fa dies que no parlo de la bruja blanca, no?
fua!
que fuerte neng!
ahir va ser fortíssim
haha
hòstia, perquè el dissabte passat al matí vaig anar a igualada, que és la capital de la noia, amb l'uri, a fer un bolo xandri d'aquests de combo i animació sorprenent per dins d'un mercat municipal en ple dissabte al matí. I en aquestes resulta que li vaig dir al jsu que no comptés amb mi per nar al tiriti aquell matí, i llavors, l'endemà, diumenge a la nit, el tiu va i ve i em diu tan tranquil; "ah, ahir va venir la bruja blanca, no t'ho he dit?" `hostia puta tio, això s'avisa colega i tal...
bueno, la qüestió és que ahir al matí tampoc hi anava, perquè era el cumple d'en lluc i hi havia dinaret a can boter, amb lunacos, pares i mares de tiana, i mortimers, entre d'altres aligators, i comque a la nit jugava el barça, sevilla-barça, 1-1, putu madrid avui n'hi ha clavat set al valladolid, 7-0 els cabrones... en fin, em truca el jsu quan jo m'hacavaba de llevar i dutxar, ja estava assegut prenent el cafè i llegint l' Ébano, que fa un parell d'anys no me'l vaig acabar i l'he repescat, déu ni dó quantes subordinades que utilitzo avui, clar, i llavors em truca el jsu de cop dient: ei, moi, la bruja blanca és aquí.
Haha, que bueno, però jo, lluny de sobre-alterar-me i perdre l'oremus vaig dir buenu, perfecte, no ens estressem, perquè m'havia llevat una mica esverat, ahir, i vaig dir: amb la calma, jo m'cabo el cafè i el capítol, i ja niré cap allà, que segur que encara la pillo i casi que prefereixo saludar-la només en plan "Ei, què tal,,," que no pas seure allà amb ella i tot, imagina't, allà, jo súper empanat sense saber què dir, tartamudejant o casi...
no, millor que hi vagi d'aquí un rato, sinó a més cantarà molt que el jsu m'a visat.
i clar, entre una cosa i l'altra, la lia va nar tirant, però jo vaig recrear-me en el meu exercici d'aprendre la paciència, tot i les ganes que tenia d'anar cap allà i veure la careta bufona de la bruja blanca somrient, quina cara d'àngel que té, però vaig dir -li a la lia; ves ves, que jo acabo de prendre una mica el sol aquí...
I tal
i clar, al final em vai relaxar massa, sí, però en cap moment vaig tenir la sensació de que al final no la veuria, tota l'estona em va acompanyar la il·lusió de saber que al cap de poc fliparia un altre cop, per molt bona sort meva, amb aquella carona tan guapa...
però va i quan vaig arribar al tiriti ella ja havia marxat.
Oooooh....
merda!
buenu, què hi farem, em vaig tornar a quedar sense verue-la durant uns quants dies més
però no perdro la ilusió, segur que aviat ens creuerem pel carrer o dins d'una amanida de saltimbanquis, o qui sap si en un tros de cançó... no?
i bé, a part d'això molt bé, amv el passegi que vaig fer da camí al dinar de can boter ja se'm va passar el regust del disgust, vaig aconseguir que no m'afectés massa i vem poder gaudir d'uns molt bons moments al solet de febrer que per molt bona sort nostra queia ahir davant la sagrada masia de can boter, centre de peregrinació i acollida de fills devots del poble i rodalies, la capital dels indígenes del lloch, i quan dic lloch vul dir llotx.
us espero per aquí, passeu quan vulgeu
sicòsies...