amb diferents mortimers implicats. en lluc, l'arqué, en maus i el jsu a sant cugat, a l'auditori, en una festa que fan pels treballadors de TVE i els seus fills, on van a actuar els lunnis, la lucrecia i els mortimers. l'any passat ja hi vem anar i aquest any mos han tornat a trocar. enrecap de trocar. van fer mosquito i panxes, amb formación rara perquè el maus feia el solo de panxa sol per primer cop, i l'arqué de bailaor, tembé per primer cop...
una rissa suposo
ah, i de mentres el joni i l'uri estaven a girona de bolo amb lo de la nit al museu, espectacle que han preparat produït per gralla i tal...
vale
ara acabem d'acabar una reunió de mortimers, prou interessant.
temes: 1,2,3, TNC, llegenda, cosas varias... i l'adri, que ha vingut amb unes idees i unes propostes molt guapes i molt interessants, no diré res de moment...
ara aquest cap de setmana tinc bolos de dijous a diumenge amb els farsants, i entremig una xadriada amb en lluc de xàndal i manxàndol.
perfecte.
després lu de lúdel.
i lu de l'údel.
impressionant
a veure què diuen...

2009-02-11T17:38:00.002+01:00

no puc dir que no
però sí, puc dir que sí
la veritat és que torno a estar en una d'aquestes èpoques, o fases, no sé de què parlo i m'és igual.
bastant a l'estana, que se'n diu, normal, per aquí tiana, per casa, i pels alrededores próximos, poqueta cosa, poca activitat.
si voleu ja us ho explicaré més clarament.
per exemple, alguna cosa així: dijous vaig fer un bolo xandri 100% amb en joni, que quan s'hi posa déu ni dó com el posseeix el xandrisme.
inexplicable.
també estem començant a preparar el projecte d l'un dos tres del pallasso per l'edició d'aquest estiu que ve, que ja serà la cinquena.
divendres hi ha una fiesta de miedo a can boter, per l'aniversari d'en lluc, que avui en fa trenta.
i dissabte calçotada aquí al parque del dr. mascaró, per sant valentí al carrer sant valentí. espai-temps, gran coincidènica, i màgica.
l'endemà dilluns tinc un bolo guapu amb els parents d'en bufa, en xavi lozano i el guillem, que comque en marc vila se n'ha anat a japó amb la maia uns dies de vacances, no pocdia ser-hi, i m'han pillat de substituto. mola, a veure si me'n sortiré bé amb els sets i els cincs amb la aella i tal...
i la setmana que va alguna farsa, que sempre mola.
no sé per què més a vegades estic content, i també a vegades ben enfonsat, clàssic.
allò del famós vaivén, quina puta merda tot, la vida és meravellosa.
suposo que hi han moments que sembla aquella cançó del pablo carbonell, que la seva dona el deixa però torna al cap d'un mes, i al cap d'una setmana torna a marxar, però torna al cap de tres dies, per torna a partir l'endemà i tornar al cap de set hores, i cada cop els intervals de temps són més petits, fins que la seva dona es converteix un una línia que no para de marxar i tornar, i llavors passa la dona de fer feines i la borra pensant que algú ha dibuixat aquella línia allà al mig.
el parelelisme els faig amb l'efecte aquest de que cada cop passa menys temps des d'una fase a l'altre, intento no fer jocs de paraules, perquè vaig llegir a algun lloc que són símptomes de coses, i llavors també jugo a flipar amb lo poc real que deu ser lo de per aquí fora, lo diferent que deu ser, o com deu ser, perquè jo no aconsegueixo tenir-ne ni puta idea, sempre depèn exclussivament del meu estat i de com jo ho percebi, per tant ni en un cas tinc raó ni en l'altre, simplement no tinc ni puta idea de què deu ser la realitat i com deu ser, cosa que em consola i m'entristeix a la vegada.
como mola penya!!!

2009-01-22T21:07:00.002+01:00

i seguim per aquí...
sembla ser que finalment no farem res al teatre de l'aurora, aquest cap de setmana.
després de l'adebacle de fa un parell de setmanes, quan els tenori van decidir no presentar-s'hi, l'òscart d'igualada ens va preguntar què podíem nar a fer-hi, i lo últim que s'havia decidit era d'anar a fer la llegenda, rollo de legend...
però avui, que havíem quedat per assajar, ha saltat la larma. el joni, que dilluns ja va fer lo de les panxes de la tele arrossegant-se, ha informat de que no estava ni estarà en condicions de fer res que no sigui estar al llit malalt, com està de cachalat des de fa uns dies.
el dilluns, que vem estar a tv3 amb l'entrega dels premis gaudí de l'acadèmia del cinema català, ja va arribar el mudito súper vermell, del cos i tot, i dient que uns medicaments li havien fet algun típus d'alèrgia i que se li havia inflat la cara i tot...
en fin, la qüestió, que s'ha suspès definitivament la moguda d'igualada d'aquest cap de setmana, i ara només ens queda baixar demà al pis de la mire, que fa la inauguració, i dissabte a badalona, als genis, que en maus toca de cantautor en solitario, pot ser bestial, clar, com sempre que en delirian monta una d'aquestes pérformans...
inaginem que re-activarem la banda de los mortimers gang, que ja tenim ganes de tocar una estoneta, i preparar lo del tnc, que és pel maig però si volem anar bé ja ens ho podem començar a mirar, rollo les músiques i tal...
i a lo que salga, que tan es diu i tant s'estila últimament per en acina...
un petó penyita!!!

2009-01-12T21:21:00.002+01:00

doncs sí, ja fa una setmana que em van donar l'alta
de la internada al saló de la infància i la joventut, vull dir...
deu ni dó la descompressió
ha sigut una altra setmaneta sencera que déu nid dornst, per arribar a acabar de tornar a la realitat.
ja l'he tornat a dir, realitat, una paraula.
real, una paraula real.
com la realitat, que també deu ser real en algun lloc, fora de tot...
ves a saber, jo tampoc ho enenc...
hem estat per aquí i per allà, fent coses i deixant de fer-ne, aburrint-nos per plaer i estressant.nos com perquè sí
i avui és dilluns.
és el cumple del jsu, que s'ha regalat uns dies a la vall d'aran, a casa l'isaac...
molt bé!
doncs per molts anys, doncs...
i a dins de l'aúpa!!
després també això, va haver.hi una reunió de mortimers aquí casa l'altre dia que deunidó, estan ben sonats aquests mortimers tu...
ara es veu que tal!
pues vale, home!!
i tant!!
jo què sé, mira sats què et dic: pues que me parece perfecto, tu, jo què sé!
ara la setmana que ve sortirem a la tele, a TV3, amb l'entrega de premis de l'acadèmia de cine català que ha fundat el joel joan amb toda su penya i tal...
fan l'entrega dels premis gaudí el dilluns que ve, i es veu que els cabo san roque hi sortien, i els hi van parlar de nosaltres o algu, i han vist el vídeo de les panxes per internet i els hi ha molat i tal, i mos han trocat. Enrecap de trocar, que diria el carlos rubio en altres temps no tan llunyans tanmateix...
i això, dilluns és la movida, esta setmana algun assaig i provar-nos els trajes, i se suposa que volia intentar contactar amb el piwi per anar a fer uns bàskets als teletubis demà al matí.
ara provo de posar-m'hi en contacto, aviam què diu. ah, pues a1quí us deixo el vídeo de les panxes al grec l'estiu passat, que es veu que el marci les va gravar amb la càmara del maus i ara justament aquesta setmana les hem penjat at son yutub.
vale doncs!!

2008-12-29T21:49:00.002+01:00

buenu, ja ha començat la internada
és en un autobús
avui ha siut ja el tercer dia, i deuni dó com hi nem...
per sort, sort que encara...
saló de la infància, stand del TMB, lluc arqué i jo de mission.
dissabte va ser el primer dia, el dia que ens van infgressar, i hi haurem de ser fins el diumenge 4 cada dia tot lo dia
sort que ja hi he estat, de fires, i em vaig fer una pre-preparació psicològica i espiritual per encarar-ho, en podem estar prou contents
el dia més temut era el primer, dissabte, ja que la nit anteriror vem fer nadadales a berga amb el pau i tal, i el bolo era a les 12 de la nit, al final començàvem casi a la una i vaig arribar a casa a les 4 i mitja de la nit...
dormir tres hores i cap al palau de fires i congressos, i a més la nit anterior ja havia dormit poc, vem actuar al privat de mataró i la cosa va acabar a altes hores de la matinada, també, amb trens i viatges de bon matí, mos entenenc...
afortunadament, el primer dia d'internament va ser dut amb prou dignitat, i a partir d'aquí ja mos hem nat acomodant...
la major part de l'estona estem tancats dins un bus dels anys trenta, esperant que sigui el moment de deixar d'esperar. Llavors sortim, fer alguna coseta per allà fora, i a seguir flipant, que hay florescentes y músicas a alto volumen por doquier, mamás histéricas chillando a sus hijos, papás nerviosos cogiéndolos de los brazos y tirando de ellos, los niños que gritan, algunos que lloran, i també clar tots els que riuen i van flipant per allà...
de moment podem estar contents, amb la pre-preparació i tot està siguent prou soportable, i esperem que segueixi així, a un bon ritme, viatjant pel temps, i sobretot instal·lant-nos en el present, aquest present on som i que sí que és un veritable regal en aquests dies tan d'embolcalls i collonades
bon any a tots!

2008-12-22T20:42:00.002+01:00

però s'ha de tenir en compte que no és acsactament així, sinó una mica diferent, o molt potser...
qui sap, tampoc sabem exactament de què parlem...
vaig a dir una cosa
dijous vem fer el tió
l'endemà, di ven drònst, volàvem cap a mallorca a fer uns mermitacos mentre alguns mortimers es quedaven pel continent per fer les primeres nadadales de l'any, a la una de la nit a la sala muntaner.
nosaltres, arqué, wallace, marci et moi nàvem cap a la iila, en llucketi va volar el dia abans, i ja es va currar una primera farreta amb en sergi pallerols.
res, molta comoditat, arribar i un autocar mini bus que ens duu de l'aeroport a l'hotel, toma lujazo. dinar, i cap al bolo, que cremàvem el merma.
30 anys després de la seva estrena, i coincidint amb el vinticinquè aniversari de la mort del miró, bolo a la ciutat on es va estrenar, i acabament ab foguera.
molt guai, com sempre amb els xarop de canya, i el sergi d'elsinor, i en joan baixas i tal...
molt bona honda, bon bolo, i després dutxeta i cap a sopar, que la nit de palma ens espera...
tornada entre ressaques al migdia de dissabte, temps just de ribar a casa i cap al CCCB, que fèiem nadadales a les nou al Drap Art, proves a les sis, vamos vamos...
bolo inacabat, perquè es veu que ja tancaven, ens vem quedar al desembre congelat, i corre a recollir que a la una tornem a actuar a la sala muntaner...
vale
bon bolo de golfa i que bé que es dorm un matí de diumenge...
però a la tarda res de siesta, que tenim jisàs a centelles!
apa cap amunt doncs, que aquí no ha pasado nada!!
de moment encara no hem sigut tots en cap bolo, entre lo de mallorca, l'estrena del joni i l'uri amb lo de gralla, l'arqué, ara la magalí en aquest no ve...
demà havíem d'anar a la hora Q de tevetrès, però al final s'ha suspès...
només tenien dos micros, i ja començaven a parlar dels putus pleibacs i de tots els problemes tècnics que representava fer un tema en directe...
en fin, el pau els hi ha dit que vale, que era igual, que ens quedem a casa i passem d'anar tot lo putu dia arrossegant-nos per sortir tres minuts a la tele, perquè així ho veu molta gent i omplirem els teatres dels bolos que queden...
mira tu, sats no? tumà pes cul!
en fin, així dimà discans i llavors ja tornem a engegar...
i lo de la òpera!
quina mandra en general!
però ja ho sabeu, els mortimers ho fem així
amb la calma i el hihihi...
aquesta frase ens la vem saltar vaidefeis, en el bolo del tió de l'altre dia...
mortimers xandri, feu lo que us plogui

2008-12-16T21:45:00.002+01:00

ja són aquí, les nadales ja són aquí
ara sí, aquest divendres, primer bolo de la temporada
vuitena temporada en actiu
el qual vol dir que fa set anys que ho fem
aquestes coses que passen que són així...
jisàs de netzerit: capítol 008: es fon el fonencemint
i sí, divendres a la una de la matinada primer bolo, tot i que alguns no hi serem.
com jo, per exemple, que seré a mallorca amb un bolo de merma never dies, quines coincidències de dates, tu...
però sí, ja puc dir que he acabat d'arribar, després d'un mes bastant perru i comprensiblement absent, amb la descompressió de moçambique i tal, i casi no he fet res.
però la setmana passada per sort ja em vaig començar a activar
professionalment i tot, vull dir
hahaha
dimecres bolo a la casa elizalde, un centre cultural que feia 25 anys que funcionava com a tal.
bolo xandri, amb el robert, un clàssic, màxims resultats. bastant xandri amb l'accepció gran del concepte, és a dir, per tal com anàvem, deunidó lo guai que va sortir tot, els clients van quedar ben satisfets.
això per una banda, l'endemà passat, és a dir, divendres, una farsa a la zona franca, jo fent de guitarrista, hahaha! llegint partitures de xifrat i tot, quin fred, i quina freda!!i després el diumenge un clàssic ja d'aquestes dates, el bolo de lliçà de vall, a la fira de nadal, enguany amb un equip excel·lent: denguito, marci et moi.
bestial
això és xandrisme, sí senyor.
i ara ja nadadales...
tió...
el tió de tiana, en piana!!
aquest any només fem un bolo, el d'aquí tiana, i de gratis a més
buenu degratis, en compensació de que ens deixin el local de l'escorxador i tal...

en fin, acció, el que necessitàvem
acció
i lo del saló de la infància!!
on pot ser que m'internin durant deu dies, amb cap d'any pel mig i tot, en tot cas, si s'esdevé, cosa que es preveu afirmativament, serà una gran internada.
mola més!!

2008-12-02T20:37:00.003+01:00

ahir vaig tornar a pujar a cases d'amunt
hi passo un parell de cops l'any, potser tres...
igual cinc cops amb dos anys, seria una proporció tangible...
buenu, com sigui, ho tinc massa a la vora per no deixar-m'hi caure alguna tarda de passeig els dies que estic més nostàlgic, o lo que sigui.
de cop ja fa uns dies que noto que ho necessito, o quan he estat lluny un temps llarg, com ara he fet... doncs pel que sigui tiro amunt i vaig fins al doctor fàbregas 10 i m'apalanco allà un ratet, miro la casa, el jardí està tal qual, casi podríem dir completament igual, i si no arribo a entrar, perquè a més encara no estic preparat, suposo, amb tots els canvis que hi han fet, però bueno, si no arribo a entrar, com és el cas, doncs no passa res, perquè ja sé tot lo que hi ha allà dins...
i tant!
ahir en sortir de casa, cap a les cinc, ja vaig veure la lluna que saludava.
una cosa molt heavy és que no he tingut mai encara la sensació de fua! quant de temps fa que no venia, que llunyà tot allò...
no, al contrari, sempre que pujo, només arribar als garrofers i agafar el carrer barcelona, ja m'agafa una espècie de sensació de normalitat, i de sí clar, no sé, no tinc gens de sensació de...
no sé tu
en fin!
ahir arribo tan tranquil, m'apalanco allà al portal, que per cert han tret la bústia clàssica, quan vegi al colega ja li demanaré, sí, molt bona gent, la seva dona molt guapa també, els vaig veure abans de moçambique i estaven a punt de parir. El tercer. Tres nens. I quan van anar-hi a viure acabava de néixer el segon. A algú li sona aquesta història...?
en fin, jo que arribo, m'apalanco allà, em faig un canutet d'herba, una herbeta molt bona que m'ha passat el wallace, bon amich, nos que aquest any no en teníem...
i de cop!
míte'l!!
al costadet de la lluna, és... júpiter, sí
júpiter
però que extrany que surti abans que venus, que està allà al costat i tots aquest dies estava brillant més...
no serà que avui hi ha ocultació, i se'ns ha passat per alt...??
podria ser que se'ns passés per alt una ocultació de venus com aquesta, tan heavy, i a més a tan bona hora per ser observada...???
no no pot ser, ara apareixerà...
però no, no apareixia, i em vaig acabar el petilla, i encara vaig acabar de baixar tot el carrer ben lentament, però venus no sortia, i després tota l'avinguda del tramvia, la vinguda garí, la vaig fer amb tota la parsimònia, esperant que tot d'una per allà sobre els camps de can matas i la bassa que està allà amb el tajo, apareixeria tot d'una venus...
però no.
vuenu, serà que hi ha ocultació...
realment és possible que se'ns hagi passat de llarg??
vaig a can pau, pillo una barra de quart, a la yeho, un suc de mandarines, i llavors quan surto, i em giro i veig el cel...
confirmat!!
ocultació!
més que res perquè encara no es veia venus, i amb aquesta foscor segur que ja s'hauria d'haver vist...
quin empanat el sotracs...
el tiu va tot el dia mirant això i no sé què,. i vale que ara acaba d'arribar de no sé on, però... com se li pot haver passsat per alt això?
buenu, perquè clar, havia mirat el calendari del novembre, però del desembre no. Cosa que un bon astròleg hauriade fer, preveure una mica, mirar com a mínim el que s'acosta per la setmana que ve, no....?
hahahaha
bestial ocultació!!!
i després quan va començar a sortir venus, i després quan ja havia sortit i estava allà enganxadeta a la lluna, al fil de lluna que penjava, i després, quan ja es va separar una mica més i encara molava moltíssim, i després quan ja es van pondre i fins avui no els he tornat a veure...
la lluna ja un pelet més lluny, sí...

2008-11-30T19:16:00.002+01:00

el sotracs ja ha tornat
el cabrón s'ha passat dos o tres mesos a las vegas, amb el maestro i el tony clifton, que estan instalats allà actuant i fotent bolos amunt i avalla, de casino en club totes les nits, i es veu que en un dels shows van decidir enxufar al sotracs allà al costat amb una paradeta que ambans i després de les actuacions fes unes tiradetes de coses i altres astrals
la mariàngels es veu que també està fotuda amb la moguda, de fet va ser des de que ella va arribar i va començar a moure els cables que la cosa va començar a funcionar.
és una crack aquesta mariàngels
l'altre dia ja va estar per aquí, i em va dir que el tony arriba la setmana que ve, que per res del món es vol perdre la gira de nadales, i aprofitarà que potser ha d'aparèixer en unes intervencions sorpresa dins d'uns espectacles internacionals que l'han convidat...
en fin, que s'ho ha muntat i ve cap aquí, en principi per passar totes les festes.
el maestro de moment es queda allà, i farà els bolos en solitari, amb el guzmán de conductor, perquè el julián, que ha estat allà amb la diligència des dels setembre, sembla quetambé tornarà almb el tony per la gira de nadales, i el que encara no està clar és si la mariangels s'ho podrà muntar per vallar en algun dels bolos o si haurà de tornar a insistir en que les nadadales és un espectacle que la necessita tan a ella com ella al propi jizàs, que tant l'acompanya i la soluciona...

2008-11-26T23:14:00.002+01:00

si no tens ganes de dir gaires coses millor que no diguis res
o si, digues alguna cosa, i guarda't el no dir res per quan no tinguis ganes de dir res.
perquè si no tens gaires ganes de dir gaires coses, vol dir que almenys alguna, encara que poquetes, sí que en tens ganes de dir-la, no?
collons que bé, quin rollo
potser no calia dir-ho res de tot això...
no sé, la llibertat és així
desfilagarsadora
o potser ho hauria d'es criure amb ce trancada, ç
desfilagarçadora?
no ho sé, pobre garça, ja li preguntarem, ja....
collons, quina paia la tia, tu...
no m'ho puc ni creure
doncs mira que jo!
no, no, jo sí que no em crec res
pues jo menus
doncs jo més
i tu qui ets?

