i si dic que sí també ja em sembla bé
no són coses per dir aquí, potser,
però és que és aquí on vinc a dir-ho:
no sé, no sé què dir
em semla que sí que venia a dir algo, però ara ja se me n'ha anat i no me'n recordo de què us venia a dir
a qui?
 com que a qui?
collns, no sé, a tu, per exemple!
collons!
a qui siguis, a qui vulguis ser, clar...
qui ets?
tu, tu,
qui ets?
eh?
va, digues...
diga'm qui ets...
què, no m'ho vols dir, oi...?
ja, ja m'ho imaginava
 doncs no m'ho diguis si no vols!
clar, fes el que vulguis!!
 i tant!
per mi...
bueno, per mi que sí, no sé...
a tu què et sembla?
eh?
doncs mira, no sé
a mi em sembla que sí, que vale, que ja em sembla bé
pues vale doncs molt bé, perfecte
vale, doncs quedem així llavors
vinga, fins ara doncs...
aupa

a veure si d'una puta vegada explota tot me cagun la puta i rebenta tota aquesta puta merda ja!!
no vull sentir ni veure ni intuïr ni un putu anunci de merda més, a la puta merda ja amb tota aquesta merda de descaro i amb lo descarats que són, i que s'acabi ja, joder!!
algú creu que podria entendre aquestes paraules?
jo sí, crec que sí
diria que el que vol dir aquest noi amb aquestes paraules és que n'està fins als collons de tot el descaro aquest de merda.
sí
què collons!!
vaig a dir una frase:

els diners no són necessaris
ja està,
ja ho he dit
ei!
entenc que poden ser útils, clar, si vols canviar un elefant per trescentes gallines o algo, igual és més còmode i en certa manera poden ser útils, els diners, vale, ho entenc, n'entenc l'existència, i la invenció, i la utilitat primera com a tal, vale...
però d'aquí al punt on ens trobemmm....
joderr!!!
su puta madre ya con el descaro además!!
no són necessaris
capítulo trestantos
o almenys, en tot cas, no estic d'acord, gens ni mica en absolut, en que hagin de ser els amos i senyors de les nostres vides tal i com ho són, i quan dic de les nostres vides vull dir de les nostres existències en la seva totalitat, de les nostres ments i dels nostres pensaments, que només estan que empresonats tot el putu dia amb la puta merda aquesta de la pasta dels collons, i de tenir-ne i tenir-ne i tenir-ne més i més, i les nostres ànimes impures que es van embrutant més i més dia a dia amb la collonada aquesta de tenir-ne i tenir-ne i tenir-ne més i més i més i més
con su puta madre!!
perdoneu que em desfogui avui aquí d'aquesta manera, però és se m'està gastant del tot...
em refereixo a que com a trossos de planeta que hem aparegut per aquí, com a trossets d'univers que per alguna casualitat qualsevol hem arribat a aparèixer i existir, no entenc ni crec que haguem d'estar sotmesos a tota aquesta merda que algun dia algú, o alguns, de manera gradual i segurament sense adonar-se'n del que fèien, i a més a més segurament fent-ho a fi de bé i sense saber fins on arribaria la cosa, doncs van començar tota aquesta història...
i sí, ja he dit que ho entenc, que en cert sentit poden ser útils, però no, no és just, no és normal, i que nosaltres com burrus anem tot el putu dia al seu darrere morint-nos per aconseguir-ne, encegats, afamats de més i més diners i diners i diners i diners i tenir i tenir i tenir i tenir...
merda!
i una puta merda!
i sí, estic molt enfadat!
i estic enfadat amb els diners com a diners i amb els governs que es creuen legítims propietaris del planeta i de les nostres vides i amb dret a decidir sobre que és el que ens convé i què és el que hem de fer i com ens hem de comportar i com ens han de vigilar perquè estiguem bé, i segurs i sup pputa madre de tot!
que no, joder!
que no els reconec!
no sóc en moisès queralt frias, 46703083-L de tiana i no sé què
no!
ni de catalunya
ni d'espanya!
no!!
no ho reconec, no us reconec!
ni sóc català ni espanyol ni eurpopeu ni cap merda de puta merda d'aquestes!!
que ho sapigueu!
ala puta merda tot ja joderç!

sí, així és, de vegades hi ets i de vegades no hi ets
es podria dir que sí
són com fases, suposo...
no sé si ja ho havia dit això
que són com fases, vull dir...

