divendres no vaig sortir de casa amb tot el dia, ni al jardí.
ah, no, sí, vaig sortir un moment a donar-li uns restos d'arròs al guti...
però a part d'això vaig aconseguir fer un dia sence3r de dins de casa i caseta bona, que és una coseta que se porta molt i que s'estila i mos arare.
ahir vem veure uns capitulets de l'arare, al vespre, però abans d'això, al matí vaig anar a Igualada a fer un bolo d'a lo que salga amb l'uri. Érem ell i jo sorprenent amb combo i animació per dins d'un mercat municipal, no sabíem ben bé què anàvem a fer ni què ens trobaríem, però ja molava això, a lo que salga, no patim, que en xandri està amb nosaltres.
va molar molt, set o vuit xavals en una ludoteca amb tres monitores on les mares i pares deixen els seus nens per poder anar de compres i tal, a fer recadus i no sé quines altres coses més, que hi ha molta gent que fa coses i no para de fer coses en aquests dies que correm... Vaia locura!
lo bo de tot això va ser que de bon matí havíem tingut ja una primera i matinera alegria. Sí, havíem quedat amb l'uri a les nou i mitja al casal, i de camí a can pau a pillar un bocata i aquarius, per molt bona sort nostra e immensa alegria en el meu cos, vem veure la bruja blanca. Sí, bien!! estava dins un cotxe, súper guapa, clar, seient al seient del copilot esperant que la seva amiga la conductora sortís de dins del banc davant del qual havia parat de forma propera a la ilegalitat, de manera que ja se'ls hi acostava un urbanu per di'ls-hi no sé què, però això no li va importar, crec, ni a mi, que de fet no sé ni com m'en puc enrecordar, de l'urbanu, perquè clar, quan de cop, de bon matí, ben llevat i preparat, em trobo la cara somrient de la bruja blanca que em mira amb aquella rialla seva tan impregnada d'aquella cosa que no sé què és, doncs clar, m'il·lumina. aquesta dona, i em dóna una alegria i una energia que em dura no sé quan i m'omple i m'estimula.
ha ha!
llavors això, cap al bolo aquest sorprenent que explicava, amb el volvo de l'uri, perquè la furgo la tenia carregada amb lo de les nadales, i clar, dos pallassos dins del volvo, com dos yupis amb un 4-L atrotinat, mate, de l'època...
i avui tenim bolo, atenció a la tragèdia, a l'hora del barça-madrid.
Sí, sembla inconcebible.
En principi ens havíem guardat el dia d'ahir sense bolos de tarda ni vespre ni res, però al final els putus cabrons de la pasta van canviar l'horari del pàrtit, el dia. I resulta que nosaltres aquesta tarda nem a Palafolls a fer una actuació de l'explicació de la història de Jizàs de Netzerit.
Vaia collonada, tu!
vuenu, no passa res, jo m'emporto la ràdio i farem un bolo d 'aquests de pinganillo i gooool!!!
esperem fotre'ls-hi un bona pallissa, en aquests madriles
vinga barça.... venga...
Ronaldinho!!!