2008-11-18T13:49:00.000+01:00

ok, nem arribant, nem arribant, sí
és a dir, mos entenenc
el cos va arribar dissabte al vespre, clarm però jo ara vinc, vale?
diumenge es pot dir que no hi vaig ser
gens ni mica en absolut, però bona onda
barça i tal també, per nanr-nos aclimatant
i entre ahir i avui ja he començat a ribar, suposo que cap a finals d'aquesta setmana seré aquí del tot
claro claro...
de fet demà ja hauria de ser-hi bastant, que tenim bolo dels virus laics al Luz de Gas...
ahir vem fer una sajet
a casa alta
el llull ha començat a fer classes de bateria amb el marc vila
vaig traspassant les fotos a l'ordinador i tal, de moment he penjat algun fideu, aquí vos en deixo algun trosset de rato normal en sortir d'un assaig amb aquest pirats que són els palhaços románticos, fent un cafetó a Maputo, estan una mica malucos, sí...

nem arribant!

2008-11-13T08:33:00.000+01:00

doncs pel que fa al barsa, si, el vem veure des de l, hotel mateix, bestial, eto, eto eto!!
que n-aprengui, l-higuain, afrtica power total
despres se que ahir jugab\vem amb el benidorm beniodorm, ara mirare que vem fer, i se que l-irun va eliminar el madrid hahahaha
pero vueno, deixant de banda aquests temes i tota l-euforia incontrolabele, us ho haig de dir, dilluns vem anar al kruger
uaaa!!
bestial
pels qui no ho sapigueu, es un park natural que hi ha a sud africa, just passar la frontera, te mes de 450 km de llarg i...
bueno, ni paraules tinc
gaceles, lleons, monos, elefants...
a menys de tres metros, algun moment, i sobretot sense sortir del cotxe.
perque des de deins el carro, si et veuen alla dins, nomes veuen una especie d-animal gros i molt raro que no identifiquen com a menjar ni res, pero si per un moment se t-acudo\is baixar, ets pell.
les girafes vestials, i \mpressionants, com caminen, com es mouen...
en fin, ja veureu fotos i videos
lia, sort i moltissimes gracies que al final em vaig en dur la teva m]aquina, sino encara estaria cagant/me en tot
lo flipareu
walter!!
i aix], l-endema, dilluns, comque fins dimecres no curravem, de tornada del kruger park *per que vem dormir alla al mig, hi ha una especie de campings super yanquis, els inglesos imperialistes aquests son aixi, tot i que hagi acabat l-aperthaeid, tenen camps vallats alla al mig, que no ballats, tot i que tambe, perque nosaltres ens vem fotre algun dancing amb els vampiracus que hi havia, blanquets rosats parlant aquest ingles de gran bretanya...(
en fin, que l-endema vem intentar arribar a xai xai, o bilene, unes platges super guapes que hi ha mes al nord de maputo, pero per no anar per la ruta de carrretera esfaltada i tal vem intentar anar per l-interior, i deunido l-aventura de mission.
sort que el cotxe que haviem llogat era 4X4, perque sino no arribem.
uns 120 km per camins de terra, tormenta de rayos a lo lejos, cierren las ventans, un arbol caido en medio del camino, rocs, fang, el cotse que patina, en algun moment a punt de sortir del cami, ens vem quedar creuats alla al mig...
en fin, molt africanu, el tema
i lo heavy es que semblava que estaves al mig de la nada, se-ns va fer fosc i tot, clar, i de cop veies gens caminant pel costadet, com tornant a casa, vem pillar-ne algun que ens parava i ens demana d-arribar al seguent poble, si es que se li pot dir aixi...
unes barraques per alla al mig i tal,
el cami anavba de moamba a magude
i aixo
ahir vem actuar al centre de tsindya, al barri de chipamanine, i avui a la tarda fem l-ultim bolo a casa velha, aqui on hem estat currant
dema ukltim dia, festeta, i dissabte de bon mati ens enlairem...
o sigui que...
fins a la proxima, que ssegurament sera ja des d europa...
salute!!!
i molts petions p[er tothom...
ah, ja us parlare dels somnis, que aqui son molt reals, un dia l-abel va ser elegit president de fransa, i l-endema, la nit que vem dormir al kruger, vaig somiar que de cop estava a tiana, a cases d-amunt, i em perdia la ultioma setmana, un drama, jo plorant, trucant a iberia per trobar un vol rapid, demanant/li la pasta a l-abel, que em deia que si em pensava que era el ric de la familia, l-isaac enfotentsent, jo alla al moble del telefon...
hahaha, i de cop em llevo al mig de les ienes i els macacos
hahaha
fins ara, de de dins l-anec!!!
aupa!!!!!!

2008-11-08T18:39:00.000+01:00

si si
dimecres vem nar a actuar a 3t, o t3, ara no me'n recordo exactament, un barri que ens han explicat que es diu aixi perque hi havia una fabrica que no se que feien, pero anaven caient unes gotes i feien: thong, thong, thong...
thong, thong, thong...
i d'aqu'i lo de t-3
que jo recordi diria que ha sigut el bolo mes heavy que he fotut en ma vida, lo mes salvatge, impressionant.
igual els xavals seguien el que passava, pero jo la sensacio que tenia era de que ningu estava per res.
abalanchas constants de nens per aconseguir estar a primera fila, clar, ni se't passi pel cap intentar que seguin, i l'escenari, o espai on actuavem, mes que escenari, clar, s'anava reduint. en mil moments intentavem ferlos recular i guanyar una mica d'espai, perque sino hi han numeros que realment era impossible de realitzar, pero era inevitable.
l`espai on actuavem era evidentment de sorra, pero no gaire pla, sino amb bastants bonys, moltes pedres, i una infinitat de vidres trencats que t'hi cagues.
se'ns menjaven vius.
hi havien unes monitores que tractaven els nens amb pals, amenassant-los en principi, per fer-los recular, pero jo vaiog arrib ar a veure algun copet i tot
de cop, enmig d'una de les abalanches, veig una xvala d'uns sis anyets, set com a molt, amb una altra nena a coll, sa germana, suposo, que no devia tenir mes de quatre mesos. i estaven alla en mig de la muchedumbre lluitant per fer-se un lloc
impressionant.
despres del bolo escenes ja habituals, a Peru tambe ens hi trobavem, que venien a jugar, i comences fent unes bromes, pero es van excitant, i de cop estas rodejat per una trentena de nens que et pessiguen i et fan pessigolles, alguns simplement et volen tocar, d'altres van amb mala folla i tot, encara que nomes sigui per l'emocio del moment i com per una cosa de demostrar que ell es mes fort, i coses normal.
al Leo li van pillar els ous i van apretar.
jo per sort en el moment que ja casi em tenien, els ous es lo que em vaig protegir instintivament, resistint les pessigades als brassos amb les ungles, d'aquelles que se'tt claven que t'hi cagues, i no se si va ser el maus o el denguito que em va rescatar, enduent-se'ls cap a una altra banda...
en fin, bestial
deunido
l'endema...
ai, no, m'he confos, aixo que he explicat va ser dimecres a Chamanculo, i lo de 3-t va ser dijous.
A chamanculo es on va ser tan heavy, a 3-T JA VA SER MES "NORMAL" ai, que se m'havien disparat les majuscules.
aixo que deia
mes normal, heavyolo, pero dins de la normalitaqt.
lo del dia abans a Chamanculo no ho havia vist mai, ni el denguito, que ha estaqt per palestina i gaza tres cops, diu que algo semblant no ho havia viscut...

i ara ahir i avui hem estat a un orfanat de Zimbeze, que es diu Arco Iris, una mica rollo monjes i tal, pero bueno.
dema hi actuem, fins ara nomes hi hem estat fent tallers i tal amb els nens

i guai
ara aquesta nit he vist que ens fan el barsa, ja era hora, perque des de que soc aqui no he aconseguit veure ni un resum. tot ique he anat seguint resultats, fins l'empat de l'altra dia a la champions.
a les 23h, perque tot i que quan vem arribar portavem la mateixa hora que a tiana, comque vosaltres l'heu canviat i nosaltres no, doncs ara nem amb una hora mes.
ja veieu que aquest teclat no te accents, o no els se fer, ni ce trencada, crec que ja ho vaig comentar, que extrany, en un lloc on el nom del pais te una ce trencada...
potser els teclats venen de no se on.
aquest mati n'he vist un que si que en tenia
si, i 'apostrof si que elk puc fer

en fin, anem cantant el tema en shangana que ens hem inventat, i ja s'esta convertint en un hit
i eso, vaig tirant que volen xapar el garitu
fins aviat!!!
a l'aupa!!!

2008-11-05T10:03:00.000+01:00

diumenge per fi vem fer el primer bolo.
clar, la mission d'aquest any és ben diferent de l'any passat a Perú, on l'endemà d'arribar ja estàvem fent dos bolos diaris.
aquí hem vingut a currar amb el palhassos románticos, i és el que vem estar fent tota la setmana passada, preparant gags i números, i discutint sobre això i allò, un classic, lo normal, clar.
llavors divendres, dissabte i diumenge vem anar a Hulene, un barri dels afores de Maputo que per fi semblava que estessim a Àfrica, perquè fins aleshores només havíem estat al centre de la ciutat, i clar, tot i que és una ciutat molt diferent, veus clarament una ciutat africana, no té res a veure amb el camp i lo que et trobes per les afores...
llavors, el diumenge primer fèiem lo de la Estatua, que ja us ho explicaré, perquè encara no ho he acabat d`entendre. Un gag que va proposar el Daniel, el coordinador de Casa Velha, on el Maus feia d'esstatua i nosaltres, amb criansas del barri i tal, anàvem fent aparicions amb accions de coses que no estan bé, i l'estatua les corregia, com un àngel caigut del cel. Rollo formatiu, i tal, pels nens.
Després van haver-hi unes dances, i després el nostre show amb els románticos
passa que ens el van tallar pel mig, perquè després hi havia una entrega de premis, i vem haver d'acabar després del Pino Mortal.
per`p buenu, bé, va estar guai, per ser el primer bolo.
i de moment l'únic, perquè ahir havíem d'anar a Malhazine, però resulta que ahir comensava la ampanha electoral (quina casualitat, sí, coincidint amb les eleccions de l'Obama), perquè el 19 de novembre hi han eleccions autàrquiques, municipals, diguéssim...
i comque hi havien actes de campanya, no ens van deixar anar a actuar al carrer, tócate los huevos!
tot i així vem assajar i vem estar fent el xandri de mala manera, de bona manera en realitat, ja tenim un tema nou i estem a punt d'acabar de construir un ninot enorme.
o gran.
ara mateix estem a l'espera de confirmar si questa tarda podrem anar a Chamanculo, on en principi teníem programat actuar avui, però lar, amb tota la història aquesta de la campanya electoral...
en fin, estem a lo que salga, i ens anem mortimitzant amb 3en Xandri acompanyant-nos constant ment

fins aviat!!

2008-10-31T18:52:00.001+01:00

diu sí, diu sí
di clar que no escric, o casi no escric
però és que estic a l'Àfrica!!
altra cosa tinc a fer que entrar a la internet, no?
ja mos entenenc
resumenes rápidos
primera setmana
ole!
tot i que vem arribar dissabte, fins dilluns no ens vem veure amb els pallassos románticos, la troupe de Casa Velha, i ja hem estat currant amb ells tota la setmana
de puta mare!
són una gent encantadora, muy hechados pa'lante, i es nota que ja havien fet coses.
fent exercicis no paren de proposar coses i tornar-se locus, malucos, i estem preparant un show conjunt.
de moment això és el que hem fet durant les tardes de la setmana, als matins hem estat nant a comprar materials i tal, per l'espectacle
avui hem nat a un barria, Hulene, on estarem currant fins diumege amb criansas d'allà, i llavors hi farem el primer bolo oficial.
la moguda és que la gent de casa velha tenien aquest programa d'activitats d'anar als barris al cap de setmana, però nosaltres vem proposar d'a més a més fer alguns bolos entre setmana, i ja hi nem
i tal!
a part d'això qu`més...
que em xapen la internet!
estem aprenent shangana, que és l'idioma local d'aquí, i clar, mola molt
perquè al veure't branquinho, la gent normalment téntra amb inglès, i només que tu els hi responguis amb portuguès ja et marques un punt, clar els hi mola més, deuen dir, a vale, no és tan guiri...
però és que quan els hi deixem anar un kanimambo (gràcies) o ripelele, ihikane, dzishile...
clar, flipen, igual no han vist mai una blanc parlant shangana, i els hi surt una sonrissa...
el maus s'està convertint en un expert, comque el portuguès ja el portava fluixet (parlava una barreja d'italià amb gallec), ha abandonat el portunyol aquest i es concentra en el shangana.
potser farem el primer diccionari català-shangana
vuit minuts em queden!
què més...
aventuras:
ja us vaig dir que l`ascensor de l'hotel a v egades nava i a vegades no, oi?
doncs ja ens vem quedar parats un dia amb el maus entre el pis 7 i el pis 6, de baixada.
res, un momentet, però no reaccionava res fins que de cop es va engegar.
oi de cop es va tornar a parar en tre el 7 i el sis, allò que veus la part de baix de la porta del pis 7, un tros de ciment que és el terra del 7 i sostre del sis, i la part de dalt de la porta del pis 6...
jo ja no el volia pillar de baixada, però buenu...
un altre dia anant sol, de pujada, també se`m va parar un parell de cops...
hahhaahaha
i res, en fin, això, disfrutant molt, moments de tot, com us podeu imaginar, la mogudaá vegades és una mica durilla, ja ens hem trobat alguns catalans, uns que porten dos mesos a Beira, cap al nord, d'ONG, i téxpliquen un munt de coses que déu ni dó

en fin, això, que se`m termina o tempo...
muitas lembransas prá todos e tudas, e um beijo ben forte!!
até munzuqu!

2008-10-25T19:07:00.000+02:00

sí sí, ja hi sóc, ja hi som!!
aquí estem, flipant una miqueta, per no dir molt
vem volar dimeus, és a dir la nit de dimecres a dijous, i clar, vem dormir poc i malament, a l'avió, pero ja ens hem recuperat.
Evidentment només arribar ja cantes que t'hi cagues, i hi ha una cosa que está claríssima i no ho pots evitar: som blancs.
Está tot dit. ento, que vou explicar?
estamos falando portugués, cosa que eu gosto muito e voupracticando...
de moment encara no hem currat gaire, per no dir gens
diria que lo primer que estem fent és impregnar-nos del ritme, és a dir: calma, tranqui, que ja va.
el dijous en arribar vem nar a Casa Velha,que és l`associació cultural amb la que treballarem, i vem estar veient el lloc i tal.
la moguda és treballar amb un grup de pallassos d'aquí, os palhassos romanticos, i muntar unes històries en cinc barris on anirem per fer en principi uns passacarrers amb nens de cada barri. Ara, que això encara està en el aire, perquè tot el tema de passaccarrers i tal està omplicat pel tema permisos i tal, però vaia, a veure.
De moment el dilluns hem quedat amb els pallassos romanticus aquests, i fins llavors...
buenu, avui al matí hem nat a veure un centre d'un altre bairro, on hi ha un home que li diuen el Dorado da bula, i és un centre amb el que treballa l'ajuntament de barcelona, hi havia allà uns catalans i tal...
hòstia, estic una mica espès
normal
tema horari: cap diferència, portem la mateixa hora que a tiana, encara que crec que vosaltres aviat la canviareu, no? i aquí no ho sé si ho fan això, en tot cas portaríem només una hora de diferència. Per ara no.
que i què, 0-5 el barcsa, nol l`altre dia? vien!!
a veure si ara em puc informar de quan tornen a jugar, si avui o demà, i puc fer algo per veure-ho...
ah, aquí els cotxes tenen el volant a ola dreta, no sé perquè, perquè era colònia portuguesa, potser perquè estem al costat de Sud Africa, no ho sé, però si, ;es allò d'anar amb cuidado al travessar el carrer, perquè clar, els cotxes et venen de làltra banda, i tot això, però buenu...
mola
mais coisas...
l`hotel està guai, de gent d`aquì, no molt occidental, tot i que és un edifici de 8 plantes, i les nostres habitacions estan al pis 8. Ah, l`ascensor, sí! de moment l`he agafat un cop, perquè normalment no funciona, o sigui que nem fent cames.
ahir vem anar al mercado du peixe, on demanaves un peix i te`l feien allà al costat mateix. Molt guai. Ara, que vem tornar a patir els efectes de la nostra blanquesa de pell, muitus vendedores ambulantes, amigo, cem meticais, compra...
després vem treure el cap a una platja i us haig de dir que ja m'hi vaig fotre.
sí, m1he tirat a l'Índic! ja m; hi he banyat, ole!!!
mais cosas, mais cosas...
ui que s'acaba el temps, ara demanaré uns minuts més
ahir també vem estar veient música en directe, just davant de l'hotel hi ha un lloc que és el Centro d'escritores, hi estaven allá una penya tocant versions, baix bateria guitarra i teclats, hotel california, bob marley, alguns temes dáquí... bestial!
i despre's una penya ens va dur a un altre lloc on hi havia un altre concert, va estar maneiro!!

buenu, ara cabo de comprar mitja horeta més d'internet, per 20 meticais
el canvi és: un euro + 30 meticais, més o menys, i no us penseu que hi ha gaire efecte d'aquells de que està tot tirat de preus, quan fas el canvi et surten moltes coses casi casi al mateix preu que a europa, potser4 un pelet més baratu, però no és aquella diferència abismal, com a perú, per exemple, que les coses ens costaven realment una quarta part. Aqquí i gual els preus son semblants com a quan hi havien les pessetes, o sigui, un pel més varatu que els euros, peò... deunidó
també estem encara pagant la novatada, no podem ser més guiris, i ja ens entenm, quan veus un blanc pel carrer el mires i diu mira, un blanc.
vull dir que hi han moments que realment cantem que t'hi cagues
i...
ara he vist que a les 22h 50' fan el barcsa
que raro que no hi hagi ce trencada, aquí que parlen portuguès i la utilitzen...
buenu, seguim connectats, seguirem informant, suposo que elproper cop ja haurem comenssat a treballar en s`riu,perque de veritat que de moment poca cosa.
demà diumenge hi ha un espectacle a Casa Velha, el centre on estarem currant, i dillus supso que comensa la realitat de veritat, fins llavors ens nem aclimatant, i flipant muitu com tudo, as mulheres são espectaulares. Ara comencem a distingir de les super guapes de les no tan guapes, perquè el primer dia no distingíem, totes eren bellesas increíveus. Suposo que també ens anirem acostumant.
la gent en general és icreïble, tudo beim, tudo bom,
muitas lembransas pra tudos, e um beijo grande e forte!
até logo!!

2008-10-22T13:24:00.000+02:00

a veure, que no és per dir-ho, però sí, no sé si ja ens entenem, o sigui que sí, que ja hi vaig, ara sí que ja hi vaig.
tot a punt, maletes fetes, vacunes a les venes, i a volar!
sortim ara després de dinar, passar per la oficina de pallassos a pillar tres cosetes, pim pam i tal i cap a l'aeroport. Volem de barna a lisboa a l'hora que juga el barça al camp del basilea, i a les 23h pillem el vol de la TAP que ens porta directes a Maputo, Moçambique. capital: maputo.
hi arribarem demà al matí, cap a les 11h,
sats i tal...
i res, això, ara sí que ja hi nem i... a lo pròxim que escrigui potser ja serà des d'un cyborg-cafè de l'Àfrica, i a veure què explico
haha
vinga doncs, molts petons per tothom, i a disfrutar-la jovent!
a l'aúpa!!