a veure, per donar una mica de continuitat a la cosa:
la rúcula ja està estrenada, vaig fer un bolo a montgat el dia 11 d'abril, a casa, com aquell qui diu, que ja se sap que és més difícil...
que són els bolos més difícils, vull dir; lluny del que es podria pensar, segons com algú et dirà: però si segur que t'aplaudeixen, que sòn els teus colegues, o no sé què...
sí, ja,
però estic segur que qualsevol que hagi actuat devant de gent sap que la quantitat de nervis en l'estona prèvia a l'inici de l'actuació és altament superior en els casos de tenir coneguts entre els assistents, i no parlem ja dels casos en que un 85% dels nombrats assistents formen part d'aquest col·lectiu de coneguts...
pero vaia, profesional, mui profesional
i sí,
un cop fet aquest pas, ara ja sí, ara cap a barna, a buscar alguns garitus d'aquests tipu baretu de gràcia per nar a provar a veure què tal funciona la cosa amb gent que no sàpiga res, que no em conegui de res, bull dir...

rúcula!

de fet ja me n'ha sortit un altre, encara més a casa, a tiana, al parque del dr mascaró, per la festa major petita, que es veu que faran cosetes, i l'11 de juny hi ha un concert, que és divendres, i el dissabte 12 de juny sortiria jo amb la rúcula una estoneta, potser no tot el bolo sencer...
bueno, ja és algo
un cop el xavi lozano, nostramich bufa, el dels parents que tot ho bufa, em va dir que lo seu és que de cada bolo te'n surti un.
com a mínim, vale, peròal menys aun, així sí que segur que no pares...
perfecte, a mi de l'estrena xandri de la rúcula ja me n'ha sortit un, o sigui que està donant fruits la cosa, i...ç
bueno, no us ho explico

hòstia, m'agrada quan surt una ç trencada al final d'un paràgraf perquè a l'apretar l'enter sense volguer si vas ràpid també apretes la ç
molaç
sí, ara ho he fet expressament, què passa?
ç!
ççç
haha
vale
què més?

hòstia, sí, el cervell, com mola...
sempre m'ha sorprès molt
que justament aquesta cosa que és el cervell, que és el que bàsicament ens fa ser el tipus de ser que som, que ens ha fet construir tota aquesta tecnologia i ens fa tenir tots aquests pensaments i ens converteix en aquesta cosa que som (com a espècie, vull dir, comm... o sigui, que tots els científics que ens diferencien d'altres animals diuen que bàsicament és pel pulgar oponible aquest i l'encefalograma, o no sé què, la moguda aquesta...)
bueno, lo que deia
quina casualitat que justament el cervell, que podira ser un gran causant o contribuent de totes o moltes coses bones que l'home, l'humà, pot fer i de vegades fa, pues pot ser que sigui també el causant de tantes i tantes coses dolentes, terribles i esgarrifoses
tant que de vegades no hi volem ni pensar, no volem ser-ne conscients, preferim enganyar-nos una mica i poder seguir vivint més o menys com fins ara, perquè sinó, si no t'enganyes, si et fas conscient permanent ment de tota l'atrocitat d'actes que els humans hem estat fent i encara fem durant temps i temps, i ja he dit que encara ho fem, ara mateix quan jo escric això en aquesta casa de can rajoles, o quan tu qui siguis ho llegeix des d'on sigui (si és que existeix algú que algun dia arribi a llegir-se això...)
doncs ara mateix estan passant, sí, també estan passant tota aquesta merda de coses
i vull dir que en gran part, el causant pot ser el cervell humà, que és un òrgan dèbil i amb una gran tendència a la creació d'egos i personalitats fortes, o amb intenció de ser fortes i en realitat bastant porugues i necessitades...
bueno, he divagant bastant, i d'una forma prou divagada, crec...
en tot cas ja continuo en un altre moment, perquè sinó això es fa realment inaguantable
insoportable, diria jo des d'una altra perspectiva o personalitat
en fin...
ara vinc, un moment!

