el cielo sobre berlín
que bona!!
l'acabo de veure i m'he quedat flipat, flipant, que bona, però que bona que és, boníssima!
vuenu, perquè m'ha encantat, vull dir...
ara el jsu sento que toca daniel johnston i càsper el fantasmet amb el piano...
també m'he començat aquest llibre aquest matí, la conjura de los necios, que a tothom li sona però després es veu que molta gent encara no l'ha llegit, com jo, que ara hi vaig...
no em digueu res, cabrones!!
vull penjar una foto de l'arc de sant martí doble que s'ens va aparèixer l'altre dia, vestial, un súper brillant i l'altre més tènue per sobre....
i lo heavy és que anava a caure just allà molt a prop o just on viu la bruja blanca. qué heavy!! o sigui que la bruja blanca viu al final de l'arco iris... clar... normal, no sé com no ho havia vist abans, com no ho sabia, com no hi havia ni pensat... però si és la bruja blanca, moi!! adona-te'n, collons! va, obre els ulls, home, flipa tiu, disfruta això... claro!!
què més? ah, sí, el llibre que m'he acabat aquesta setmana i que per això ara em començo la conjura, és las horas, que ja havia vist la peli, quan la van fer al cine, vaig anar-hi sol, com m'encanta anar al cine sol... i també m'havia llegit arrel d'això la senyora dalloway, clar, però el llibre de les hores en el qual es va basar la peli no l'havia llegit però el tenia, i vaig dir, mira qué bien, a més tenia el número 69 de la seva col·lecció que sigui, i també una Q, de queralt, vaig pensar jo...
igual ara niré a treure el cap per allà, déunidó ahir la juerga bona que ens vem currar amb la penyita aquesta tan bona...
hehe, ara la lia m'ha explicat que la marta nava eixugant-se la suor amb el jersei per oferir-li la seva olor als homes, a veure a qui li agradava... que guai, m'agrada aquest concepte, perquè jo crec, o sé, que m'enamoro de les olors, ho tinc claríssim, quan m'enamora aquella olor és que estic enamorat d'aquella persona. mola, i clar, res millor en una nit de farra així que passar de miradetes o burlings de tonteries i dir jilipollades, arriscan-te a que després la olor no t'agradi, quina necessitat... per això preferim passar directament a oferir la nostra olor, i que s'enamorin, sí, vién!!!
aquí ve la foto, mireu:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Jo tinc aquí al costat la Marta i m'assegura que no és veritat eh?
Que el que ella feia era aixugar amb kleenex les suors dels altres i oferir-la a altres en plan subhasta.
La lia, com la lia! jeje
hahaha!
això, que venia a corregir-ho, sí, que hi ha un error.
es veu que quan la lia m'ho ha explicat no ho he entès bé. La marta diu que tenia un paquet de klínex que n'havia perdut el plastiquet d'emboltori, i per no haver-los de llençar tots i poder-ne fer algun bon ús ben útil, va decidir, o se li va acudir, això d'anar eixugant la suor de la penya i oferir els kleenex amb la olor a diferents persones del local.
hahahaha!!´
boníssim, encara més bo que lo que jo havia entès, i segueixo amb lo meu, que mola molt la idea...
ah, una altra cosa que volia afegir d'una altre tema, de la peli: com et posa en el temps, aquesta peli...
vinga, perdoneu les disculpes, i merci, tinc els llavis molt millor, gràcies!!!
Si jo no hi sóc es una merda de farra, que et quedi clar.
Dmá a les espanyes tio, quan vaig anar a Scotland vaig veure el monstre del llac Ness, a veure si aquests dies ens trobem amb en Quijote. Buah, vaya farra ens fotriem.
Publica un comentari a l'entrada