2008-10-12T21:54:00.000+02:00

ara he arribat d'un bolo amb els farsants. A Seva, a l'Osona. Es veu que avui celebraven la festa del bolet, i jo que sense saber-ho ja lihavia dit que me n'anava a un bolet, en principi referint-me a que era un bolo petitó, però passant a sospitar immediatament de forma inconscient que algo hi hauria avui de relació amb els bolets i tot el tema bolets, i mira, una fira, ole!

m'he estrenat com a bateria. Com a bateria amb la bateria completa vull dir, perquè normalment quan vaig a fer una farsa, com que hi ha el jose que a part dels baixos i l'harmonia i uns solos que t'hi cagues i coros a dos veus, també fot bateries de fondo, i llavors jo normalment només porto la caixa i un plat, i a bailar que en xandri ens acompanya!
però avui el jose no podia venir i ha vingut un substitut, que també feia el baix i el teclat, però no bateries pre-gravades, de manera que el david va dir-me que em pillés també un bombo i tal o així, i mira, de batera mola, m'ho he passat millor, almenys, tocant i tal...

i demà ja hi nem. o sigui, avuiaquest bolet de seva ha sigut l'última cosa que em quedava extra-moçambique abans de poder-nos concentrar ja plenament amb la moguda, que d'aquí deu dies marxem cap llaunst.

ara m'he marejat una mica, noto com que em roda el cap tot d'una, espero no desmaiar-me.
mira, ara arriba el maus. la lia està fent pizzes, amb una cosa que li ha passat la montse per fer la massa i tal, i es curra unes pizzes de la hòstia. Sí, també hi ha la iris, que feia un montón que no la vèiem i avui tot d'una ha aparegut, diu que se'n va a viure a la Gomera.

haha

buenu, ara hem mirat aquest vídeo amb el maus, d'al final del camí, el meu tema de quan tenia qatorze o quinzanys, i quins anys aquells quinze anys...
va, no ho nava a fer, però ja que l'hem mirat i ens ha fet rissa, dic va, l'agregarem, no?
vull dir que la penjarem, i uns suomineitripius també, sense por....

haha, què diu ara?
de què parla aquest paio...?

2008-10-02T14:02:00.000+02:00

moçambique
nos vamos
el dia 22, confirmat, i tornem el 15 de novembre.
Vién!!
ahir vem baixar a la oficina de pallassos sense fronteres a firmar uns papers per l'ambaixada de moçambique a espanya i enviar-los-hi els passaports, a madrid, perquè ens facin el visat. guai
l'equip al final som denguito, maus, leo et moi. Sí, el leo, un colega del denguito que també és músic i pallasso i tal...
anirem a un centre cultural de maputo, la capital, que està al sud. Casa Velha, es diu el centre, on pallassos ja ha treballat anteriorment...
i venga!

per aquí de moment nem fent, dissabte hi ha aquest bolo al parc de la ciutadella, on al final no podrem fer el que volíem, perquè no només no hi haurà equip de so, sinó que no hi haurà ni electricitat, de manera que nem a sorprendre amb combo, monocicle, rulo i panxes.
ole

aquesta tarda baixaré al fòrum, on inauguren la carpa de circ aquesta que han muntat allà fixe els de l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), i que sembla que pot estar molt guai...

ah, i lo dels virus laics, clar. divendres que ve tenim bolo a granollers. Comque fins ara els bolos han sigut en festivals on actuaven més grups, havíem de fer un repertori més curt, d'uns 50'-55' minuts. Ara, però, ja podem tirar cap a la horeta i mitja,perquè lo que vénen són bolos sueltos on només serem nosaltres, o sigui que potser podem començar a fer algun temita més...
aquí us deixo un tros d'assaig que va gravar el Zaca amb el mòbil quan assajàvem a la sala albéniz de tiana.
el zaca, sí, de los muu, i los free holes, i els delay lama...
i la Dic Emsembla, clar...
pues ahí va la daliniana flor en preparándose..

2008-09-25T12:57:00.000+02:00

la imatge no és gaire bona però de moment és el que s'ha aconseguit d'imatges de mortitown, en Xandri ens acompanya.

després d'això ja sabeu que vem estar per Vic amb en pau, amb la presentació ufissial dels virus laics, que se'ns van inocular, i de quina manera.
Escenari de rolling stones, d'aquests immensos i altíssim, tota la plaça plena i al disfrute!
va estar prou bé, tot i que ho hauria pogut disfrutar més si no hagués estat tan cansat, conseqüències de les causes, tot i que no ens podem quixar pas, vem fer-ho i va molar molt.

després dilluns vaig pillar un d'aquests virus de panxa que corrien a l'estiu per ací, tot i que m'extranya, perquè ningú l'havia passat fa poc per quí la vora. Potser és que quan el nava a pillar (cap allà al juliol) li vaig dir que no i me'l vaig programar per pillar-lo passat les missions vàries, o potser no era un virus de panxa que em provocava debilitat i també mal de cap, sinó alguns dels efectes secundaris de la impressionant inoculació dels virus laics del dissabte anterior.

sigui com sigui, dos dies de diarrees i malestar, acompanyat per algun indici ciàtic que feia aparició en certs moments, però ja ens trobem molt millor i encarant cap a l'encamine del que ve.

avui vaig a vacunar-me per tot el tema Moçambique, ahir ja ens vem veure amb el denguito i el leo, i a veure què montem, quan torni el maus de França

a la nova òpera farem alguna coseta amb una pantalla i tal, en jsu i el marci estan de coordinadors de músicques i tal...

i demà me'n vaig a Andorra a fer un bolet d'animació i panxes.

perfecte
mos araren les friconsietes bones!!

2008-09-15T22:26:00.000+02:00

aquests són els forajidos que van aparèixer l'altre dia per la vila, mortitown i tal...
van liar algun bon pollet, a veure si en podem aconseguir algunes imatges amb més moviment i soroll, o so, ves a saber...
de mentres, sembla que no hagi passat res però s'ha acabat la festa major
de fet encara no, demà encara hi ha algun acte, però la sensació és de que ja s'ha acabat
i vinga a fer coses, avui de recollida de materials i de gravant el tema de TMB, mola més, i demà sajos amb el pau per lu dels virus laics a vic, que és aquest dissabte.
no podrem nar a la roda de prems a fer el happening del top-manta amb el discu, perquè al matí hem d'acabar de gravar alguns sons
ah, vigileu si els veieu, són perillosos

2008-09-10T16:49:00.000+02:00

festa major!
ja estem de festa major, sí!!
vien...
aquesta nit jam session al parque, al dr. mascaró, amb el xiringuitu que monten l'adri vila i tal...
clar, l'any passat, que s'estrenava, crec, me'l vaig perdre, perquè estàvem a perú, per la festa major...
sí, mira, avui just fa un anyet que volàvem cap a lima, i d'allà a pisco i paracas i tal...
un any ja!!
in creïble

i just avui el buli de pallassos sense fronteres ens ha confirmat lo de moçambique, perquè avui tenia una reunió amb no sé qui i fins avui no hem rebut la confirmació definitiva, o definitòria, o com li vulgueu dir...
vién!!
segurament serà això, cap a finals d'octubre, principis de novembre, let's see, ara s'han de reconfirmar les dates i tal...

i de mentres això, de moment festa major, que fa com tres anys que no hi sóc, dos que me la perdo, perquè fa dos anys diria que estàvm a tàrrega estrenant el maestro...

per cert que avui els hi he comunicat als tenores que no entraria en la nova versió de la òpera, bàsicament perquè no en tenia moltes ganes, i en algun moment havia intentat auto-convènce'm, va, per entrenar una miqueta, i estar actiu tiu saco tiu, però no, és que no em ve prou de gust, i mira, he plegat.
millor així, ara que encara no hem començat a currar, que no pas d'aquí un temps que llavors sí que ja seria una mica de putada, si hi han coses preparades i assajades amb mi...

ah, i de mentres, festa major!!

divendres actuem al parque amb la història de mortitown, encara no sabem a hores d'ara si vindran els mejicanos, los mariachicones, però buenu, a veure què, a lo qué salga!!

i la setmana que ve lo de vic, amb el pau i els virus laics...
en fin, que sí, que ja hi tornem a nar molt
i molt molat
venga!!

2008-09-03T21:45:00.000+02:00

quants dies eh...

doncs ja estem assajant al local nou, a can matas, on vem estar la setmana passada currant a saco per deixar-ho lo millor possible, sobretot a nivell de so, que no se sentís molt des de fora, i déu nidó, perquè clar, com estava allò, que era el local on feien el clavell i tal, on el maquejaven i el posaven en rams i tal...
i ens ho hem netejat, hem pillat lo verd que teníem penjat a les parets de l'atm, a l'escorxador, i ole!
ja estem assajant pel bolo de mortitown que farem aquí tiana per la festa major, al programa han posat motitown, sense la erra, hahaha!!
vale, mola!
i també amb la moguda de que

ah!
que segurament marxem a Moçambiue!!
sí, havia de ser a l'agost, i al final no va poder ser i ja vem dir vuenu, igual més endavant, de cara a l'octubre o així...
i l'altre dia ens truca el buli de pallassos sense fronteres i ens pregunta com ho tindríem per marxar cap a l'octubre...
vién!!
segurament marxarem cap a finals d'octubre, principis de novembre, i l'equipo: maus, lluc, denguito et moi.
ole, ole, i ole.
divendres tenim reunió a PSF per xerrar-ne un poc...

i vuenu, i lo de la ópera, que els tenors volen re-engegar-ho, i l'òscart d'igualada, de gralla, ens havia proposat de programar-nos un cap de setmana, i llavors l'arqué ha parlat amb el jordi purtí i tal, que segurament s'ho vindrà a mirar una miqueta i tal, i a veure què fem...
jo ja vaig dir que molta molta ilusió no em feia, però vuenu, si ho veuen clar i tal, i per què no, clar, venga, nem a entrenar, i a lo que salga...

i lo del TMB, clar, que hem de composar un tema per lo de les festes de la mercè i tal...

ah, i lo dels virus laics amb el pau, clar, que ja vem fer el segon bolo a gràcia, a la plaça rovira, i va molar molt!
a veure què tal per vic, on estrenem oficialment el dia 20...

en fin, que ja hi nem molt, vamos, i clar que sí, amb en xandri tota l'estona, i a lo qué salga total!!!

2008-08-15T15:19:00.000+02:00

sí sí, ja ho sé que fa un montón de temps que no parlo de la bruja blanca, però és que clar...

fa cosa d'unes tres setmanes va haver-hi una super farra de cangrejas a can matas, celebrant a més que l'abel gel s'hi havia traslladat a viure, i quan vaig arribar-hi, tard, perque venia d'una farsa, arribo, faig uns volts, jalu algo, i després de sopar en aquella súper cuina que tants anys feia que no trepitjava, surto cap a l'era a fer el cafetó i el peta, i allà sota els pites porum, com una aparició repentina, allà estava ella, la bruja blanca, guapíssima com sempre, i com no, espectacular...
vaig tenir la súper sort de que vem seure junts allà a xerrar un ratet, més de mitja horeta bona, vúníssima, i que si tal i que si qual... que no, ja no viuen a tiana, sinó a montgat, al turó del mar, en una de les tres torres aquelles súper altes, a veure si hi vaig un dia a visitar-les... i em va parlar de la Señora Harpo, que ara està de viatge, però que de tant en tant arriba i sempre porta un munt d'històries espectaculars per explicar...
espectacular, sí...
ja tinc ganes de conèixer-la
miss harpo

després, abans d'ahir, barça champions prèvia, guanyem 4-0, vien, va nem a fer una birreta, passem per aquí i per allà, què, arribem al xiringuitu o què?
venga va nem! ui, que ja tanquen,o què?
nono, encara ens donaran una cerveseta, i tant, i... oh! qui arriba ara!
mira, la brujita amb la seva colega la maria, ole!
guai, tal i qual, i tant i tant, comencen a sortir xispes, brillem en l'aureola d'energia que es deu projectar al nostre voltant cada cop que ens trobem, perquè se sap i se nota, mola molt, hasta el wallace se'ns acosta dient esteu locus vosaltres dos, i esteu fets l'un per l'altre, va, neu i caseu-vos ja, caseu-vos!
haha, jo dient que encara no, d'aquí set anys, potser...
la qüestió és que de cop a la colega, la maria, se li va girar feina i va dir qué, vamos o qué? moi, te vienes, va nem, haha, i vaig pirar amb la bruja blanca i la seva colega a buscar un colega d'aquesta i cap a casa seva, perquè ja no viuen aquí tiana, sinó a montgat, al turó del mar, en una de les tres torres típiques aquelles tan altes, al sisè pis, i quines bones idees i quines paraules tan belles que sortien dels seus llavis, i quina boca gran i apetecible, més de dues o tres hores a la terrasseta xerrant i explicant-nos coses, amb la jungla al fondo, i ella impressionant, desplegant tot l'abanico de penya diferent que corre per dins seu, en vaig arribar a veure més de sis o set de noves, i que guapes totes...
ui, que comença a clarejar, hòstia sí, tu què fas?
i comque sóc un hiinyat, em rilo i no se m'acudeix res més que dir vuenu, jo niré tirant amunt, cap a casa, no se'm passa pel cap una tonteria tipu a no ser que em convidis a dormir, o algo per l'estil... no, tal i qual, un gotet d'aigua, i cap a casa, això sí, disfrutant del passaget i la increïble sensació que m'acompanya...

que macu perquè a més l'endemà, o sigui ahir, quan em llevo i tal, i començo a llegir, que és una de les primeres coses que faig cada dia, i comque estic flipant tant ara amb el City de l'alessandro baricco... i que bonic perquè allà al mig em vaig trobar una escena que acabava passant lo mateix que havíem estat parlant amb la señora harpo la nit abans, quan m'explicava les històries de tot lo que li passa amb els seus amics els nens amb els que tant i tan bé es relaciona...

com quan fa tres o quatre dies vaig llegir-me el capítol que el professor kilmar monroy, és a dir, mondrian kilroy, explica tota la seva teoria de les curves i monet i tal, i la mateixa tarda vaig a jugar a bàsket als teletubis, perquè han posat uns arus nous, però la meva bola està una mica desinflada, però aquí hi ha la manxa del guillem, doncs va, la inflo una mica, ja n'hi ha prou? per mi sí, però aquesta penya sempre volen que boti encara una miqueta més, va, li foto encara una miqueta més, i llavors es veu que em vaig passar, perquè de cop, i mica a mica, va començar a abonyegar-se, i l'esfera perfecta (o casi) que havia estat aquella pilota comença a convertir-se en una espècie de figura de corves extranyes, i cada cop costa més jugar a basket i tirar i botar, i a mi em recorda al professor mondrian kilroy i la seva teoria de les corves i monet i la realitat, i van passant els minuts, fins que dic, sesnse saber-ho, va, últim tiru, i tiru des de sota l'aru, la foto, i quan la bola cau i toca el terra PAM!! se sent i explota, vuníssim, hahaha, el jsu, amb qui estava, petant-se de risa amb aquesta rissa estruendossa seva que li surt a vegades quan algo el fa explotar a carcajades
hahahahahahaha...

i quines bones vides que jugueu, penyita...

2008-08-11T14:54:00.000+02:00

això és la portada virtual del nou discu del pau riba, virus laics.

dissabte vem fer el primer bolo de l'espectacle de presentació, pre-estrena al figa-rock de la figuerosa, i ole i ole, prou bé.

ara sortirà el disc, amb aquesta portada virtual inclosa, que et porta a una foto de l'espai feta per la nasa, i que si t'hi acostes desobreixes uns quants virus laics que se'ls hi han colat entre les galàxies:

va molar molt, el bolo, tot i alguns evidents problemes tècnics i tal, però per ser la primera toma de contacto, deunidó.

Ara, dimarts que ve, dia 19, tornem a fer-lo a gràcia, per la festa major, crec, a la plaça rovira; i després, al setembre, hi haurà la presentació oficial a vic, al mercat de música viva

2008-08-07T14:55:00.000+02:00

sí sí va, canses una mica ja eh...
no m'ho ha dit dingú, però diria que hi ha gent que és de vacances
més o menys
els que vivim sempre de vacances ho sentim com diferent, però ja ens agrada ja, també...
res, no fer res, resisme pur...
i a les tardes uns assajets de pau riba a 4 bandes a la casa alta
aquesta setmana ja ha vingut a assajar la quarta banda, que és l'aina, que ballarà alguns temitas...
jo igual m'hauria de preparar els pom poms de la mariàngels per si apareix la ocasió de fer una parició repentina, si és que el comú de la situació així ho requereix, qui lo sa...
dissabte pre-estrenem a la figarosa, tàrrega, al figarock
i entremig nem recuidant-nos, les nits per disfrutar-les, bolo del maus a la garrinada d'argentona, impressionant com sempre en xandri acompanyant-lo, acompanyant-nos...
i barbacoes a can boter, i avui és el cumple del pau, que en fa 60...
per molts anys doncs!!
claR QUE SÍ

AH, I LO DE LES FRICÒNSIES, CLAR...
us ho explico quan ho sèpiga...

2008-07-29T15:01:00.000+02:00

doncs ja hem actuat al grec!
vién!!
de mortimers a la nit de circ del festival grec de barcelona...
i subidonazo, clar!!
l'any passat va ser una sola nit, i va anar aguai i tal, i aquest any han fet dues nits dediccades al circ, perquè el circ és cultura, collons, com deien aquells, a veure quan ho entendran, redéu...

en fin, enguany, dues nits de recepció de la penya a l'entrada, nar-los colocant i ambientant, mentre hi havien els diferents números pels jardinets, cia. irracionale, el biel que solfasirc, el marçal amb el mumumusic, i lo de las bolas...
i a les deu, tothom cap a l'anfiteatre, vaian cogiendo sus localidaes, siéntense dónde más les guste, levántense, vuelvan a aplaudir porqué a continuación...

vaya subidonazo és fer el número de les panxes en aquest teatre grec, sense micros, perquè el lloc ja és d'aquests de puta mare que té un so de la hòstia que fa que s'entengui tot des de dalt de tot de la grada millor que des de l'escenari i tot...
molt guai, al final, quan fem el HEy!! i la penya s'arrenca la ovació...
fua!
impressionant, clar...

i què més, això, normal, ara uns dies per ací, i a nar-nos-hi preparant per lo de les quatre bandes, que el dia 9 estrenem al figarock,
i lo de mortitown, que al setembre hi haurà míssion...

i lo dels de la gència!!

2008-07-22T21:58:00.000+02:00

avui he fet la ruta dels bancs
bancances, per si et canses
però fent coses clar, però amb ritme de vacances
com si me n'hagués anat a un poble del mediterrani, prop d'una gran ciutat però tranquilet, amb el mar a la vora, però...
ja mos entenenc
i en aquestes que després de dinar he sortit a fer un cafetó (descafeinat, perquè me estoy quitando), i en cabat m'he assegut al banc que hi ha al racó de les pedres i rajoles d'en pere salarich, on casi mai no hi seu dingú, i mira que bé que s'hi està i que guai el solet que queia, abans d'anar cap al PIJ a imprimir unes còpies de lo de les fricònsies.
Llavors he pillat berenar i, un croissant de xocolata, que comque és istiu estava ben desfeta, i a mi ja m'agrada així, i me l'he jalat al banc de correus antic, al mural del juanitu, fent temps perquè tot fent el cafè m'havia trobat la yeho i m'havia comentat d'anar-hi una horeta, de set a vuit, que ella havia d'anar a mataró i sinó hauria de tancar la botiga, que la lia avui treballava al tiriti...
en cabat de berenar, per no fer-me el peta allà al mig del poble, he nat al tercer banc que he ocupat aquesta tarda, al que hi ha a la baixada de les escales, nant cap a la biblio, i allà...
pues buenu, vale
a les set he nat cap a la yeho, on he estat aquesta horeta de poca feina amb l'uri doñate, que com sempre estava explicant coses i parlant, i déu ni dó, també estava una mica afectadillo perquè m'ha dit que diumenge estava a montserrat quan va caure una noia escaladora i s'hi va quedar, terrible, es veu que ell estava a uns quinze metros, a la via del costat...
en fin
sortint de la yeho he passat pel tiriti a fer una clareta, i déu ni dó l'ambientillo que hi havia.
he estat parlant amb l'adri i su penya del bolo de la festa major al parque, i sembla que pot haver-hi una idea guapa...
dijous tenim reunió de mortimers i se'n parlarà...
dissabte bolo amb els farsants i festa de crancs
i...
què?
ah, sí, el bruce, que no n'he dit res!!
vestial, clar, llàstima del so, cosa incomprensible, amb la infraestructura i la moguda que és montar un evento així, però vaja, en fin...
la lia el va veure, que no l'havia vist mai, i el que no sabia és que l'abel tampoc...
per això va anar-hi ben d'hora i va poder estar a davant de tot, casi tocant-lo, cabrones!!
l'endemà hi va tornar-hi, el nen, ja des de la grada, i llàstima que nosaltres no vem ser-hi, perquè va ser el dia que va començar amb Tenth Avenue, que el dia abans no l'havia fet, ni thunder road, amb la qual va començar els bisos diumenge, ni rosalita, ni spirit in the night...
en fin, clar, és que el bruce fot dos concerts seguits i són això: dos concerts, diferents, perquè igual només va repetir quatre ò cinc temes...
ves
tial!

