ja ho sabeu, les caquetes som així
ha ha, que bueno!
ai, no, vaia merda, volia dir
no, però fent broma, eh...
sí, clar, això sí, amb broma sempre...
vale
ahir vem tenir un llenazo de la hòstia, al teatreneu. Els locus havien venut el doble de localitats de les que hi han disponibles, i a la sala no s'hi cabia. Van començar a fotre cadires extra i plegables per tot arreu, aprofitant el mínim raconet, i al tros del pollo, i tots els moments que estem per baix entre el públic, no s'hi cabia. Impressionant.
Després vem nar a sopar, i érem casi 40. Va venir l'oleguer amb tota la seva penyita que havien vingut a veure el bolo, i molt guai, molt bona gent, vem estar allà sopant de puta mare; també hi havia la martina, una neboda del pau, germana del nolasc, i déu ni dó lo guapa i magnètica que estava... bonica. També hi havia el poeta aquest, no sé com se diu ara... això, l'enric casasses, sí, que va pujar a recitar ell el seu poema, mare de déu, mare del fill de déu... vuníssim. Ah, i la carmen del Perú, la coordinadora d'MSF, la nostra amiga psicòloga, que havia vingut al bolo amb el denguito, i després del multitudinari sopar vem acabar tots al Mi Bar a fer la birra, i venga...!
Després, avui, descans; i demà m'en vaig a Roses d'ultra mission amb els Farsants, que en guillem ha muntat una xandriada bona d'aquestes d'a lo qué salga total.
Cavalgada de reis, yes of cors.
Un sí de cors, vull dir, això, un sí de cors...