ja sóc a casa en jordi, mon pare, a puigcerdà.
vien!!
mola
uns diets de vacancetes...
ritme tranquil per compensar una mica, que ja tocava
dissabte, després d'unes quantes setmanes de lleus avisos paulatins, em vaig llevar amb la ciàtica pinsada, maldita sea, no vaig poder ni anar al tiriti a currar, i l'endemà diumenge pitjor, que encara va anar augmentant el dolor...
per sort a la nit la montse, ma mare, em va deixar un aparatet de corrents que ja em va fer el seu servei, i em va reservar hora per anar l'endemà al matí a primera hora a fer una sessió d'acupuntura.
vién!
perquè és lo únic que m'ho cura.
De pas la doctora em va receptar unes gotetes d'homeopatia, i ja hi vaig, mai havans n'abia pres... i sort, amb tot plegat, d'aquestes sessions de cupuntura i corrents elèctriques i cremeta antiinflamatòria i tal, perquè el mateix dilluns teníem el bolo de carme, de legend, que per sort ja vaig poder fer més o menys bé i va anar prou bé

després, l'endemà, cap a cerdanya, a llívia, ona ctuàvem al vespre dins dels actes de la nit de circ del festcat 2008, l'escola catalana de la festa.
jo vaig aparèixer amb el meu maletí del festcat que tinc des de fot uns anys, i ja vaig anar avisant que jo havia donat un parell d'optatives de segon grau en aquesta escola de la festa: desmadre total i desface vestial, que va estar nominada a troncal...

i això, aprofitant que estava per ací, ja m'he quedat a can jordi i la nuri, al carrer carlit de puigcerdà, i aprofitarem per acabar de reposar una mica fins dissabte, que torno a baixar per anar a assistir eufòric i no perdre'm per res el concert del bruce, nostre amic, que ja fot més de sis ò set anys des de l'últim cop que el vaig veure, al sant jordi.
a més, aquest cop ve la lia, que encara no l'ha vist mai en directe, i ole, segur que fliparà
molarà molt, sí...
vien!!

visca tots vosaltres penya!!!

per cert, una foto de la mortimers gang al actuant al festcat, que com veieu enguany se celebra en una carpa de circ.
vien!
sí, perquè mola molt la carpa, la onda que dóna, l'energia que hi ha, tot el power que té, com se nota, com se porta...
sí, ahir vem tornar-hi amb en jordi, a veure les violines amb els del pont de suert, o d'arcalís, i vasta guai, pot ser que algun vespre d'aquests hi tornem a aparèixer, deixant-nos-hi caure distretament, com aquell qui no vol la cosa...
però sí que la vol!!

vingali!