2008-07-17T19:43:00.000+02:00

ja sóc a casa en jordi, mon pare, a puigcerdà.
vien!!
mola
uns diets de vacancetes...
ritme tranquil per compensar una mica, que ja tocava
dissabte, després d'unes quantes setmanes de lleus avisos paulatins, em vaig llevar amb la ciàtica pinsada, maldita sea, no vaig poder ni anar al tiriti a currar, i l'endemà diumenge pitjor, que encara va anar augmentant el dolor...
per sort a la nit la montse, ma mare, em va deixar un aparatet de corrents que ja em va fer el seu servei, i em va reservar hora per anar l'endemà al matí a primera hora a fer una sessió d'acupuntura.
vién!
perquè és lo únic que m'ho cura.
De pas la doctora em va receptar unes gotetes d'homeopatia, i ja hi vaig, mai havans n'abia pres... i sort, amb tot plegat, d'aquestes sessions de cupuntura i corrents elèctriques i cremeta antiinflamatòria i tal, perquè el mateix dilluns teníem el bolo de carme, de legend, que per sort ja vaig poder fer més o menys bé i va anar prou bé

després, l'endemà, cap a cerdanya, a llívia, ona ctuàvem al vespre dins dels actes de la nit de circ del festcat 2008, l'escola catalana de la festa.
jo vaig aparèixer amb el meu maletí del festcat que tinc des de fot uns anys, i ja vaig anar avisant que jo havia donat un parell d'optatives de segon grau en aquesta escola de la festa: desmadre total i desface vestial, que va estar nominada a troncal...

i això, aprofitant que estava per ací, ja m'he quedat a can jordi i la nuri, al carrer carlit de puigcerdà, i aprofitarem per acabar de reposar una mica fins dissabte, que torno a baixar per anar a assistir eufòric i no perdre'm per res el concert del bruce, nostre amic, que ja fot més de sis ò set anys des de l'últim cop que el vaig veure, al sant jordi.
a més, aquest cop ve la lia, que encara no l'ha vist mai en directe, i ole, segur que fliparà
molarà molt, sí...
vien!!

visca tots vosaltres penya!!!

per cert, una foto de la mortimers gang al actuant al festcat, que com veieu enguany se celebra en una carpa de circ.
vien!
sí, perquè mola molt la carpa, la onda que dóna, l'energia que hi ha, tot el power que té, com se nota, com se porta...
sí, ahir vem tornar-hi amb en jordi, a veure les violines amb els del pont de suert, o d'arcalís, i vasta guai, pot ser que algun vespre d'aquests hi tornem a aparèixer, deixant-nos-hi caure distretament, com aquell qui no vol la cosa...
però sí que la vol!!

vingali!

2008-07-11T22:33:00.000+02:00

ritmo de verano
intensa setmana de multi assajos i moments totals

en principi aquesta setmana era la que teníem guardada per entregar-nos íntegrament al projecte de pau riba a quatre bandes, però resulta que la setmana que ve tenim dos bolos més amb els mortimers que no ens havíem mirat gens perquè havíem estat liadíssims amb tot el tema del festival i tal...
o sea que mos hem posat a fer matins amb en pau, mortimers de 4 a 6, i en plegar vinga un altre ratet més amb els muu i els mil simonis...

deu ni dó, la cosa comença a semblar alguna cosa, ja...
lo d'en pau riba a 4 bandes, vull dir...

jo començo el concert de lateral dret, tot el primer tema i el començament del segon allà, però al final d'aquest segon tema ja hi ha un moment que el puertas, que és el porter oficial, ha sortit a cobrir una bola, i em poso jo de porter per fer tot el final del dalí amb la bateria guapa aquesta. per casualitats de la vida al tercer partit m'han colocat de central dret, on m´he sentit bastant còmode, i al quart, tot d'una, descanso, a xupar banquillo, que ja m'està bé, perquè l'entrenador devia estar fent proves i canvis, i llavors al cinquè tema entro a la línia de mig-camp, com a únic home en aquesta línia d'enllaç entre la defensa i la devantera, però al següent partit torno a la meva posició habitual ja, de central per la dreta, on jugaré tres temes més, afiançant-me en aquest lloc i preparant-me per acabar a dalt de tot, a l'últim partit de l'espectacle, de davanter lliure, per ramatar si tinc sort en lúltim moment una bola que m'arriba de miracle amb forma de hip hop i marcar un dels últims gols del partit en plena dansardana...

guai, sí, m'està molant...

i ara descanset, alguns tiritis que estan estant ben presents en aquest bon istiu que tant ens agrada, i dilluns bolo de la llegenda a Carme i l'endemà cap a cerdanya per actuar a Llívia, al Festcat, i aprofitant segurament em quedaré un parell de dies a casa en jordi, mon pare, que viu a puigcerdà i és que no hi vaig mai...

quines coincidències, aixíns en general, no trobeu...?
vestial!!

2008-07-02T18:21:00.000+02:00

buenu, doncs ja s'ha acabat l'1, 2, 3
bé, guai, ha estat bé
molt intens, com sempre i com és normal, i ben cansats també, clar...
a més la carpa, que havia d'arribar diumenge 22 a la nit per tal de muntar lo més gros durant dilluns 23 i així el dia de st joan poder acabar d'ultimar detalls, pues no va arrbar fins dilluns a les set de la tarda, és a dir, unes horetes abans de la revetlla.
però vuebu, tot i així, prou pillats anàvem ja, encara hi vem anar una mica més, però vem poder arribar a temps e inaugurar el dimecres 25 amb en claret, la mònica, i els dels quatre banquets. Jo vaig estar amb el nostre amic enric sotracs, que enguany fou convidat a muntar el seu xiringuitet a l'stand esotèric de la fira. molt bé!!
tres dies, de dimecres a divendres, tres vesprades molt visitades i amb una diferent distribució dels poders. El primer dia molt energètic, amb molt de power, però el segon dia vaig perdre la màgia per complet i em costava molt conectar-me amb la gent que em visitava. Afortunadament el darrer dia vaig poder recuperar els meus poders en la seva totalitat i la màgia va fluir d'allò més...
i després, dissabte a la nit i diumenge a la tarda, la gala.
vien!!
molt bé, molt bona gala, d'aquelles que igual vem fotre mil errors, però no ens vem quedar a terra queixant-nos i demanant falta, sinó que de seguida ens aixecàvem, recuperem la bola i gooool!!!
vestial...

i ara ja hem acabat de desmuntar, i comencem amb les míssions que vénen:
pau riba a4b, llegenda a Carme, i bolo de Lívia del dia 15 al Festcat...

i lo de le'spectacle nou!
vivan los mariachis, viva zapata i el xandrismo, vivan las bandas i las calles que las hacen callejeras, vivan!!

2008-06-21T15:13:00.000+02:00

haha!
ahir va ser el dia del bolo de la festa major de st joan del barri de st joan a la plaça de st joan de montgat,
haha
vem fer el bolo dels mariachis, los marichicones, qué pasó güei...
bestial, entrada a la plaça tots dins la furgo, explicació de la maldición que nos persigue, porque un día llegaron a nuestras tierras unos tunos haciéndose pasar por mariachis, y nos enseñaron una canción maldita, engañándonos, diciéndonos que era una ranchera, pero no lo era, porque era una canción de tuna, y el día que el gran chamán cucaracha bisbalote nós vio cantando aquel clavelito de micorazón, pues nos lanzó la terrible maldición, ya?
y desde entonces estamos condenados a vagar eternamente entre la m´s absoluta tristeza y la más desenfrenada de las alegrías...
hasta que encontremos el pueblo con una montaña de gato y los dragones que echan fuego y el monstruo de hierro que grita cuando pasa...
llavors els hi dèiem que per sanar-nos de la maldición ens havien d'ajudar amb el ritual, tres rituals de purificació, de l'ànima, del cos, i de la pobresa (d'esperit).
amb això els anàvem embaucant (al loro!!) fins que al tercer ritual (que no estamos tan mal hombre!!) els hi demanàvem les ofrenes per purificar la nostra pobresa d'esperit, i anàvem pirant un a un cap a la furgo engegada, va joan, que nos vamos, kabuki i fiu!!
escapada, sí, vem pirar del bolo amb la furgo com sempre havíem dit que algun dia faríem.... hahaha
en fin, molt contents, tot i que el el bolo hagués pogut anar millor, vem començar amb una hora de retràs, i clar... ja mos entenenc!
però va molar, va estar guai, sí...

claro, i ara ja ....festival!!!
primer, hoje, jornada de reflexió, campionat de ping pong, i a partir de demà never stop, dilluns muntatge de carpa, dimarts amb la ressaca acabar el motatge, i venga que nos vamos....

per cert, un apunt sobre temes: al final aquest estiu no anirem a moçambique, potser de cara a la tardor, ja es veuria, però de mokent a l'agost, que és quan s'havia insinuat que potser hi aniríem, no hi anem...
vale
perfecte

otro apunt potser el penúltim: que ja m'he acabat la conjura de los necios!!
haha, quines desficis...
i ara vaig amb el novecento del baricco, que ja me l'acabo, perquè és un monòleg pensat per fer així en un escenari, no té ni cent pàgines, no em durarà ni quatre dies, però buenu, maquíssim, clar, una bellísima historia que debía ser contada...

i lo de les fricònsies!!!

bon festival a tothom e tota donna!!

1, 2, 3 !!!

2008-06-13T12:31:00.000+02:00

venga pues, ara sí que ja hi nem!
jo vaig començar l'1,2,3 abans d'ahir, en quant a intensitat d'actuació i actitud, vull dir...

Ja hem començat els assajos de músiques de gala (per fi, nem tardíssim!! però és lo que hi ha, clar...), que és amb el que personalment estaré més implicat, a part de mil altres coses i cosetes, claro claro...
per sort sembla que ens farem les coses fàcils, i creuem els dits, que diuen els que ho diuen de vegades, tot i que jo sóc més de tocar fusta i en realitat m'estic curant bastant. bastant per no dir molt. Com el meu amic ivan, el rus, l'ivan vastànpar nodimól...

clar, paral·lelament seguim embarcats amb el tema de l'espectacle nou amb el pau, més de vint persones a l'escenari, que tot i que el primer bolo és a l'agost, en realiat tindrem molts pocs dies de sajos. El dimarts ens vem veure amb el pau, el jsu i l'adriana i vem estructurar una mica l'ordre que havíem decidit i tal. Demà i diumenge tenim cap de setmana intensiu a casa alta, amb els muu i els mil simonis. Perfecte, jo crec que farem molt bona feineta.

Per acompanyar una mica aquest estrés de ritme, el marcel em va dir d'anar a fer una farsa a vic el dissabte a la nit. Perfecte!!

sí, clar, i lo de la bruja blanca, que la vaig tornar a veure un moment ahir a la tarda... anava amb la clareta, la nostra amiga la filla de l'eulàlia de l'escola de música, tot i que feien més pinta d'haver-se trobat pel carrer just a l'entrar a l'estanc, que no pas d'haver quedat i tal, ja mos entenenc...
sst!! ei!, res, allò... sats? tres parules, o menys, mitja com a molt, però quina intensitat en la intenció, quanta veritat en set segons d'oberta mirada... tot dit, tot clar, i sense importar-nos gaire cap perquè...

què?!?
res res, no he dit res.

ah, i lo dels mariachis, que divendres que ve fem el nostre bolo anual a montgat, per la festa major de st. joan del barri de st. joan de montgat, a la plaça de st. joan...
estem preparant una versió de la història dels mariachis, pot estar bonic...

i lo que dèiem, res, això, que ens agrada molt aquest ritme intens i aquest estat que ens porta a volar més i més, i molt contents casi tota l'estona...
en sotracs també l'he vist passant per aquí atabalat amb lo de les targetes i els consells absurds que està preparant per l'1,2,3, on també l'han convidat...
mola!!
més petons per tots, penya...
vién!!!

2008-06-06T21:22:00.000+02:00

he estat a cals difame, aquesta tarda...
buenu, ja ens entenem...
el Gran Cantante Di Fame va anunciar que no podia assajar el divendres, no sabíem per què. Ara ja ho sabem.
No sabia que els divendres a la tarda el capo 'nava a can boter.
Fa molt de temps que tots els Capote ens pensàvem que era el Gracciano qui movia els fils, fins i tot havia aparegut el rumor de que s'havien discutit perquè el Gran Cantante no volia acceptar la realitat. El rumor va créixer sobretot els dies en que el Cantante va confessar que estava fent teràpia amb el Robert, de niro vem pensar tots, i encara més el dia que va aparèixer pel local amb la digital i va començar a disparar.
Però no, resulta ser que les coses entre les Di Fame, lluny del que tots havíem sospitat, van millor que mai. Tots els seus negocis viento en popa, i avui ho he constatat. A part del Cantante i el Gracciano hi havia també el mossèn, clar, que va d'imparcial però des de que es va casar amb la germana del Gracciano aquest cuentu no se'l traga ni sa mare. I buenu, les repectives mullers i els nanus jugant, unes preciositats de Bruna i Ernest de que los flipas, i la Mamma, la Nuri, esplicant unes històries molt bones d'uns camells pujjant per Passeig de Sant Joan a les èpoques que feien bolos amb una penya que aquell dia s'havien pres uns àcids, però resulta que els camells eren de veritat, perquè en aquells dies hi havia un circu instalat a les Glòries que per anunciar l'espectacle sortien per Barna a fer uns tombs amb els camells...

la qüestió és que els he vist a tots finíssims, dissimulant de puta mare tot el rato, com si el fet de que jo estigués allà present no els afectés en absolut, fent bromes i jugant a riure i hahaha...
ah, sí, mira, ha vingut el Vinnie, avui, buenu...
sats?
no sé, és que em costa molt descriure o escriure sobre dissimular, suoso que no calen més detalls.
Han dissimulat de puta mare, això és tot.
i a mi m'ha encantat, ho confesso.
Perquè la veritat és que es pot dir que jo tampoc no he estat gens malament, tota l'estona fent veure que escoltava i dient que sí a això, i que sí a això també...
vuníssim!
diria que no han notat res, com si tot tan normal i tal, sats...

despre¡és, abans de marxar, he estat molant una miqueta, he intentat molar per all+à així i així, i quan he cregut que ja havia molat prou m'he girat i he vist que estava tornant a fer el pena... haha, que bo!! la penya pensant-se que estava fent el penós i jo en veritat allà fent el ridícul de mala manera...

vuníssim...

diria que la meva presència no els ha inquietat ni lo més minim, gairebé semblava que ni em veiessin...
què?
(de sorpresa, és un què de sorpresa)

què?!?

2008-06-01T19:41:00.000+02:00

del fracàs neix el pallasso
i quan el ridícul t'acorrala davant d'un micro
corre!!
corre i salva't mentre hi siguis a temps...

és una epoplèia que em va venir a veure ahir baixant de Perpignan, després del gran bolo que es va esdevenir, no sé si estic parlant normal o m'invento estructures...
vull dir que el dia d'ahir estava nominat a dia internacional del xandrisme universal, i crec que després de com va anar la cosa ens donaran el prèmit.
en joni ja està contactant amb la ONU.

la cosa era festa de la Bressolada, a la Catalunya Nord, on set o vuit escoles que ensenyen en català fan una festa un cop a l'any i la lien de la hòstia.
nosaltres vem anar-hi com a mortimers a amenitzar una mica la cosa durant tot el dia.
Passacarrers d'una horeta i mitja de personajes, acció després de dinar i abans dels castells: monociclo. Una miqueta més d'animació i presentación de los grupos.

i visca en Xandri i el Xandrisme!!

l'equipo, que encara no ho he comunicat, i era realment rellevant; el denguito, el lluc (que tot just reapareix després de la lesió), l'uri casanovas, et moi.
oui, uri baba, són zenòvenst, que en menys d'un mes ha sigut mortimer dos cops.
increïble
estem penjant d'obrir un enllaç a la web de "vols ser mortimer per un dia?"
i que la gent pugui apuntar-se i quan hi hagi algun bolo així que coincideix amb altres coses i anem justos d'efectius, com era el cas ahir, poder contactar amb una cartera de noms de persones que estan preparats i més que disposadíssims, ilusionats diria fins i tot, per poder ser mortimer per un dia.
clar que no avisaríem que el càrrec és vitalici, el concepte ex-mortimer és una paradoxa en sí mateix.
el que sí existeixen són diferents nivells d'implicació, això sí, clar, segons el moment de cada ú, el temps o lo que sigui que vulgui o que pugui dedicar-hi...
sospitem que devem ser uns tres mil mortimers en total, aquí a La Terra, potser no cal vuscar-los ni intentar-los descobrir, diria que ja aniran apareixent per sí sols, o mateixos...

ah, un moment, i l'isaac! Sí, que també va venir, vull dir, ja que anàvem a veure son fill i tal, i aprofitant que havia baixat de la Vall d'Aran per anar a una despedida de solteres el divendres a la nit, es va apuntar al viatget i a més va agafar funcions de producció en més d'un moment de la míssion... boníssim...

i en fin, ara ja sí, aquesta setmana algun assajet de la banda de gang pel bolouet de dissabte a masnou, é aprés, i mentenant, 1,2,3, sobretot 1,2,3 que ja hi som i ja hi nem, i lo del pau, que també s'acosten els assajos i hem de feinejar...
per exemple, una reunió que tenim pau, adriana i jo, i algú més potser, per tema estructura general de l'espectacle...

què?
què.

ah,i dimecres nem a fer-nos una foto pel TNC, que l'any que ve pel maig hi som programats i es veu que aquestes coses dels grans llocs aquests van amb tot aquest temps d'antelació...

quins sonats

2008-05-27T21:04:00.000+02:00

això de la internet és un atrassu!!
porto dos dies aquí fotut fent coses i deunidó quin maestro de la paciència que és l'ordenyador aquest i la seva amiga la internt...

sí, ens estem fotent ja a saco amb l'1,2,3, que aquest any anem més tard que mai...
típic, cada any diem: eh, l'any que ve que no ens pilli el toro, l'any que ve ens hi fotem súper d'hora que tinguem temps de preparar-ho tot súper guai i tal...
i què va, al ravés, al contrari, aquest any nem més tard que mai...

jo estic amb l'equip de difusió internàutica, amb la clarator, l'edu i en marci...
buenu, de moment hem obert un my space del festival, , i també un bloguet,

buenu, lo que us deia, això és un atrassu
ara no sé si m'ho ha linkat o si no o...

vuenu, en fin!!
a part da'ixò també nem ficats ja amb el tema banda i mortimers gang i tal, que dissabte que ve, 7 de juny, tenim bolo a masnou, i després el 20 a montgat pel pregó de la festa major del barri de sant joan, i és possible que la cosa vagi relacionada...
passa que comque a l'atm, a l'antic escorxador, només tenim permís per fer soroll, ja dic soroll, no música, de tres a sis de la tarda, doncs avui mateix hem hagut de quedar aquí casa, jo tocant amb la bateria de joguina... en fin!

ah, sí, la patum molt bé, molt guai, vem acabar desperdigant-nos amb el wallace cap a la zona de bars, on ens fèiem passar per guiris, i a veure què deia la gent en català, com dues ties que de cop apa, nena, què li has dit, ara...?
bé, molt bona patum, i dels bars vem passar directament a pillar el primer bus cap a barna, que ens va deixar a plaça catalunya a tal hora, i a les 9 del matí a casa preparat per la dutxeta i a dormir tot el matí.
ole!!

ara aquest dissabte que ve mon'anam a perpignan, pel bolo de la bressola, que ens va trucar la betty...

vinga doncs, preciosos!!
i preciosas!!!
vale...