bueno, ja he fet un passe sencer
una horeta, horeta i poc
assaig únic, no fos cas que arribi al bolo passat de sajos...
el bolo de Rúcula, vull dir
l'espectacle que presento aquest diumenge a Montgat, basat en el recital de cançons bones que vaig estar realitzant el passat novembre aquí casa els dijondres en viu...
res, bàsicament és un concert de temes propis amb alguna versioneta neta i tal
i també alguna de bruta, clar...
per altra banda...
què més?
ah, sí, amb els mortimers, clar!
ja hem començat la gira de sant jordis, de legend, tots els diumenges d'abril al poble espanyol, més algun altre bolillo suelto que mos ha sortit, crec...
l'altre dia va ploure i ho vem haver de fer dins una carpa que tenen allà, però bueno, la llegenda continua, jo diria que aquest diumenge ja farà solet i el podrem fer a la plaça on toca amb tots els guiris passant i passejant...
demà fem una barbecue aquí casa, a proposta de l'edu, el nou inquilino, que també és àries, de l'1 d'abril, i entre que el meu és el dinou, que també suma 1, i demà és dia 10, que també suma 1, i comque és dissabte i primavera i després hi ha madrid-barça...
pues claro!
la setmana que ve també començaré amb lo de la judith pujol, que està preparant la pràctica escènica d'aquest any i m'ha dit si puc fer les músiques en directo i tal...
vale!
pues venga!!
què més, güot more..
nada, eso, primavera i diversión, i que canti el qui balli, pero que silva el que salte i salga el mejor, el de todos, els que ya sabíamos que estábmos esperando y aún no nos habíammos dado cuenta....
por supuesto,
a lo mejor!

tinc la sensació que algun dia d'aquests m'arribarà algun mail important que per algun error internàutic m'anirà a parar directament a la carpeta d'Spam.
per això m'alegro de tenir la conexió lenta, o no sé què que passa, que el gmail només se'm pot carregar, i de fet se'm carrega, amb vista bàsica HTML.
de manera que per borrar els spams, per alguna curiositat que, sincerament, desconec, m'obliga a marcar tots els missatges spam un per un abans de borrar-los, no hi ha cap quadradet buit per omplir amb creueta a dalt de tot dels que serveixen per marcar-los tots, com sí que passa, crec, amb hotmail, i com em passava també a gmail quan podia carregar la bandeja d'entrada amb vista standard.
o sigui que incoscienment, i casi sense voler, sempre que borro els missatges d'spam, a l'anar-los marcant un per un, m'adono que estic mirant que no siguin el famós missatge sorpresa que crec que m'ha d'arribar un dia d'aquests, i que segurament m'arribarà, i que pot ser que per algun error desconegut vagi a parar directament a la carpeta d'spam.

que raro

i bueno, i a part d'això, moltes coses
no sé on ens havíem quedat, ara...
bueno, el jsu i el guillem ja no viuen aquí can rajoles, en guillem va marxar l'1 de març al piset que s'ha pillat al capdevall del carrer del sol, tocant a la riera, i en jsu està instalat a can boter, a l'antiga habitació de la rosa i en joan arqué, ja que aquest s'ha acabat pillant la de la cristina.
en fin, jo m'he instalat a la que era del jsu, a l'altra banda del pati, mi apartamentito privado, el apartotel, que se tepàr totél!
molt bé, tres espais ben clars i diferenciats, habitació per dormir, amb la roba i tal per vestir-me i despullar-me i tot el que s'hi fa de vegades, quan toca i va bé i s'hi fan cosetes i mola i mola i mola molt...; segon espai: saleta d'estar, per llegir, estar prenent el te, tauleta i dos cadires, rústic, senzill, una altra paraula que ara no recordo.... i la oficina, clar, tercer espai, el despatxet, escriptori amb tauleta a part per l'ur denyador perquè a més ah! sí que torno a tenir-ne, perquè m'he instalat la pantalla antiga d'en jordi, de l'ordenador de LLívia, i el tinc aquí de fixe, al costat de l'estanteria amb tots els llibres, planteta, llum de peu...
sí, avui he nat amb la montse a l'ikea i el conforama haha!!
deunido, quins llocs i quins ambients, i quines atmosferes, i quins universos...
molt bé, també hi fet una cosa que no havia fet mai.
en fin, que molt bé, ens quedem la internet, perquè el noi que ve a viure, això, per cert, l'edu, és el noi que s'està instalant a l'ex habaitació de la lia, que al final, i després d'algunes dubtades, s'ha quedat la del guillem.
en fin que l'edu, el noi aquest que ja ha dormit alguna nit aquí, diu que per ell millor si ens quedem la internet, i ens ela quedem.ole!
alguna cos més?
ah, sí, els mortimers, ara me'n recordo...
bueno, s'està dient per aquí que potser es queda aquest dissabte a la tarda per fer una mica de reunió general i tal, a veure què passa, cap a l'abril comencem a tenir bolos de la llegenda, i el festival i tota la seva pre-paració ja està començant a estar bastant en marxa.
crec.
ara em conecto i us ho explico penya!
clar, com que em sembla que he estat una mica abduït...
pel canvi de casa i tal, suposo...
valensss!!!

