ahir vem actuar a Lliçà de Vall, a la tarda, en un fricós bolo de remate final d'una mini gireta de pre-calentament per la debacle de bolos en espiral que ens epera per la setmana que ve.
lo de Lliça no té descripció possible, després de lo de l'any passat, que semblava insuperable, aquest any es va confirmar la plaça com un punt de trobada espiritual del xandrisme universal, com una meca del friquisme més xandri que s'hagi conegut. L'equip de gala d'enguany per aquesta mission érem els cinc peruanos (denguito, lluc, uri, maus i moi) més en marci com a fichaje estrella a la guitarra elèctrica amb dits congelats i als solos de campana sorprenent en combo, que és com vem començar. Després peruanos, monociclo, boles, fuego, más fuerte, i otra salida de flamenco serio, rulo i panxes... Molt bé, bestial. complint en excés les espectatives.

abans d'això havíem actuat al matí a Montgat, estrenant la nova versió remodelada de la història del tió, que aquest any per primer cop trenca les fronteres i ens atrevim a dur-lo de bolo, convertint en Piana en Pigat o Piloni segons on anem a parar. l'equip: los mismos de la tarde menos el denguito, más joni, magalí, arqué i jsu.
Lo bo d'ahir era que arribàvem tots havent dormit menys de tres o quatre hores i amb més o menys ressaca segons cada cas, alguns potser només s'havien pres un parell de birres, altres havien arribat als cubtes i ves a saber.
Això havia sigut en acabar el bolo de la nit anterior a Badalona, als genis, on vem actuar amb en pau riba fotent un molt bon bolo de nadadales, l'especacle que aquest anya fa ja sis anys que fem. O sigui, que és la setena temporada consecutiva que el fem però fa sis anys (coses d'aquelles, quan fa un any és la segona temporada...). Clar, comque són un parell de mesos i a tots ens ve súper de gust, doncs clar, mola molt! Però clar, el bolo era a les 24h, i entre que ja vem començar cap a dos quarts, i que ens ho vem prendre amb la calma, entre que ja vem acabar cap a les dues, recollir, fer la birreta de ei , va, carreguem, cap a l local, carrega, descarrega...
i bueno, això, al bolo de diumenge matí vem arribar tots bastant cachalats, però la feina la portàvem ja bastant ben feta i només calia estar una mica concentrats per aconseguir el bon resultat que evidentment al final es va esdevenir.
perfecte.
i a més vaig veure la bruja blanca entre el públic, que venia com de passeig amb aquests nens amics seus que tantes vegades l'acompanyen, i es devia trobar de sorpresa que actuàvem allà i es va quedar a veure tot el bolo. Que guapa! tota l'estona rient i somrient, en algun moment fins i tot vem coincidir en la mirada que ens trobàvem, i em va encantar veure-la mirant-me, i jo dissimulant mirant-me-la també, o simplement mirant-la sense dissimular, perquè m'encanta, i després quan es va acabar el bolo ja no la vaig veure més però vaig pensar: "bueno, és igual, ja ens tornarem a trobar i la saludaré, o algo..." està guapíssima, i la veritat és que m'havia encantat veure-la i ja en tenia prou. Recordant aquell somriure, aquella cara, aquella energia que té perquè clar, és una bruixa, i això es nota i mola, mola molt...