2008-05-22T13:27:00.000+02:00

vuenu doncs, avui patum!
avui cap a patum
jo al final pujo amb l'adriana, després del pollo de liu de la reunió amb el pau, la vaig liar jo solet bastant.
El dilluns en jsu em diu: moi, quin dia millor per veure'ns amb el pau per tot lo de l'espectacle a quatre bandes de presentació del disc, diu, tu què creus, millor dimecres o dijous?
i jo que li dic: jo què sé, dijous mateix, no? vale, a les sis al tiriti...
però llavors, a la nit, de cop: ei!! que dijous és patum!!
intento de cambio de día: fallido, se mantiene para el jueves, però per sort es veu que l'adriana, l'adriana de Frankfurt, que ara portarà tota la producció i tal de la moguda aquesta, també pujava a patum, de manera que jo em podré quedar a la reunió i després pujo amb ella.
clar, segurament faré una mica de tard, no crec que pugui estar a les nou i mitja sota el cap, que és on quedem tradicionalment amb tota la família.
es veu que en jordi, mon pare, també volia baixar d'horeta i estar tot lo dia per Berga i tal, respirant ja l'ambientillo, però al final l'han liat i haurà d'esperar al pol, que ve de Perpignà a Cerdanya amb bus, i allà el padrí el recull i baixen.
equipo: jordi, kònsiu, abel, lia, judith, pol, tània, calabia, goti, wallace, toni cussó, moi... no sé, em deixo algú...?
i que el temps aguanti, que surti el solet, que s'assequin els plens, i a saltar!
i demà ja plourà ja, que torni a ploure, sí, però demà...
venga, vona patum!!

2008-05-19T17:33:00.000+02:00

las fuerzas de risa llegaron antes que las de seguridad, antes incluso que las sanitarias. Por lo visto había tres payasos infiltrados en el atasco que en seguida empezaron su labor humanitaria intentando distraer a los conductores afectados. Éstos, todo sorpresa y estupefacción, no sabían cómo reaccionar al ver a los tres payasos en el interior del delorian iniciando sus bromas y tonterías, y el jolglorio general explotó cuando sacaron una tetera que calienta agua mediante el encendedor del coche y preparaon unos tés con sobrecito y vaso de plástico, que pasaorn a ofrecer a los integrantes de los vehículos colindantes. Tras la primera media hora ya nadie se acordaba del atasco, los payasos habían decidido negarse a volver a poner el coche en marcha y avanzaban tres metros cada diez minutos empujando el delorian gris con las puertas abiertas.
Por lo visto un cable eléctrico se había descolgado una hora antes a la salida de Barcelona sobre la autopista, y el humor de los amargados conductores había empezado a empeorar, más aún tratándose de un viernes por la tarde.
Los tres payasos, integrantes de una organización humanitaria dedicada al apoyo de situaciones en casos traumáticos, se sintieron realizados al poder desenvolver su función con tan práctica aplicación, y continuaron su viaje una hora y cuarto más tarde, con ganas de seguir soñando en una realidad ficticia, o quizás fuese en una ficción muy real, nunca nadie podrá nunca saberlo.

després vem arribar a Reus, on plovia, però va deixar de fer-ho i a les dotze i mitja de la nit vem rebentar el cabaret amb el número de les panxes, érem els primers i va molar perquè l'arqué i l'uri van fer una molt bona feina prèvia de fotre el públic a dalt de tot i després explotar amb el subidón de les panxes i...gol! golazo!!

dissabte matí, havent dormit quatre horetes, potser tres, cap a Igualada. Plovia, però va deixar de ploure i vem començar el bolo. S'intemitejava un xirimiri suau però cabrón que mínimament distreia, però seguíem, i el públic disfrutava, fins que va començar a apretar i, sobretot per raons tècniques, vem haver de parar. És lo que tenen els bolos a l'aire lliure, sobretot si vas amb equip de so i aparatus elèctrics...

cap a Reus de nou després de dinar a l'ateneu d'Igualada, per cert ens vem veure amb l'anna coll, ni en parlo perquè no tinc paraules, quina dona, i quina conexió, com ens agrada, surten xispes cada cop que ens veiem!!! (o almenys aquesta sensació tinc jo, pobre ilús de mi, haha) i què? mmmmm..... que guapa...
en fin, cap a reus, panxes d'a lo que salga a les sis de la tarda enmig d'una plaça, no com el dia abans a la nit que havia sigut el primer número del cabaret de la palma, no, el dissabte era allà al mig a saco, i a mi em va encantar. otro golazo, diria jo com sempre...

farrote a la nit, dormir tres horetes potser dues, i diumenge al matí cap al Vendrell, a la farsa. Ei, però el joni no es troba bé, diu que va cap a casa, en maus farà el bolo per ell. Un moment, que el delorian no té bateria! vuenu... Arqué, tens les claus de la furgo que enxufarem les pinses? hòstia puta, una hora, 50 minuts per carregar la puta bateria, i ara l'autopista s'ha acabat de cop, què vol dir aquesta comarcal tot d'una'? MOS HEM PERDUT! és igual, segueix, no, torna a la pista, què? ens hem passat, surt, aquí a la dreta, vale, a la rambla de l'estació, bién!!!
el bolo era a les dotze i vem arribar a les dotze i un.
Vestial.
xandrisme total en estat pur, i visca el jose i el david de farsants, com hi van!!
vengali xavalotes!
i la reina de los angelotes!!!
úpali!

2008-05-15T17:26:00.000+02:00

buenu, ja estem per ací...
visca tiana!!
vuenu, hi som i no hi som, perquè demà torno a partir.
sí, tot just ahir vaig a terrissar i sort que he tingut avui, estic tenint, de dia de descompressió per descansar-me...
les espanyes?
DE PUTA MARE!!
tot preciós...
vem nar dijous cap a Segovia, via madrid amb avió i bus fins a l'aqüeducto, perquè hi havia un súper festival de titelles, el Titirimundi, on actuàvem nosaltres amb els capgrossos del joan baixas, aquests dissenyats pel miró i tota la moguda...
molt bé molt guai, molt bona penya, per exemple ja d'entrada els múscis, els Xarop de Canya, que els altres mortimers ja els coneixien i jo una mica però no gaire i aquests dies ja sí que clar, amb una setmana... molt bona penya, en roger, el jordi turru, en ricard, i l'emili, que déu ni dó tots plegats...
els mortimers implicats en aquesta ocasió érem en marci, la magali, l'uri, en wallace, la rosa i jo. Sí, la rosa, una amiga de la magalí que també toca a maracatú, d'això la coneixia jo, i ja havia sigut mortimer en alguna anterior ocasió en motiu d'alguna substitució o míssion, per exemple al forum 2004 o amb històries com lo del TMB i tal... molt guapa, quina tia, mola, sí...
en fin, 6 mortimers, 4 xarops de canya, en sergi d'elsinor, que és el de la productora, i mola molt que vingui perquè és un tiu de puta mare i a més un súper professional de la hòstia que t'ho fa tot súper fàcil, i també clar hi havia el nostre amic joan baixas, merma en persona entre nosaltres, i boníssim!!
súper farrote el mateix dijous a la nit, després del desconcertant primer bolo, on es va petar el cavall, que era el bitxo que portàvem entre la rosa i jo, i no vem poder acabar de passacarrejar... l'endemà pluja i més pluja cada dia, però parava just a l'hora que havíem d'actuar, de manera que no vem deixar de fer cap passe...
diumenge vem anar cap a Salamanca, on vem actuar el mateix diumenge a la tarda i vem marxar cap a Zamora l'endemà al matí, de forma que Salamanca com aquell qui diu casi no l'hem vist, un visto y no visto, però guai, molt bonic també, com Segovia i els seus cochinillos, que en vaig provar en honor a l'sketch dels Faemino y Cansado, tot i que no em va agradar massa... el cochinillo vull dir... però he menjat de puta mare cada dia, això sí...
ah, i dilluns cpa a Zamora, potser el lloc més guapu dels tres, també perquè el dia que teníem de descans justament va fer sol, un sol solet de la hòstia, i que guai l'hostal, tot de fusta i pati interior d'aquests... tot de quadros tots religiosos, entre ells un dibuix del Cristo de los huevos, que quan vaig llegir la inscripció amb el títol no donava crèdit al què veia...
i en fin, eso, una cañitas i uns orujos, no? venga... perdona, sabéis a qué bar se va ahora? y después cuando lo cierren? sí, como molan las noches de las castillas...

demà pirem cap a Reus, al Festival Trapezi, on actuem divendres nit i dissabte tarda, i entremig nem a Igualada al festival aquest on actuem dissabte al matí...
diumenge de passada pararem amb el joni i l'uri al vendrell a fer una farsa amb els farsants, david i tal...
i ei, ens vaiem ara, j
a!

2008-05-03T18:38:00.000+02:00

el cielo sobre berlín
que bona!!
l'acabo de veure i m'he quedat flipat, flipant, que bona, però que bona que és, boníssima!
vuenu, perquè m'ha encantat, vull dir...

ara el jsu sento que toca daniel johnston i càsper el fantasmet amb el piano...

també m'he començat aquest llibre aquest matí, la conjura de los necios, que a tothom li sona però després es veu que molta gent encara no l'ha llegit, com jo, que ara hi vaig...
no em digueu res, cabrones!!

vull penjar una foto de l'arc de sant martí doble que s'ens va aparèixer l'altre dia, vestial, un súper brillant i l'altre més tènue per sobre....
i lo heavy és que anava a caure just allà molt a prop o just on viu la bruja blanca. qué heavy!! o sigui que la bruja blanca viu al final de l'arco iris... clar... normal, no sé com no ho havia vist abans, com no ho sabia, com no hi havia ni pensat... però si és la bruja blanca, moi!! adona-te'n, collons! va, obre els ulls, home, flipa tiu, disfruta això... claro!!

què més? ah, sí, el llibre que m'he acabat aquesta setmana i que per això ara em començo la conjura, és las horas, que ja havia vist la peli, quan la van fer al cine, vaig anar-hi sol, com m'encanta anar al cine sol... i també m'havia llegit arrel d'això la senyora dalloway, clar, però el llibre de les hores en el qual es va basar la peli no l'havia llegit però el tenia, i vaig dir, mira qué bien, a més tenia el número 69 de la seva col·lecció que sigui, i també una Q, de queralt, vaig pensar jo...

igual ara niré a treure el cap per allà, déunidó ahir la juerga bona que ens vem currar amb la penyita aquesta tan bona...
hehe, ara la lia m'ha explicat que la marta nava eixugant-se la suor amb el jersei per oferir-li la seva olor als homes, a veure a qui li agradava... que guai, m'agrada aquest concepte, perquè jo crec, o sé, que m'enamoro de les olors, ho tinc claríssim, quan m'enamora aquella olor és que estic enamorat d'aquella persona. mola, i clar, res millor en una nit de farra així que passar de miradetes o burlings de tonteries i dir jilipollades, arriscan-te a que després la olor no t'agradi, quina necessitat... per això preferim passar directament a oferir la nostra olor, i que s'enamorin, sí, vién!!!

aquí ve la foto, mireu:

2008-04-30T17:21:00.000+02:00

me'n vaig a les espanyes!!
vién!!!
a més, que guai, perquè en un principi havia d'anar-hi, ho sabia fa tres mesets o així, però fot com un mes em van dir que no, i ara, una setmana abans, es veu que torna a ser que sí... vién!!!

buenu, amb una història del joan baixas i unes titelles del miró, merma never dies es diu l'espectacle; l'uri, el wallace, la magalí i en marci ja van estar fent-lo l'any passat i tal, jo vaig fer alguna substitució quan la magalí estava prenyada, i ara hi han aquests bolous a Salamanca, Zamora i Palencia, crec...
vuenu, mola, una setmaneta moven-te per la espanya profunda, viva castilla i su mancha, vivan los leones y las cabras, viva!!

com ens agrada viatjar...

no passa res, els barcus continuaran per aquí... sí, els barcus, clar, ja ho he dit que en tinc tres, no?
ai, vuenu, un moment, deixa'm contar... tres... no, espera, quatre segur, i no sé si dir-te que cinc...
vuenu, en tot cas, al barcu, al barcu barcu, vaig estar-hi l'altre dia amb l'espasa nova, perquè no sé si ho havia dit però tinc una espasa nova, sí, vién!!
me la va regalar la yeho pel meu cumple, quina tia! clar, em sembla que em va veure el dia que se'm va trencar l'altra, la de plàstic, amb el disgust que duia a sobre i... buenu, l'hauríeu de veure, de fusta, com la del jan, amb el mànec verd...
gràcies!!!

i què, què més?
ah, sí
un 100 per l'afició del Manchester, i com criden, i quina enveja!
l'afició del barça fa pena, putus culers, colla de tribunerus...
i que consti que jo sóc del barça, però dels felicitadors, dels que ens agrada animar i felicitar, i si la caguem, no passa res, ens aixequem i pa'lante, collons! però aquests socis dels pebrots es veu que en saben més que el rijkhard i més que ningú, i tothom té un criteri de la hòstia i tots poden opinar i criticar...
quins tribunerus, per déu...
en fin, força barça, i que sigamos jugando!!

putos papparazzi!!

2008-04-27T13:12:00.000+02:00

ahir vaig tornar a veure a la bruja blanca
vién!!
és impressionant, quan ja no hi penses, com aquell qui diu casi ni te'n recordes, de cop, flop! apareix del no res i mira que guapa...
guapa!!
mmmmmmmmm...
petonets i tot, primer no em va ni veure, però després em va descobrir allà tranquil i ei, què tal, hola sí, bé... sí, guai, sats...
va seure a una taula amb la seva amiga, van estar allà prenent algo, i quan van marxar encara vem intercanviar un parell de minuts de glòria, em va preguntar pel pueblo, la vaig convidar a embolicar-ne un i se'l va fer, sense filtre, que valenta li vaig dir jo... i com que és una bruja blanca i molt bona, no tinc cap por de parlar-li d'invocar, i que fumant pueblo, a part de ser un tabac sense aditius, tinc la sensació que estic invocant el poble, tiana en aquest cas, que per cert ahir l'anna, la veïna, la nòvia de l'abel gel, va arribar de Madagascar i ens va dir que en madagascarí Tiana significa Estimat.
Que bo!!
vivim al poble estimat
clar...
ara començo a entendre-ho tot encara una miqueta més...
jo flipo!

2008-04-24T21:25:00.000+02:00

diu quants dies
diu sí oi?
diu sí eh...
diu sí, diu sí
sí sí...
per exemple: dissabte va ser el meu aniversari
vién!
ja sóc gran.
vem fotre una farra que déu ni dó, a ca la judith hernández, perquè ella és del disset, igual que l'avi pere i jesucrist, i va dir de fer-ho a casa seva aquest any, i vem dir vale, que sí, celebrem-ho a hollywood, perquè la casa on està vivint la judith ara és una casa de hollywood, amb els diferents nivells, terra de parquet, la cuina oberta, alçada, la barra, la piscina a fora, lo de les fricònsies... estava tothom tota l'estona esperant que d'un moment a l'altre aparegués el peter sellers sobre l'elefantet i tots a la piscina! vien, la biquinal!!
impressionant farra, millor que la internet, hollywood real en medio de tiana, lo que necessitábamos, a tocar del bar y con excursiones nocturnas a por otra botellita, en plena noche de luna llena, y el pueblo bailando con sus barcos y sus fiestas nocturnas y diurnas...
jo estava bastant tiradillo, perquè la nit anterior ja havíem tingut festa sorpresa, d'aquells divendres que ja vas amb bata per casa i dius va, passaré a treure el cap, res, a fer un quintet i cap a casa... però quan vaig ribar al tiriti vaya ambient!!
i a més al cucu hi havia una puesta de largo de la filla del paco del casal, i venga tots cap al cúcut, fins a altes hores de celebracions, i l'endemà matí teníem assaig de la llegenda...
bé, why, vaig poder-hi assistir amb molta dignitat, i va estar guai, perquè havíem de fer un parell de sajos abans dels bolos que vem fer ahir, dia de st. jordi, al matí aquí tiana, un clàssic, i a la tarda en una plaça enmig de sant roc, a badalona.
Ha! molt bon bolo, clar, san roque... van haver-hi alguns moments que ens recordàven a bolo perú, per exemple al final, quan va haver-hi aixequement general dels xavals del públic i invasió descontrolada de l'espai escènic todos a por la peluca de la princes...
i això, ara tot lo de les brúnsies, cap a continuar.
Demà a la nit nem a fer unes panxes a una festa d'una cumpledieciochoañiera, no sé si a masnou o així...
vien, animació i panxes, i a lo qué salga!!

2008-04-15T19:25:00.000+02:00

se m'ha trencat l'espasa!
merda...
sí, perquè he sortit, i volia passar per casa l'airina a veure la muñeca puzzle, i he pensat que després passaria pel barcu, que fa més d'una setmana que no el trepitjo, des del dia que en arribar-hi hi havia dues nenes jugant a fer tombarelles i salts, i comque volia passar pel barcu he dit hòstia, pillaré l'espasa, que fa encara fa més que no la pillo, i justament avui obrint l'armari l'havia visualitzat. I llavors he sortit tot cofoi amb la meva espasa i la gorra ben posada, que amb el sol baix d'aquesta hora és l'únic que em protegeix de veritat, he parat a fer un cafè al casal i he tirat cap amunt. Al passar per davant de l'estanc hi havia en lluís, aquest nen que deu tenir uns deu ò dotze anys, el fill del benitu i la judith la guitarrista, i així que m'ha vist ja m'ha preguntat per l'espasa, i perquè la duus, i si és per matar els polis, i tal; i llavors hem creuat la carretera i quan estàvem per davant de can pau el pícaru de pirata m'ha intentat estirar l'espasa, gest davant del qual jo he reaccionat amb clara actitud defensiva, agafant-la ben fort amb les dues mans perquè no aconseguís arrencar-me-la, cosa que m'hauria deixat completament desprotegit davant d'aquell esverat contrincant, i en mig de l'estira i arronsa, de cop, zas!!
el lluís s'ha quedat amb el mànec a la mà, i la resta de l'espasa envainada al seu lloc.
ooooohhh...
sort que veient que s'anava a afectar li he dit que tranqui, que amb una mica loctite l'arreglaria, perquè per sort és una espasa de plàstic, i no m'extranya que a la mínima s'hagi partit. No sé si en vaig pagar dos ò tres eurets, quan me la vaig pillar el dia de l'alegria a la paradeta de joguines que monten per la ocasió al costat de l'ermita, davant del cementiri, allà en front d'on ballen les sardanes...
vuenu, ara provaré de fer el xandri amb el super-glue-3, a veure si me'n surto.
ah, i a més, per més inri, si no m'havia quedat ja prou afectat amb la inesperada ruptura, a sobre va i quan truco a ca l'airina, si és que l'he encertat, perquè no sé segur si sé el pis, va i no hi eren, o ningú m'ha contestat, i em sembla que va dir que demà embarquen els containers amb les coses, o sigui que pot ser que em quedi sense conèixer la muñyeca puzzle...
no, això sí que no!!
encara faré una altra avanzadilla abans de que acabi de caure el sol...
per totes les crònsies del planeta!!