bueno, potser sí que podira escriure alguna cosa per aquí
comque ja no escric casi mai
per lo de la internet, vull dir...
més que res perquè m'he quedat sense ordenyador
a veure, l'ur dinador encara funciona, i l'esmorzador també, però és la pantalla la que està afectada, no es veu res, coses de la física, suposo, l'encontre de forces en un moviment en l'espai relatiu a la velocitat del temps multiplicat per la resistència natural de la força i tal...
en fin, que estic mig quitao de la internet, m'hi conecto de raïms en peres, amb el portàtil de la Lia, clar, perquè el meu està in-servible.
Llàstima perquè m'ho passava bé ara, fent fideus i tal, però clar, tot són fases i estones, èpoques diríem, o sigui que ja em sembla bé
que por bien no venga l'he aplicat desenterrant l'ordenyador que feia servir fa més de dos anys, el plosnio que m'havia passat en marci, que és una relíquia pre-colombina però que per segons què ja em va bé
per exemple per lo d'en Dicàpnèip, que després d'un anyet de tenir-ho allà aturadet, sembla que m'hi he pogut poosar unes estones.
està béeeaixò...
més coses
poques
d'en sotracs sí que fot la hòstia que no en sé res, a la que pugui contactar-hi li comento aviam com ho té, i de ben segur que aviat ens explicarà alguna coseta d'aquesta quadratura satrun-plutó des de l'eix cardinal de balança-capricorn
i totes les altres coses també, clar
segur
sí, segur
és molt complidor, en el fons, en sotracs...
la mariàngels no tan, però bueno, és lo que té el desface, li encanta, descontrol total per curar l'excés de passivitat ensopida.
perfecte, que fagi el que vulgui
nosaltres ens anem trobant per aquí, fent veure que no sabem res, i de fet ignorant el que sabem, perquè en veritat no ho sabem del cert i ens és igual
se'ns en refot ben bé, sí, és això
no ens importa
o potser sí, qui sap
en tot cas, l'any aquest és una cosa que sí que ja està aquí, i prometem seguir dissimulant tan bé com poguem, no només pel propi bé i benefici, com ja s'ha fet anteriorment, sinó també pel conegut objectiu comú d'alliberar tota la humanitat de les penúries i preocupacions que ens ofeguen
salvarem el món, penya, segur...
sí!!

sí clar, ja s'acosta el nadal, i com és habitual ens comencem a preparar per l'arribada un cop més, un any més, del salvador de les festes, l'alliberador de les nostres inquietuds, parlo com se sap de Jisàs de Netzerit, que aquest any celebra ja la novena temporada seguida en actiu.

és per aquest motiu, entre d'altres, que la Memi ha obert un blog nou exclusiu del jisàs, la temporadada del qual comença aquest divendres a l'Hospitalet de Llobregat, a Can Barrades, també anomenat gamberrades, us linko el que seria l'adreça d'aquest nou blog:

http://jisasdenetzerit.blogspot.com/

punto uno
punto dos:
què tal penya, com esteu...?
no me n'havia adonat però he vist que m'he estat més d'un mes amb sense escriure en aquest llotch, quina manera de donar constància a les meves actituds...

pel que fa al tema de les pastes de dents, que sé que us tenia inquiets, evidentment la de Moçambique ja fa dies que s'ha acabat, molt abans del que hauria s'hauria pogut esperar, diria que ningú va notar ni tan sols que no era del lidl, ves tu a saber...

ara diu que el lluc està a punt d'arribar per fer una ullada al tema del tió, del qual ens n'ha sortit un bolo: el de tiana.

Visca en Piana!

i amb el maus a Marsella, intentarem fer uns retoques al que hi havia per tal de poder fer el bolou de divendres que ve, dia 18, amb un sol assaig i a lo que salga...
perfecte!

demà us dic algo doncs,
bona salute!