dimecres em vaig perdre l'eclipsi
després ja està, però al primer moment vaig dir:
QUINA PUTA MERDA!
clar, perquè no ho vaig veure perquè no vaig voler.
si de veritat hagués volgut, hauria pogut dir-li a la lia si li anava bé anar ella a ca la yeho l'endemà, de manera que no m'hagués de llevar jo tan d'hora, i poder-me quedar fins a quarts de cinc mirant la lluna, que és el que realment hagués volgut fer. Clar, però comque estic en una altra fase... després de l'any passat que ja me'l vaig tirar bastant gos, aquest es veu que estic més en plan de fer coses i comprar diners..
i després va venir el cap de setmana.
no teníem cap bolo, aquesta setmana, i jo li vaig dir al jsu que volia anar a currar al tiriti dissabte al matí, a veure si venia la bruja blanca, però clar; lo que passa sempre en aquests casos, ho típic, ella no va aparèixer.
no ens vem quedar pas amb el pam de nas, però, perquè qui si que va venir va ser bastanta gent, sobretot durant tot el matí-migdia, mentre fotia un solet bo de la hòstia, i just quan es va acabar la debacle de penya (i no a la inversa), va començar a encdnsar-se pel poble una boira bona, que l'abel em va explicar que era boira marinera que entrava des del mar, perquè en aquesta època el mar encara està fred però comença a fer una mica de calor, sobretot a l'aire, de manera que és típic que aparegui el dragó blanc amb tota la seva immensitat i grandesa d'omnipresència, i l'ambient que va quedar a tiana dissabte a la tarda i tota la nit va tornar a ser de lu més màgic.
Màgic, màgic, diria jo...
ah, boníssim!
al vespre vem baixar a fer una birra als genis, a badalona, i hi havia un concert d'un quinteto, amb la laura matamala, que a part de cantar era la compositora de tots els temes, uns temes de puta mare, ja la vem felicitar, i guitarra, baix, bateria (el frank, finíssim) i teclats (en joan aymerich, profe de la lia). La qüestió: estàvem tots bastant tirats, i de seguida que es va acabar el concert ja:
- què, nem?
- Vale, va.
vem pirar, vem gafar els cotxes, arribem a casa, just en aquell moment arribava també en guillem d'un bolo, entrem, penjo la jaqueta, deixo les coses sobre l'escriptori, hòstia, i l'encenedor? ah, deu estar a la butxaca de la jaqueta...; i vaig i quan foto les mans a la butxaca de la que jo pensava que era la meva jaquesta, n'apareixen dues claus amb un clauer, i jo descobreixo que aquella jaqueta no és la meva. Però era idèntica!! Ni al posar-me-la havia notat res, el mateix tacte, la mateixa sensació al pujar-me el coll per la brisa que bufava a la rambla... miro si porta algo, el mòvil, cartera... la registro i l'únic que trobo a part de les claus, que són com de casa, és una postaleta com de promo d'un garitu bohemi de barcelona, i una bono loto de l'euromillones.Vuníissim!!
després em van dir que amb aquell paper jo no podia fer res, que només era com un resguard, però en jordi picas ja es va apuntar les dues combinacions, i ha dit que farà un euromillones amb aquests números. el perote crec que també se'ls va apuntar. Si ens toca flipem.
Segur que tocara`!!
ah, per cert, ahir a la tarda vaig baixar a badalona, als genis, on tenien la meva xupa i em van dir que l'home en qüestió era el cosí d'un dels de la barra, que viuen junts, i que no havia tingut cap problema per entrar quan va arribar a casa, a les vuit del matí, i va trucar despertant-lo...