2008-04-10T21:53:00.000+02:00

hem començat a preparar el sant jordi, de legend.
primeres reunions i assajos, retoques de guió i cosetes que no s'entenien, repasso de músiques, xàndal, manxàndol...
Tenim dos bolos el dia 23, al matí a Tiana (un clàssic, 5è any ja) i Badalona a la tarda. Després, el 17 de maig nirem a fer-ho a la fira d'igualada, plena de programadors, i se suposa que si ho fem bé ens poden sortir uns quants bolous... a veure

paral·lelament segueix en marxa la míssion amb en pau riba a quatre bandes, diumenge vem tornar a pujar a cal cens, deliris varis amb els muu i mil simonis, molt why, la cosa pinta maca... serà un merder, més de vint persones a l'escenari quan hi siguem tots, però pot estar bestial, és una locura d'aúpa, i en pau ja està súper emocionat amb una foto de la NASA que ha trobat d'un tros de cel amb no sé quants augments, no sé quantes exposicions de no sé quant de rato, però ple d'estrelles i galàxies, i serà la portada definitiva del discu, que segurament el penjarà a internet abans de res, i potser després ja farà l'edició típica en CD; l'edició física, vull dir

clar,
i bién, son tírits i dentista, avui m'ha fet un empast, demà...
demà normal!
ah, sí, el concert de l'altre dia! bé, va estar guai, la gent va arribar ja una mica caraja (qui menys qui més), i clar, hi havia animació i ganes de gresca i xerinola... Venga doncs, punky i roc'n'roll penya!!
a veure si en puc penjar un trosset, que el denguito va gravar algun tema, tot i que amb la càmara de fotos i clar, el so és el que és...

i lo de les fricònsies!!

2008-04-01T23:21:00.000+02:00

no pensis en les coses
què?
això, això, concentració.
n'he estat parlant, i també de la memòria, em sembla, o potser sobre això no n'hem parlat, però jo hi he pensat i em sona, però no me'n recordo.
m'estic llegint aquest llibre de la nit de l'oracle del nostre amic paul auster, de qui encara no me n'havia llegit res, i déunidó quin abducció de realitats que porto... suposo que també ho necessitava, després del collons de l'ébano, que em va encantar, però no m'anava gens bé llegir-me'l a l'hora que jo llegeixo, perquè el que necessito de bon matí a primera hora és una mica de ficció, entenem-nos, per fer el pas d'una realitat a l'altra, quan et lleves i encara estàs mig per allà, i el cos ja es va movent però tu encara hi ets parcialment, doncs m'encanta seguir alguna història que em conecti després ja amb l'altra realitat, la que teòricament vivim a la pràctica cada dia. ui, la realitat...!!
llavors, amb l'oracle aquest estic flipant, perquè em té molt posseït, igual ja és això, suposo, i confonc realitats, i comque el llibre és una mica així, déu ni dó...

però el barça ha guanyat!! vien! i a can shalke 04, 0-1. això últim és el resultat del partit, lo altre forma part del nom de l'equip rival.
hòstia!! m'ha pillat un atac de fred a la mitja part!!
he sortit i anat cap a la bassa amb el got, com faig casi sempre a les mitjes parts, per reomplir-lo amb l'aigua de la mina, i de cop, ja l'havia reomplert, olives reumplí, i volia pixar però ni he pogut perquè he començat a tremolar d'una manera que quan he aconseguit repillar el got i enfilar cap a dins, direcció la llar de foc de can boter on avui érem tota una penya que déuni deuni, i deunidó com utilitzo aquesta expressió que no sé ni com l'escric, i he tirat dos ò tres dits d'aigua del got, del tremolor que em dominava...

de tornada cap a casa he vist el barcu obert, i m'ha extranyat perquè en principi a les deu del vespre me'l tanquen... sí, vuenu, de moment m'han dit els de la gència que ales nits vindrien aquests senyors que prefereixen ajudar-meimpedint que m'hi estigui a la nit... de moment!
perquè ara he passat i estava obert
però no hi entrat, sats?
mira...
igual fa tres dies que no el trepitjo, suposo que demà sí que ja no podré resistir...
al migdia vaig al tiriti, on ja fa un parell de setmanes que estic anant-hi amb l'horari que jo vull, és a dir, els migdies entre setmana, i algun matinet també, però no pas als caps de setmana, que pot ser que tinguem algun bolo o míssion, com la d'aquest divendres al cúcut...
vinga doncs,
bona sort!!

2008-03-31T01:40:00.000+02:00

tal com havia promès, aquí venen algunes imatges del barcu,

en un moment tranquilet

i al cap d'un rato

els barcus de temps són així

2008-03-27T22:22:00.000+01:00

d'entrada: el joni s'ha obert un blog
vién, ja som tres mortimers blogaires, amb en marci i les seves mans a la butxaca. El mudito el trobareu a www.mudito-999vegades1000.blogspot.com
no sé perquè no m'ho linka, això
buenu, ara l'afegiré aquí al costat...

a part d'això, sembla ser que sí, es confirma que divendres que ve, 4 d'abril, tocarem amb la banda al cucu: de mortimers gang
hi ha una marató de la birra que han muntat la yeho i tal, que a partir de les vuit del vespre es niran fotent una birra a cada bar del poble, per acabar fent un bocatitni al tiriti i d'aquí cap al cucu, on a partir de les 24h està preavist que comenci el recital de versions i temitas varios que ens estem preparant.
avui ja sembla que casi hem trobat un ordre, i els temes van caminant.
adjuntarem unes fotos dels integrants de la banda?
no ho sé

ah, i ahir vem estar a manresa, al teatre kursal, on se celebrava el XXV aniversari del conçorci hospitalari català, o algu així, amb la consellera tura i la tal marina geli i tot tu, carai! Bés, animació a l'entrada i panxes abans dels parlaments dels polítics i doctors. I després circ, els two play, la míriam, en jordi gaspart amb la roda alemana, en marçal... i la olvido! ha! vem flipar tots... es diu olvido lanza, i després he sabut que és una veritable crack del violí, però ahir quan la vem conèixer no en sabíem res, però vaia risa... van haver-hi alguns moments al vestuari, mentre xerraven els eminents oradors, que es va crear una atmosfera i una aureola i unes ondes impressionants, tots flipant... era la llum en persona aquesta noia, té llum a la mirada, en ella, no sé, ens va il·luminar, a mi almenys em va il·luminar, i encara hi vaig, avui he estat flipant tot el dia...
com som eh...
jo flipo!!

i lo de les fricònsies!

2008-03-25T20:43:00.001+01:00

into the wild!!!
ja sé que ja ho vaig dir-ho, però és que ahir la vem tornar a veure i no puc estar-me'n de repetir-ho. Mireu-la, collons!
hhaha
buenu, clar, això són fases, moments, a mi ara m'ha anat molt bé, i a part de molar-me molt, m'està ajudant, i em trobo molt millor.
igual a algú altre no li agrada, o no li troba res d'especial, o... vale.

vem estar a cal cens amb la primera toma de contacto de l'espectacle aquest del disc nou, amb el pau, els censos, i l'ivan dels mil simonis, i deunidó quin concurs de sonats, pot ser impressionant, això...
i demà tenim un bolo de panxes a manresa, no sé quina gala de no sé què o no sé què... buenu, al teatre cursal? no ho sé. A les 16h haig de ser allà, amb això en tinc prou, no? espero que no hi hagi el típic efecte, fot dies que estem una mica dispersos, un per aquí, l'altre per allà, l'altre qui sap qui serà...
ei!
concentrats, eh...
vale. Ens mirem, ens escoltem...
i a lo que salga!!

ja ho sé que fa temps que no parlo de la bruja blanca, fins i tot m'he trobat algú que s'ha interessat pel tema, però és que estic súper curat, em trobo molt millor.
I sí, l'he vist, recentment, un dia de miracle creuant-nos pel carrer, o fa dos dissabtes a badalona, als genis, que vem baixar a fer una birra i el concert ja havia acabat, però allà estava ella marcant-se uns dancings guapus, però és que ja... no sé, ja no... sí, és ella, però...
que em trobo molt millor collons!
o això és el que m'ha dit la psicoanalista que em vagi repetint, que em trobo molt millor, a veure si així la realitat es consolida...
a base de dir-ho:
em trobo molt millor
em trobo molt millor

em trobo molt millor

2008-03-21T20:11:00.000+01:00

no sé com deu ser una brisca a dos.
aquests dies hem estat jugant, i la lia i en guillem tenen un campionat particular començat, hasta al jsu l'he vist pilladíssim fent un`parell de mans ràpides per parelles, però jo de moment només he jugat siguent tres, que per mi és com més mola, siguent 4, que no està gens malament però ja se't comença a escapar una mica la cosa de les mans; o siguent cinc, com l'altre dia, que de les cinc rondes (una per repartir cada un), a part de no guanyar-ne cap, la meva puntuació va ser: 13, 13, 13, 13 i 7 ò 8. in creïble. a la primera res, a la segona vaig dir: "ah, mira!", a la tercera ja vaig flipar i els hi vaig comentar als altres, però igual ment durant la quarta em vaig aconseguir concentrar en el joc i no estava pendent del 13, i quan acabem, conto i: 13!
clar, no ens ho crèiem. llavors a la cinquena partida sí que ja només estava pendent de si guanyaria 13 punts o què, perquè ja... i va haver-hi una mà amb 13 punts que m'hagués pogut endur, però no sé què va passar que no va ser, i al final no sé si vaig fer això; 7 ò 8 punts, ja ni me'n rcordo...
i potser aquest és el número que hauria de recordar, perquè és el que m'explicaria algo important, l'altre, el quatretze, ja l'entenc, tretze, que és 4, 1+3=4, clar, i hi han 4 tretzes, 4x4=16, és a dir, 1+6=7, o sigui que gràcies a això dedueixo que a la cinquena vaig fer 7 punts, com a tancament cíclic del cercle de quatres, de tretzes, que és el mirall de 31, l'edat que compliré aquest mes, carai quines coincidències...

és que haig de fer molts càlculs amb lo del barco, sobretot per si finalment dicideixo instal·lar-m'hi. m'haig de preparar molt bé. Mentalment sobretot, i també física. Per sort, com que hi estic passant bastantes estones, només el fet d'estar allà ja et comporta un entrenament prou complet, com ahir, que vaig endur-me l'espasa de fusta del jan per jugar a preparar-me per si un dia vénen a saltar-me a l'abordatge.
Abans d'ahir en un salt de canvi de barres em va cure el paquet de tabac per la borda, i vaig tenir la primera míssion de risc autèntic. Em vaig haver d'ajupir amb molt de compte, i vaig aconseguir recatar el pueblo amb el paper i els filtres a dins, exercici aquest que l'endemà em va anar de puta mare d'haver-lo fet, perquè de cop, quan ahir, primer dia d'springpring, just arribo, pujo, creuo la primera passarela, faig la miradeta per aquí, un cop d'ull cap a l'altra bandea, creuo la segona passarela, la del vaivén descomunal, i de cop quan arribo a la proa veig surant una floreta lila-violeta que m'havia vingut a visitar i saludar per donar-me la benvinguda major a l'estimada sprinpring. ha ha!
la vaig rescatar i gràcies a això ja hi ha una flor al barcu, i m'encanta!

avui encara no hi he passat, i a l'hora que és no crec que quedi ja prou llum com per fer-ne una foto bona, però igualment passaré a treure el cap, i demà d'horeta intentaré passar-m'hi amb la càmara de la lia, però d'hora, perquè després pujem a cal cens, a carme, a l'anoia, a començar a fer unes primeres tomes de contacto per lo de l'espectacle de presentació del disc nou d'en pau.
a veure com van les pocions, segurament en faré alguna.
espero no excedir-me

2008-03-19T20:11:00.000+01:00

ahir es va morir la meva àvia, l'àvia dolors, mare de mon pare.
Tenia 93 anys, déu ni dó.
Pel que sembla es va anar apagant, no va haver-hi cap cosa dolenta que la fés morir amb dolor físic, tot i l'alzeimher que patia des de feia uns anys, sinó que els últims dies estava ja molt velleta, la setmana passada ens van dir que es podia morir d'un moment a l'altre, després el cap de setmana va fer com una revifadeta, i finalment ahir se'n va anar.
i avui hem anat a l'enterrament, tanatori, missa...
buenu...
ens hem vist amb els cosins que no ens veiem mai, vuit o deu anys fotia que no veia el marc i la mireia; la magalí uns dos anys...

demà intentaré fer unes fotos del barcu, avui no hi he pogut anar. L'he vist al passar però no m'he vist en cor d'entrar-hi, a més m'havia agafat fred, aquest cullons de març marçot no te'n pots fiar, i mira que segurament m'hagués anat bé fer uns passejos tranquilet per abstreure'm una mica i connectar-me...

pels jerseis de llana i els macarrons, pel que li va passar i va fer, pel que va sentir, pel que va ser...
i és
gràcies
bon viatge

2008-03-15T19:40:00.000+01:00

avui és l'aniversari de l'isaac, mon germà gran, que en fot 33.
Toma ya, ole!
i per molts anys!!
quan hi ha gent que fa 33 anys sempre és súper típic dir lo de "l'edat de cristu" i no sé què, tant que de vegades fins i tot dic: que pesats ja amb lo del putu cristu aquest del collons, tu!
però avui, en canvi, quan m'he llevat i hi he pensat, m'ha molat molt perquè he descobert que en feia trentatres el dissabte just abans de rams i de començar la setmana santa, i he dit hòstia! que guai, com mola. Sí, perque encara que no crec amb tota aquesta història, sí que noto com una energia especial durant aquestes èpoques, encara que només sigui perquè hi ha tanta gent creient-hi i tirant energia espiritual a l'ambient... visca la noosfera!
Com quan entres a una església i encara que no creguis en res notes com aquella energia especial o algo, com si tantes hores de tanta gent allà dins durant tantes estones en aquell espai resant, tirant energia espiritual a l'ambient, haguéssin creat aquella sensació a l'indret...
i en diferents èpoques de l'any em passa que em foto com súper conectat amb una espècie de onda que se m'endú bastant del que normalment en diem realitat, com avui, per exemple, que he sortit a passejar i estava com desconectat, absent, parlava amb la gent i els veia, però era com si els veiés des d'un altre lloc, com de lluny, com si... no sé com dir-ho, no hi era tot... no em podia comunicar del tot, hi era parcialment; inclús quan he parlat amb l'isaac per facilitar-lo he notat com que em faltava un punt més d'entrega al moment en que estava, perquè estava parlant amb ell, però no acabava de ser-hi del tot...
no sé,
a veure com em trobo aquest vespre...

ara hi ha aquí el jero tocant música de música clàssica amb la guitarra nova que s'ha pillat, i déunidó com hi va, em sembla que és bach, ara li preguntarem...

el castillo nos rodea, hemos cogido la fortaleza, y se escuchan pasos de fantasma tras la pared. En la pared.
he dit que volia jugar a pirates, avui!!
que volia ser un pirata!!

2008-03-13T19:14:00.000+01:00

Aquesta setmana estem anant a tocar cada tarda. Mola.
Igual d'aquí un parell setmanes tenim un bolet aquí al Cucu, tot i que encara no hi ha res confirmat. Però buenu, nosaltres ja fa uns dies que estem tocant totes les tardes que podem, i lo que mola és veure com els temes comencen a caminar. Alguns millor que altres, però la sensació en general és bona, molt bona.

En tiriti tambien mui vien. el dimarts al matí vaig anar-hi, i per primer cop ens vem realment desbordar. Clar, perquè en aquella hora hi havien tres posicions claríssimes per ocupar: barra, fent cafès i rentant gots; fora, servint taules i demanant als altres dos les coses; i cuina, fent bocates i sucs de taronja i tal. Però resulta que només érem dues persones, i clar, mos vem colapsar. perquè a més cap dels dos ocupàvem cap plaça en concret, ocupàvem tots dos les tres alhora i ens molestàvem per tot. Després la silvana fins i tot em va confessar que mai m'havia vist amb aquella cara, amb el súper stress que t'agobia sobre manera, em va dir que en algun moment es pensava que la volia matar. haha! A ella, sí home, demusenguard, no et pots prendre cap cara personalment, en un moment així, ja li vaig dir que tranqui, que era normal perquè tots dos anàvem súper atabalats, i vuenu... encara vem fer unes vones risses. El nacho ja ha plegat i ha començat un cuiner nou, el filippo, que és de prop de Milano. ara està buscant alguna habitació o algo per aquí Tiana, perquè de moment viu a Cabrils i clar, venir des de Cabrils a Tiana cada dia, amb transport púbic... deunidornst!

i això, aquí can rajoles hem començat la temporada de brisques, sobretot la lia i en guillem, que déu ni dó la viciada que porten, i el jsu i jo també ens hi anem afegint algun ratet... és com un bon entrenament per si finalment aquest estiu que ve tornen les timbes de poker. No m'extranyaria. Jo he proposat jugar-nos cigarros, un piti per anar-hi i a partir d'aquí anar pujant i tal. Trobo que és una bona mesura com per no jugar-se pasta gansa, però al mateix temps que no sigui jugar amb cigrons, que realment t'hi juguis algo, un mínim algo. Clar que, si un dia ve a jugar algú que no fuma, què?
aquí m'heu pillat penya, encara no he pensat res per respondra-hi

2008-03-08T21:39:00.000+01:00

into the wild
boníssima
l'he vist aquesta tarda i ja l'he fotut al top ten. Per no dir top five, o super one!
em sona que l'han traduït com "hacia rutas salvajes"
vale, me parece perfecto.
per no dir ferpecto
(vose of course)
a part d'això, només una altra cosa de la qual m'he adonat, referent al tipus de període actiu que estic atravessant:

quan faig coses
no faig tantes coses.

De les que faig quan no faig coses, vull dir...

Ah, i un altre descobriment recent que em té commocionat: crec que sempre, o casi sempre, quan em poso les bambes, em poso primer la del peu dret; que curiós, no m'hi havia fixat. Me'n vaig adonar un dia que vaig dir: ai, mira, em poso l'esquerra primer, avui!
i llavors vaig notar una sensació ben extranya...
no ho he tornat a provar, però el tipus de raresa de la sensació que vaig sentir és el que em va convèncer, o fer adonar, de que sempre ho faig al revés.
que raro...
no sé si significa res, suposo que és només això, una costum, no?
com tantes i tantes coses que fem cada dia sense ni adonar-nos-en...
per exemple!
intentar impressionar algú allunyant-te de la teva veritable manera de fer o ser, perquè sense voler el teu cos te'l trobes en aquesta situació, carai quines coses...
un altre exemple:
dubtar sobre si dubtar, com ara, que no sé si dubtar o què...
no sé, què faig?
un altre exemple:

2008-03-03T20:27:00.000+01:00

buenu, doncs no va venir.
però si dic la veritat, m'és ben igual.
Sí, perquè m'ho estic passant súper bé, treballant al tiriti. Torno a ser un jo que feia temps que no era, fent coses que feia temps que no feia, i m'encanta. Hi han moments que m'emociono de veritat, en els picos de feina, súper atabalat fent coses a saco, però sentint-me bé amb aquest mínim stress momentani que si no s'allarga massa es pot suportar perfectament i que t'endorfinitza... com es diu allò... no sé com és,ara... una paraula, collons, em puja la... no és la líbido, em puja la... l'adrenalina, això! l'adrenalina funcionant a sac, fluïnt, estant...
suposo que és pel grau de concentració que m'exigeix i que em permet deixar de pensar en altres coses, m'obliga a estar pensant en el que faig, fent el que faig dedicat exclusivament al present, i m'encanta... és el moment
every moment,
every moment...

ahir a la tarda vem anar a la casa alta, a la reunió amb el pau, els muu i els mil simonis.
la cosa pinta guai, sembla ser que podrien sortir uns quatre bolos; figa-rock, tàrrega, mercat de música viva de vic, i la mercè a barna. lo heavy és que som un montón de penya. suposo que no estarem tots tota l'estona a l'escenari, d'aquí un parell de setmanes hem quedat per anar a cal cens a fer un intensivo de primera toma de contacto tots les que poguem, i allà ja es començarà a concretar una mica més com anirà tot plegat, però en els moments que estiguem tots a escena podem arribar a ser més de vint persones....!!!
en fin,
demà començo la nova fase tiritera, en que treballaré entre setmana als migdies, cosa que fa temps que no faig, tenir una rutina d'aquest estil...
o potser sí, ara no me'n recordo
tant se val!
au!!

2008-02-29T20:53:00.000+01:00

sembla ser que finalment pot ser que sí que es faci el festival de
l'1, 2, 3 del pallasso, aquest any.
sí, perquè va haver-hi un moment de patiment en que la cosa trontollava, però sembla que ja s'allunya el perill i que el festival es farà a tiana, per quart any consecutiu, l'última setmana de juny.
és que ahir va haver-hi reunió oficial de mortimers, i es va tractar aquest tema, entre d'altres. Per exemple: Moçambique, molt per sobre, qui hi anirà i qui no, i tal...
Diumenge a la tarda hem quedat amb el pau a la casa alta per una idea de projecte que té per presentar el disc nou, que és a punt d'acabar-se. Vol fer tres o quatre concerts de "pau riba a quatre bandes", el qual vol dir amb nosaltres, els muu, els mil simones, i la família riba, que som els que hem fet el disc amb ell, perquè cada banda ha gravat algun tema o tros de tema.
Sembla why, a veure què tal...
Demà niré a currar al tiriti a la famosa hora de la bruja blanca, franja horària que ja ha quedat així batejada de forma oficial degut a l'interès que ha despertat en alguns dels millors homes de la plantilla actual.
espero veure-la, no...?
sí, segur.
demà vindrà.
segur

2008-02-25T21:49:00.000+01:00

dimecres em vaig perdre l'eclipsi
després ja està, però al primer moment vaig dir:
QUINA PUTA MERDA!
clar, perquè no ho vaig veure perquè no vaig voler.
si de veritat hagués volgut, hauria pogut dir-li a la lia si li anava bé anar ella a ca la yeho l'endemà, de manera que no m'hagués de llevar jo tan d'hora, i poder-me quedar fins a quarts de cinc mirant la lluna, que és el que realment hagués volgut fer. Clar, però comque estic en una altra fase... després de l'any passat que ja me'l vaig tirar bastant gos, aquest es veu que estic més en plan de fer coses i comprar diners..
i després va venir el cap de setmana.
no teníem cap bolo, aquesta setmana, i jo li vaig dir al jsu que volia anar a currar al tiriti dissabte al matí, a veure si venia la bruja blanca, però clar; lo que passa sempre en aquests casos, ho típic, ella no va aparèixer.
no ens vem quedar pas amb el pam de nas, però, perquè qui si que va venir va ser bastanta gent, sobretot durant tot el matí-migdia, mentre fotia un solet bo de la hòstia, i just quan es va acabar la debacle de penya (i no a la inversa), va començar a encdnsar-se pel poble una boira bona, que l'abel em va explicar que era boira marinera que entrava des del mar, perquè en aquesta època el mar encara està fred però comença a fer una mica de calor, sobretot a l'aire, de manera que és típic que aparegui el dragó blanc amb tota la seva immensitat i grandesa d'omnipresència, i l'ambient que va quedar a tiana dissabte a la tarda i tota la nit va tornar a ser de lu més màgic.
Màgic, màgic, diria jo...
ah, boníssim!
al vespre vem baixar a fer una birra als genis, a badalona, i hi havia un concert d'un quinteto, amb la laura matamala, que a part de cantar era la compositora de tots els temes, uns temes de puta mare, ja la vem felicitar, i guitarra, baix, bateria (el frank, finíssim) i teclats (en joan aymerich, profe de la lia). La qüestió: estàvem tots bastant tirats, i de seguida que es va acabar el concert ja:
- què, nem?
- Vale, va.
vem pirar, vem gafar els cotxes, arribem a casa, just en aquell moment arribava també en guillem d'un bolo, entrem, penjo la jaqueta, deixo les coses sobre l'escriptori, hòstia, i l'encenedor? ah, deu estar a la butxaca de la jaqueta...; i vaig i quan foto les mans a la butxaca de la que jo pensava que era la meva jaquesta, n'apareixen dues claus amb un clauer, i jo descobreixo que aquella jaqueta no és la meva. Però era idèntica!! Ni al posar-me-la havia notat res, el mateix tacte, la mateixa sensació al pujar-me el coll per la brisa que bufava a la rambla... miro si porta algo, el mòvil, cartera... la registro i l'únic que trobo a part de les claus, que són com de casa, és una postaleta com de promo d'un garitu bohemi de barcelona, i una bono loto de l'euromillones.Vuníissim!!
després em van dir que amb aquell paper jo no podia fer res, que només era com un resguard, però en jordi picas ja es va apuntar les dues combinacions, i ha dit que farà un euromillones amb aquests números. el perote crec que també se'ls va apuntar. Si ens toca flipem.
Segur que tocara`!!
ah, per cert, ahir a la tarda vaig baixar a badalona, als genis, on tenien la meva xupa i em van dir que l'home en qüestió era el cosí d'un dels de la barra, que viuen junts, i que no havia tingut cap problema per entrar quan va arribar a casa, a les vuit del matí, i va trucar despertant-lo...

2008-02-19T18:58:00.000+01:00

ahir vaig anar al cine.
em dic moisès i vaig anar al cine ahir.
és màgic això, tu...
avui no estic mo0lt guapo, però em trobo prou bé. Molt bé diria jo fins i tot. M'agrada la lluna a leo, em fa sentir actiu i tal, però bona onda.
va ser un dia màgic, ahir
estan sent uns dies molt màgics, últimament...
em vaig despertar i havia somiat amb la sandra, la meva nòvia de quan anava a la universitat, fot uns deu anys. Era un somni raro, com tots (o molts); estàvem no sé si amb els mortimers o així per allà el carrer verdi, verdi de dalt-verdi del mig. També era un somni rural en una barcelona molt de muntanya, i de cop apareixia la sandra, ja no recordo conscientment molt bé què més passava, però la sensació de màgia que sentia al despertar-me em va acompanyar tot el dia. Després vaig recordar que fa un mes i mig o dos ja hi vaig somiar, amb la sandra. En aquella ocasió estàvem a cases d'amunt amb la montse i tots, i ella apareixia per allà tan tranquila, i a mi casi ni em veia, i jo flipava. Quins somnis més raros, i que raro somiar amb aquesta noia que no veig des de fot un munt de tant de temps...
Llavors, ahir teníem reunió amb el buli, de Pallassos Sense Fronteres, al Poble Sec, i comque l'uri no venia i en maus havia dut el cotxe al mecccànic, vaig baixar amb transport púbic, esplendorosa sensació la d'aquest tipus de viatges.
Molt bé, molt guai. De moment sembla que la bola buliviana perd força davant la opció de Moçambique, on pot ser que anem aquest estiu a fer una míssion de tres setmanes o així.
Vién!!
en cabat de la reunió vaig decidir quedar-me per barna i anar al cine, ja que fa dues setmanes quan vaig estar per aquí ja ho vaig estar a punt de fer-ho i al final em va fotre pal. Però ahir ja ho duia una mica de cap i...
Sweeney Todd al Verdi, la última del tim burton, que ha fet la versió d'aquest classic dels musicals de Broadway, original de l'stephen sondheim. no opinaré, em va agradar, moments que no tant, però em va anar bé anar tot sol al cine, sempre és una gran experiència i em molaria molt fer-ho més sovint.
`hostia, ja he sortit del cine i són les vuit i algo de la tarda. Sóc a gràcia, prop d'on em sona que vivia la sandra, carrer aquell que va a plaça revolució...
Vaig fer un tè a una xocolateria La Nena que hi ha just davant d'on crec que viu o vivia la sandra, però al final no em vaig atrevir a intentar esbrinar on vivia exactament i trucar a la porta i presentar-me tan tranquil dient que havia somiat amb ella... Vai creure que es pensaria que estic locu de veritat, però de seguida em vaig posar molt trist, perquè m'havia defraudat, em sentia com si realment m'hagués equivocat perquè era un molt bon moment per provar d'entrar i saludar-la tranquilament, segur que li hagués fet il·lusió, clar, però vaig haver de pensar que era una caca i que em prendria per boig...
buenu, no passa res, avui m'he llevat molt bé i ara sóc a la yeho, on vindré alguns dies d'aquesta setmana perquè ella és a Tunis.
ara quan surti passaré per casa de l'adri i la bea, que es veu que em vol fer unes preguntes d'una entrevista sobre el bilingüisme o no sé què.
vaig anar al cine ahir...

2008-02-17T22:16:00.000+01:00

hi han dies que estic tan cansat que tots els cops que pixo ho faig assentat. com avui, per exemple. Encara que no hagi de cagar, encara que només hagi de pixar, sé que avui no aguantaria un minut dret i m'assec i aprofito per descansar, sóc la mariàngels.
Com avui per exemple...
es diu alba i tira fotos, amés a més... quina algo que no sé què és que té aquesta noia!
dijous va venir la tv3 al poble i vem fer unes conexions des del tiriti i la plaça de la vila, on vem fer unes bones panxes, encara que les van tallar perquè a l'estudi tenien els estopa esperant.
per cert, en jsu m'ha confirmat que dissabte la bruja blanca va tornar a aparèixer, tercer dissabte consecutiu. Ja ni em va avisar. Perfecte.
Després de les panxes aquestes de dijous, vem seguir unes cireretes molt bufones fins a un garitu de pijos de la hòstia que hi ha a barcelona, a dalt de tot de la diagonal, el riverinos o rivendel o no sé què. 8 EUROS LA BIRRA!!!! per fer-se una mica la idea del tipus de local on vem anar a parar perquè hi punxava el toni moog, que és el personatge del programa de tv3 que representava que havia estat vivint una setmana a can boter i que va fer les panxes amb nosaltres, molt prou bé per cert, es va aprendre el personatge que va jugar el denguito a perú, i fins i tot quan ja havien tallat va treure la judith, my sister la J.J., que així es va estrenar ja com a voluntària pactada amb les panxes dels de mortimers;
i clar, amb el subidón i tal, es veu que les de producció ens van convidar a la festa ochentera i... venga! que vuelven los ochenta!! (sobretot a la ronda...)
divendres va començar oficialment l'observatori de les arts de tiana, que ha durat intensament tot el cap de setmana i encar en gaudim les conseqüències. molt bones actuacions, la lia amb el piano de mitja cua interpretant el tema de l'angel·led i amb els violins i cello i tot, i diferents cose vones, i després uns cucu's, hi havia també per aquí el roman, un colega francès del guillem, pianista, que sembla ser que s'instal·larà uns temps per ací, maresme bo, i va portar absenta i me'n vaig prendre un parell de xupitos. xupitos de xumet. deuni dornst!
i ahir gran dia, gran nit ontenihagin, la nit transfigurada, visca els bolets! unes panxes més ben tocades que mai, el madrid va perdre i el barça va guanya, i l'alba, i l'alba, i l'alba...
i habui he nat a currar al tiriti, que guai, perquè amb lo de les setitas no em vaig prendre ni tres virres, de manera que sense ressaca no m'ha costat ni la meitat entrar a les deu de la matinada.
llàstima que dallòs...
llàstima que què?
eh? ah, no, res, que no sé què deia...
doncs això, jovent, que l'era d'aquari ja és aquí!!!
(com es va manifestar ahir...
where are de fishes!!!???
de fishes where are!!

2008-02-12T19:52:00.000+01:00

ahir vem acabar de gravar el blues de ca la yeho, que des de la setmana passada estàvem enregistrant aquí casa amb en guille.
ja ho teníem tot bastant empastat, de manera que ahir vem gravar uns coros de la lia que li han donat un punt molt guapo al tema, i vem acabar d'editar i fer la mescla, i ja el tenim acabat . vúnissim!
a més, com que era dilluns, la yeho venia a les vuit a portar-nos la compra setmanal de 20 eurets que li fem, i quan va arribar li vem fotre el tema i va flipar. haha! se'n va endur una còpia, i ja ha parlat amb ràdio tiana per tirar una publi durant un mes o així que sigui el temita d'un minut tal qual.
sí
lo que mola és que ha molat molt, això de gravar aquí caseta, amb la calma, sats...
amb en guillem de productor, que vaia luxe, perquè anda que no hi entén, el cabrón, com nota coses que jo no notaria ni demà. petites imperfeccions, o coses...
i buenu, a veure si ens animem a seuir gravant cosetes, que mola molt. jo ja estic assajant el nou tema, el de no sé què dic.
i buenu, a part d'això, s'està preparant i ultimant ja els detalls per l'observatori de les arts que hi ha muntat per aquest cap de setmana a tiana. pot estar molt bé.
jo he començat a muntar l'off, ja n'he fet un cartell i he convocat diferents artistes. Aquí a la gàbia de la doble curva, l'off servatori...
Ah, i dijous venen a gravar unes panxes des de la plaça de la vila, en directe per tv3, pel programa aquest de la boqueria del santi millan i no sé què...vale, perfecte
juagarem a repicar-nos

2008-02-10T21:09:00.000+01:00

fa dies que no parlo de la bruja blanca, no?
fua!
que fuerte neng!
ahir va ser fortíssim
haha
hòstia, perquè el dissabte passat al matí vaig anar a igualada, que és la capital de la noia, amb l'uri, a fer un bolo xandri d'aquests de combo i animació sorprenent per dins d'un mercat municipal en ple dissabte al matí. I en aquestes resulta que li vaig dir al jsu que no comptés amb mi per nar al tiriti aquell matí, i llavors, l'endemà, diumenge a la nit, el tiu va i ve i em diu tan tranquil; "ah, ahir va venir la bruja blanca, no t'ho he dit?" `hostia puta tio, això s'avisa colega i tal...
bueno, la qüestió és que ahir al matí tampoc hi anava, perquè era el cumple d'en lluc i hi havia dinaret a can boter, amb lunacos, pares i mares de tiana, i mortimers, entre d'altres aligators, i comque a la nit jugava el barça, sevilla-barça, 1-1, putu madrid avui n'hi ha clavat set al valladolid, 7-0 els cabrones... en fin, em truca el jsu quan jo m'hacavaba de llevar i dutxar, ja estava assegut prenent el cafè i llegint l' Ébano, que fa un parell d'anys no me'l vaig acabar i l'he repescat, déu ni dó quantes subordinades que utilitzo avui, clar, i llavors em truca el jsu de cop dient: ei, moi, la bruja blanca és aquí.
Haha, que bueno, però jo, lluny de sobre-alterar-me i perdre l'oremus vaig dir buenu, perfecte, no ens estressem, perquè m'havia llevat una mica esverat, ahir, i vaig dir: amb la calma, jo m'cabo el cafè i el capítol, i ja niré cap allà, que segur que encara la pillo i casi que prefereixo saludar-la només en plan "Ei, què tal,,," que no pas seure allà amb ella i tot, imagina't, allà, jo súper empanat sense saber què dir, tartamudejant o casi...
no, millor que hi vagi d'aquí un rato, sinó a més cantarà molt que el jsu m'a visat.
i clar, entre una cosa i l'altra, la lia va nar tirant, però jo vaig recrear-me en el meu exercici d'aprendre la paciència, tot i les ganes que tenia d'anar cap allà i veure la careta bufona de la bruja blanca somrient, quina cara d'àngel que té, però vaig dir -li a la lia; ves ves, que jo acabo de prendre una mica el sol aquí...
I tal
i clar, al final em vai relaxar massa, sí, però en cap moment vaig tenir la sensació de que al final no la veuria, tota l'estona em va acompanyar la il·lusió de saber que al cap de poc fliparia un altre cop, per molt bona sort meva, amb aquella carona tan guapa...
però va i quan vaig arribar al tiriti ella ja havia marxat.
Oooooh....
merda!
buenu, què hi farem, em vaig tornar a quedar sense verue-la durant uns quants dies més
però no perdro la ilusió, segur que aviat ens creuerem pel carrer o dins d'una amanida de saltimbanquis, o qui sap si en un tros de cançó... no?
i bé, a part d'això molt bé, amv el passegi que vaig fer da camí al dinar de can boter ja se'm va passar el regust del disgust, vaig aconseguir que no m'afectés massa i vem poder gaudir d'uns molt bons moments al solet de febrer que per molt bona sort nostra queia ahir davant la sagrada masia de can boter, centre de peregrinació i acollida de fills devots del poble i rodalies, la capital dels indígenes del lloch, i quan dic lloch vul dir llotx.
us espero per aquí, passeu quan vulgeu
sicòsies...

2008-01-29T20:29:00.000+01:00

alguns obren un bar, d'altres se'n van de viatge. Per exemple, en maus, que se n'ha anat a Marsella una setmaneta a veure la prisca i tal. Molt, bé, ja li tocava... i el del bar ja sabeu que és en Jsu, que ha obert el tirit, i ja hi va bastant. La setmana passada jo també hi vaig estar currant, de dimarts a dissabte en diferents hores, però ja em molava, ja, això de no saber si l'endemà hi hauria d'anar o no. Planificació de la vida a un dia vista. Lo mejor!
Després, es veu que divendres molts mortimers ja es van fotre una farra que t'hi cagues pel cumple de la natàlia blasco i tal, i van acabar al màgic i tal, i clar, llavors dissabte ningú tenia ganes de sortir, però jo havia treballat tota la setmana i ho necessitava... Vaig pillar un N9 i vaig baixar cap als genis, on el concert ja havia acabat però encara vaig trobar-me algú, com la míriam, aquesta noia de Badalona que de tant en tant ens trobem per allà i que justament era el seu aniversari, el dia 26, en feia 29... també el profe de piano de la lia, com es diu ara... buenu, ara no em ve el nom, és igual. També hi havia el martí serra, el saxofonista, i l'acari... aquest, amb tota una altra penyita d'amics d'en maus com el tak, l'aina, que és una d'aquelles tan guapes que va flipar de que sabés el seu nom, i tota una colla de gent que em van acabar duent amb ells al Carretera 13, vaia garitu. Futbolins, gintonic, cervesa, i quan vaig veure que ja hi anava prou vaig marxar, vaig anar a pillar un N9 per tornar a Tiana. Recordo pujar-hi allà a la BP, però lo següent que recordo són els conductors i trabajadores de la tusgsal despertant-me al magatzem d'autobusos que hi ha allà al lateral de la B-20, prop del makro. Suposo que m'havia adormit, o potser vaig tornar a utilitzar alguna poció, tot i que no ho recordo conscientment, però la qüestió és que no tenia molta opció. La sensació que tenia de pas de temps era com de si no haguéssim arribat a pujar a Tiana, tot i que potser sí que el tuseru va arribar a la cate i va fer la volta, tot i que jo crec que no, sinó que veint-me sobat va dir "jo tiro cap a la terminal i allà el despertem", perquè ja m'han explicat més d'una vegada que a vegades fan coses d'aquestes com prendres la ruta por su mano, agafar la ronda perquè van tard, o qualsevol salvatjada així per l'estil...
Aquesta tarda hem tornat a fer reunió general de mortimers, tot i que avui érem poquets, però ha estat bastant bé i prou productiva. Hem tancat quatre coses, n'hem concretat tres més, i segurament sembla ser que aquest any finalmen sí que es farà l'1, 2, 3.
Bién, tornen els pallassos!!!

2008-01-21T21:32:00.000+01:00

buenu, ara sí que finalment s'hem acabat les nadales!
va ser dissabte passat, l'últim bolo de l'episodi 007, la ribada de l'ave maria. Un molt bon bolo a l'auditori de santa coloma de gramanet, llum rara perquè allà normalment només hi fan música de música clàssica, i no hi havia il·luminaió, tal com normalment s'entén en teatre o en llocs així on actuem. Només uns llums d'aquests de llum blanca incrustats al sostre, a dalt de tot d'una sala que era com una caixa d'aquestes que se porten molt en el món dels arquitectes quan fan auditoris i tal avui en dia...
i l'endemà al matí, diumenge, nàvem a Rubí a fer un bolo de gàrgares i panxes per una gala de TVE pels seus treballadors i família. Niños, todos preparados que llegan los lunnis, que cantan una canciones muy bonitas, i también un mago, i ahora, con ustedes... los mortimers!!!
buenu, bé, va estar guai. Bastant xandri, la moguda, muntat així en plan a saco, però ens ho vem passar de puta mare, nosaltres. Presentava la Lucrecia, que déu ni dó quina finura, i jo també vaig aprofitar per enamorar-me d'una manipuladora, una lunaca que és la veu de la Lubina, o no sé quina, però vaig aconseguir saber que es diu Dolores, i la veritat és que té una cara d'aquelles que de veritat que no m'importaria gens en absolut de despertar-m'hi al costat cada matí fins el dia que sigui, i quina veu més dolça, i que guapa que és, i que estava...
I vien, aquí, demà m'estreno al Tiriti, que ja fa uns dies que funciona de puta mare. Divendres primera nit que el trepitjàvem des de la nova reobertura. Vem estar a casa l'Uri celebrant el seu aniversari, de 32 anys guapus, i que mira, d'aquí allà, vamos por ahí que nos vamos, i venga que aquí estamos...

2008-01-16T21:45:00.000+01:00

ja ja, cuánto tiempo!
a nuestro alrededor, quiero decir...
tot ple de temps, sí...
bueno, sembla que per fi s'han acabat les nadales i comença un nou cicle...
bé, en realitat encara ens en queden unes aquest dissabte a santa coloma de gramanet.
últims coletazos d'una gira que direm que ha sigut molt bona, intensa i bona, sí
què fa que no escrivia, deu dies o més, dues setmanes, potser...
aquest cap de setmana passat vem estar de colònies.
Sí, perquè actuàvem a Igualada els tres dies i ens vem quedar per allà, de farra després dels bolos i cap a cal Cens, a Carme, a dormir i passar el dia fins a l'hora del bolo. Quantes activitats, amb la bateria del puertas, i la play, i la cuina aquella que tant mola apalancar-s'hi, i el discu nou del pau, que l'estan acabant i en vem sentir alguns temes...
i després, a més, clar, és que igualada és la capital de la noia, vaig sentir que deien, i com se nota...
ara demà nem a pallassos sense fronteres de brifing, i també hem fet ja alguna típica reunió mortimers com la de la setmana passada, on vem tractar temes d'aquests com missions imminents, valoració de la temporada de nadadales, temes varis de l'any que comencem, si reactivem el porquet i tal... Mola, feia temps que no en fèiem una d'aquestes...
buenu.
en jsu ha obert el tiriti, aquest matí, o sigui, avui primer dia, i a veure què tal va...
esperamos que muy bien i de a topiters, no?
pues venga doncs, molt bona suerte, xavales!!!

2008-01-04T20:54:00.000+01:00

ja ho sabeu, les caquetes som així
ha ha, que bueno!
ai, no, vaia merda, volia dir
no, però fent broma, eh...
sí, clar, això sí, amb broma sempre...
vale
ahir vem tenir un llenazo de la hòstia, al teatreneu. Els locus havien venut el doble de localitats de les que hi han disponibles, i a la sala no s'hi cabia. Van començar a fotre cadires extra i plegables per tot arreu, aprofitant el mínim raconet, i al tros del pollo, i tots els moments que estem per baix entre el públic, no s'hi cabia. Impressionant.
Després vem nar a sopar, i érem casi 40. Va venir l'oleguer amb tota la seva penyita que havien vingut a veure el bolo, i molt guai, molt bona gent, vem estar allà sopant de puta mare; també hi havia la martina, una neboda del pau, germana del nolasc, i déu ni dó lo guapa i magnètica que estava... bonica. També hi havia el poeta aquest, no sé com se diu ara... això, l'enric casasses, sí, que va pujar a recitar ell el seu poema, mare de déu, mare del fill de déu... vuníssim. Ah, i la carmen del Perú, la coordinadora d'MSF, la nostra amiga psicòloga, que havia vingut al bolo amb el denguito, i després del multitudinari sopar vem acabar tots al Mi Bar a fer la birra, i venga...!
Després, avui, descans; i demà m'en vaig a Roses d'ultra mission amb els Farsants, que en guillem ha muntat una xandriada bona d'aquestes d'a lo qué salga total.
Cavalgada de reis, yes of cors.
Un sí de cors, vull dir, això, un sí de cors...

2008-01-01T19:44:00.001+01:00

buenutu, doncs això, bon any a tot hom i a tota donna e totta cosa dil planeta
ja som aquí, por fin, bien!!!
hem estat una setmana perduts per les immensitats dilucidars d'ORRA-3, entre vila nova, lleida, borges blanques, palafolls, mataró, sant celoni, parada i fonda, carretera i manta, pero manta de verdad, mantas, en plural, perquè dins del cotxe del maus hi fot més rasca que a fora... vaia missions, amb el delorian rojo del martin, amunt i avall per l'a2 i l'ap2, travessant les profunditats emboirades envoltats d'aquesta espessa massa blanca, i sort en vem tenir de la tetera que porta en maus amb el kit de botellón rural, una tetera blava que funciona enxufant-la a l'encendor del cotxe, com els carregadors de mòvils aquests, passa que en aquest cas és una tetera amb una resistència que pot arribar a fer bullir l'aigua. nosaltres només la vem escalfar i la utilitzavem per escalfar-nos les mans i els cossos com a motor central de la calefacció de la nau.
quina sort, poder viatjar en aquest tipus de vehicles.
volem
ui, sí, clar, i ahir cap d'any, ni m'en parlis, bon sopar en ací les rajoletes, campanades i sombreros, bailes varios y bailoteos frics hasta las dos, i cap a can boter...
avui gran ressaca, i evident
sort en tinc de les pocions...
bon añ a tot!

2007-12-26T04:07:00.000+01:00

sóc al privat, a mataró, on aquesta nit hem actuat per tercer any consecutiu.
ara sóc al camerinu, on hi han un parell d'ordenyadors que abans del bolo ja hem utilitzat per veure el 33 en directe, que estaven tirant el bolo que vem gravar fa un parell de semanes al teatreneu.
ara són les quatre i algo, i he pujat al camerinu aquest a fer-me un petilla, he vist l'ordenador internat, i he pensat:"guai"
sento la música de la pista de vall, because de night
en versió tecno dance.
ahir vem fer el tió a st celoni, la història d'en piloni, el tercer i últim bolo del tió d'aquest any, i déu ni dornst, va nar prou bé...
sí, el barça va perdre, amb el madrid, l'altre dia, mentres noisaltres actuàvem a palafolls...
bueno no passa res.
estàvem a quatre punts i si haguéssim guanyat ens posàvem a un, però perdent ens hem quedat a set...
demà venen en jordi i la margalef a dinar, i al vespre santornemi cap al teatreneu...
buenu, això molt bona nit i bon nadal, vaig cap a la pista, que encara em trobaran a faltar, sospitaran, i em pillaran aquí al camerinu penjant coces a inetrnet...
molts petons, cabrones!!!

2007-12-23T13:49:00.000+01:00

divendres no vaig sortir de casa amb tot el dia, ni al jardí.
ah, no, sí, vaig sortir un moment a donar-li uns restos d'arròs al guti...
però a part d'això vaig aconseguir fer un dia sence3r de dins de casa i caseta bona, que és una coseta que se porta molt i que s'estila i mos arare.
ahir vem veure uns capitulets de l'arare, al vespre, però abans d'això, al matí vaig anar a Igualada a fer un bolo d'a lo que salga amb l'uri. Érem ell i jo sorprenent amb combo i animació per dins d'un mercat municipal, no sabíem ben bé què anàvem a fer ni què ens trobaríem, però ja molava això, a lo que salga, no patim, que en xandri està amb nosaltres.
va molar molt, set o vuit xavals en una ludoteca amb tres monitores on les mares i pares deixen els seus nens per poder anar de compres i tal, a fer recadus i no sé quines altres coses més, que hi ha molta gent que fa coses i no para de fer coses en aquests dies que correm... Vaia locura!
lo bo de tot això va ser que de bon matí havíem tingut ja una primera i matinera alegria. Sí, havíem quedat amb l'uri a les nou i mitja al casal, i de camí a can pau a pillar un bocata i aquarius, per molt bona sort nostra e immensa alegria en el meu cos, vem veure la bruja blanca. Sí, bien!! estava dins un cotxe, súper guapa, clar, seient al seient del copilot esperant que la seva amiga la conductora sortís de dins del banc davant del qual havia parat de forma propera a la ilegalitat, de manera que ja se'ls hi acostava un urbanu per di'ls-hi no sé què, però això no li va importar, crec, ni a mi, que de fet no sé ni com m'en puc enrecordar, de l'urbanu, perquè clar, quan de cop, de bon matí, ben llevat i preparat, em trobo la cara somrient de la bruja blanca que em mira amb aquella rialla seva tan impregnada d'aquella cosa que no sé què és, doncs clar, m'il·lumina. aquesta dona, i em dóna una alegria i una energia que em dura no sé quan i m'omple i m'estimula.
ha ha!
llavors això, cap al bolo aquest sorprenent que explicava, amb el volvo de l'uri, perquè la furgo la tenia carregada amb lo de les nadales, i clar, dos pallassos dins del volvo, com dos yupis amb un 4-L atrotinat, mate, de l'època...
i avui tenim bolo, atenció a la tragèdia, a l'hora del barça-madrid.
Sí, sembla inconcebible.
En principi ens havíem guardat el dia d'ahir sense bolos de tarda ni vespre ni res, però al final els putus cabrons de la pasta van canviar l'horari del pàrtit, el dia. I resulta que nosaltres aquesta tarda nem a Palafolls a fer una actuació de l'explicació de la història de Jizàs de Netzerit.
Vaia collonada, tu!
vuenu, no passa res, jo m'emporto la ràdio i farem un bolo d 'aquests de pinganillo i gooool!!!
esperem fotre'ls-hi un bona pallissa, en aquests madriles
vinga barça.... venga...
Ronaldinho!!!

2007-12-21T19:59:00.000+01:00

què collons hi fotem aquí tota aquesta estona?
buenu, no sé, però mola, crec
avui ha fet molt bon dia, m'he llevat cap a les 12 i ja plovia, tot gris i núvols i aigüeta bona d'aquesta caient del cel tranquilament. Bien!! ja tocava, que plogués una mica...
però ahir no, home!!
clar, fotia igual quatre mesos que no queia ni una gota i va i s'ha de posar a ploure just quan ja ho teníem tot muntat al parc dels teletubis, on ahir en principi havíem de fer el tió, l'estructura montada, la bateria, els micros posats, i just quan en jordi fatjó em diu: "vale moi, bombo" va i es foten a caure aquelles quatre gotes que a més després no va ser res més que això, un ruixadet de menys de deu minuts que no va servir per res més que per decidir que anàvem a fer el bolo al gimnàs del cole. Clar, perquè encara que ja no plogués més, el lluc va dir que havia parlat amb les profes i senyoretes del Lola Langlada i que havent plogut ja no sortien del cole, el terra moll on havien de seure els nens, i clar, encara que hi poséssim les estores gris que havíem agafat...
en fin, que vem acabar nant cap a l'escola i vem fer un bolo més aviat raret de la història d'en Piana, el tió de Tiana, però bueno, en general als xavals els hi va encantar, la tieta va tocar bastant bé, tot i l'esforç que constantment havia de fer per no passar-se de volum, perquè quan pica en acina, la tieta picaenaixina, li fot unes hòsties a la bateria que deu ni dó, i clar, dins un gimnàs d'escola... doncs sí, noia, ja ens entenem...
e després d'això

hòstia, ara he hagut de sortir un moment aquí al menjador que hi han el maus i en marci fotent-se una session de la hòstia, en maus amb la meva guitarra vermella i en marci amb la caixa i el tambor de la bateria de joguina del mateu, cantant a vaoces i gritos cançons de pogo, no patiu que ho he gravat i aviat ho podreu trobar al you tube. De mortimers, la teva companyia.

lu què deia, doncs;
a la tarda vem baixar a barna, que teníem ñes nadales al teatreneu, i bé, molt bé. Bolo ample, perquè no hi havia ni l'abel (que aquest any no pot fer els boles d'entre setmana perquè li han canviat el turnu de RAC 1) ni la magalí, que se'n va anar cap a casa a continuar sent mare.
com creix i riu la bruna, com hi va!
després del bolo vem fer una pizza allà al davant. guai, també hi ha vien dues noies que l'uri en joni i en marçal es van trobar fa un parell de setmanes en un concert del quimi portet al sidecar, i es veu que ja ens havien vist l'any passat fent això del jisàs i els van reconèixer, i els hi van dir: "sou els mortimers, oi?" hostia puta que fuerte nen, unas grupies!! em sembla que encara no ens havia passat mai abans. bueno, es van donar el telèfon i tal, i ahir van venir a veure el bolo i després es van afegir a la farreta que va continuar cap al mi bar, en joni, el harry cuñi, en marçal, en maus, l'uri, les dues xavales, o sigui la sara i la mireia, de lleida i tarragona respectivament, i allà fent unes birres i un tequila amb l'aina i la seva colega de barra, la marta, que vaia morbo que té, i en sortir vem carregar la furgoneta i... atención: sí, vem anar a l'Apolo! ha! bueno, jo en aquesta fase anava ja bastant vampiracu, cansat sobretot, i cachalat.
ui quin fred que feia a fora!

i avui, per sort, tot el dia a casa.
Descans, a la tarda una mica de xandrisme inspirat, la picota l'han fotut a mar...
demà al matí vaig a un bolo dé combo i animació amb l'ori, a igualada.
i a la tarda seguiré descansant.

2007-12-19T20:59:00.000+01:00

ja sóc a casa.
he engegat el foc i ara en marci i l'abel controlen que no s'apagui conversant sobre regals de nadal ala voreta del foc. La lia toca el piano i fa veure que imita l'abel quan fa les seves creacions aquestes tan bones e impressionants que ningú més podria fer amb la sutil delicadesa que l'acompanya i l'omple mentre compon e interpreta aquestes simfonies.

a la tarda hem fet un tercer assaig d'aquests de Vilanova, avui fins i tot han vingut el denguito i els tenors i hem fet un parell de passes de gàrgares, king of swing, la del guga, la lenta...

demà al matí fem el tió aquí Tiana, la història d'en Piana, renovada i actualitzada.
Confiem que en xandri no ens abandonarà i ens guiarà com només ell fa i sap fer.
després al vespre naDADAles al teatre neu, suposem que un altre cop amb les presses perquè a les 22h actuen uns magos que un dia ja em van trobar vestit de dimoni darth maül, quan vaig per radera cap a platea per entrar trencat a tope per allà al mig de la gent i tal, i aquest dia fa un parell de setmanes em vaig trobar un dels magos dels que actuen després preguntant-me: "quan falta?" i jo li vaig contestar que un parell de temes, i el tiu es mira el rellotge, que són menys deu, i diu "hòstia, això ja seran les deu...", i no sé ni com vaig tenir la sensació que ja no era només amb un sol mag amb qui parlava, sinó que de cop n'eren tres o quatre i al cap d'un moment uns quinze, que intentaven hipnotitzar-me i fer-me uns conjurs molt raros per intentar desconcentrar-me i que jo no pogués complir la meva missió en aquell moment, en aquell lloc, que era entrar a la sala vestit de dimoniet i enfrontar-me als jedais a patacades: patim, patam, patum, i a patir tothom!!

2007-12-18T20:10:00.000+01:00

m'he llevat cap a les nou, bona hora.
el dia d'avui ha estat bastant semblant al d'ahir, però diferent.
al matí he estat per casa fent coses, i també sense fer res, que és una cosa que mola molt i que necessito, perquè sino ja em poseeix el putu estrés dels collons que m'obsessiona i no em deixa viure ni res. Pirar.
a la tarda, igual que ahir, un assajet de 16h a 18h amb en marci en jsu en maus i l'uri. ah, i en lluc, amb qui avui també ha vingut la sílvia dels Gíngers, ja que estem assajant el cabaret que anirem a fer a la carpa de Vilanova el cap de setmana que ve, del 27 al 30. quan acabàvem la saig també ha aparegut el mudito controlant unes míssions de bricolage del tió, que dijous el fem aquí Tiana, i anava deambulant amunt i avall enganxant uns velcros per ací, buscant uns tornavisos, algú sap on trobar un imperdible?
jo m'he esmunyit com un amic fonedís que tenia i vinga, uns passejos pel poble, uns controlings dels astrets, que avui Júpiter entrava a Capricorn, i en general ben poca cosa, nècdota nula o ninguna, i cap a casa que fot un fred re-fred de la hòstia.
esto es la ot·tia!
la otia!!

2007-12-17T22:16:00.000+01:00

ahir vem actuar a Lliçà de Vall, a la tarda, en un fricós bolo de remate final d'una mini gireta de pre-calentament per la debacle de bolos en espiral que ens epera per la setmana que ve.
lo de Lliça no té descripció possible, després de lo de l'any passat, que semblava insuperable, aquest any es va confirmar la plaça com un punt de trobada espiritual del xandrisme universal, com una meca del friquisme més xandri que s'hagi conegut. L'equip de gala d'enguany per aquesta mission érem els cinc peruanos (denguito, lluc, uri, maus i moi) més en marci com a fichaje estrella a la guitarra elèctrica amb dits congelats i als solos de campana sorprenent en combo, que és com vem començar. Després peruanos, monociclo, boles, fuego, más fuerte, i otra salida de flamenco serio, rulo i panxes... Molt bé, bestial. complint en excés les espectatives.

abans d'això havíem actuat al matí a Montgat, estrenant la nova versió remodelada de la història del tió, que aquest any per primer cop trenca les fronteres i ens atrevim a dur-lo de bolo, convertint en Piana en Pigat o Piloni segons on anem a parar. l'equip: los mismos de la tarde menos el denguito, más joni, magalí, arqué i jsu.
Lo bo d'ahir era que arribàvem tots havent dormit menys de tres o quatre hores i amb més o menys ressaca segons cada cas, alguns potser només s'havien pres un parell de birres, altres havien arribat als cubtes i ves a saber.
Això havia sigut en acabar el bolo de la nit anterior a Badalona, als genis, on vem actuar amb en pau riba fotent un molt bon bolo de nadadales, l'especacle que aquest anya fa ja sis anys que fem. O sigui, que és la setena temporada consecutiva que el fem però fa sis anys (coses d'aquelles, quan fa un any és la segona temporada...). Clar, comque són un parell de mesos i a tots ens ve súper de gust, doncs clar, mola molt! Però clar, el bolo era a les 24h, i entre que ja vem començar cap a dos quarts, i que ens ho vem prendre amb la calma, entre que ja vem acabar cap a les dues, recollir, fer la birreta de ei , va, carreguem, cap a l local, carrega, descarrega...
i bueno, això, al bolo de diumenge matí vem arribar tots bastant cachalats, però la feina la portàvem ja bastant ben feta i només calia estar una mica concentrats per aconseguir el bon resultat que evidentment al final es va esdevenir.
perfecte.
i a més vaig veure la bruja blanca entre el públic, que venia com de passeig amb aquests nens amics seus que tantes vegades l'acompanyen, i es devia trobar de sorpresa que actuàvem allà i es va quedar a veure tot el bolo. Que guapa! tota l'estona rient i somrient, en algun moment fins i tot vem coincidir en la mirada que ens trobàvem, i em va encantar veure-la mirant-me, i jo dissimulant mirant-me-la també, o simplement mirant-la sense dissimular, perquè m'encanta, i després quan es va acabar el bolo ja no la vaig veure més però vaig pensar: "bueno, és igual, ja ens tornarem a trobar i la saludaré, o algo..." està guapíssima, i la veritat és que m'havia encantat veure-la i ja en tenia prou. Recordant aquell somriure, aquella cara, aquella energia que té perquè clar, és una bruixa, i això es nota i mola, mola molt...