si si
dimecres vem nar a actuar a 3t, o t3, ara no me'n recordo exactament, un barri que ens han explicat que es diu aixi perque hi havia una fabrica que no se que feien, pero anaven caient unes gotes i feien: thong, thong, thong...
thong, thong, thong...
i d'aqu'i lo de t-3
que jo recordi diria que ha sigut el bolo mes heavy que he fotut en ma vida, lo mes salvatge, impressionant.
igual els xavals seguien el que passava, pero jo la sensacio que tenia era de que ningu estava per res.
abalanchas constants de nens per aconseguir estar a primera fila, clar, ni se't passi pel cap intentar que seguin, i l'escenari, o espai on actuavem, mes que escenari, clar, s'anava reduint. en mil moments intentavem ferlos recular i guanyar una mica d'espai, perque sino hi han numeros que realment era impossible de realitzar, pero era inevitable.
l`espai on actuavem era evidentment de sorra, pero no gaire pla, sino amb bastants bonys, moltes pedres, i una infinitat de vidres trencats que t'hi cagues.
se'ns menjaven vius.
hi havien unes monitores que tractaven els nens amb pals, amenassant-los en principi, per fer-los recular, pero jo vaiog arrib ar a veure algun copet i tot
de cop, enmig d'una de les abalanches, veig una xvala d'uns sis anyets, set com a molt, amb una altra nena a coll, sa germana, suposo, que no devia tenir mes de quatre mesos. i estaven alla en mig de la muchedumbre lluitant per fer-se un lloc
impressionant.
despres del bolo escenes ja habituals, a Peru tambe ens hi trobavem, que venien a jugar, i comences fent unes bromes, pero es van excitant, i de cop estas rodejat per una trentena de nens que et pessiguen i et fan pessigolles, alguns simplement et volen tocar, d'altres van amb mala folla i tot, encara que nomes sigui per l'emocio del moment i com per una cosa de demostrar que ell es mes fort, i coses normal.
al Leo li van pillar els ous i van apretar.
jo per sort en el moment que ja casi em tenien, els ous es lo que em vaig protegir instintivament, resistint les pessigades als brassos amb les ungles, d'aquelles que se'tt claven que t'hi cagues, i no se si va ser el maus o el denguito que em va rescatar, enduent-se'ls cap a una altra banda...
en fin, bestial
deunido
l'endema...
ai, no, m'he confos, aixo que he explicat va ser dimecres a Chamanculo, i lo de 3-t va ser dijous.
A chamanculo es on va ser tan heavy, a 3-T JA VA SER MES "NORMAL" ai, que se m'havien disparat les majuscules.
aixo que deia
mes normal, heavyolo, pero dins de la normalitaqt.
lo del dia abans a Chamanculo no ho havia vist mai, ni el denguito, que ha estaqt per palestina i gaza tres cops, diu que algo semblant no ho havia viscut...
i ara ahir i avui hem estat a un orfanat de Zimbeze, que es diu Arco Iris, una mica rollo monjes i tal, pero bueno.
dema hi actuem, fins ara nomes hi hem estat fent tallers i tal amb els nens
i guai
ara aquesta nit he vist que ens fan el barsa, ja era hora, perque des de que soc aqui no he aconseguit veure ni un resum. tot ique he anat seguint resultats, fins l'empat de l'altra dia a la champions.
a les 23h, perque tot i que quan vem arribar portavem la mateixa hora que a tiana, comque vosaltres l'heu canviat i nosaltres no, doncs ara nem amb una hora mes.
ja veieu que aquest teclat no te accents, o no els se fer, ni ce trencada, crec que ja ho vaig comentar, que extrany, en un lloc on el nom del pais te una ce trencada...
potser els teclats venen de no se on.
aquest mati n'he vist un que si que en tenia
si, i 'apostrof si que elk puc fer
en fin, anem cantant el tema en shangana que ens hem inventat, i ja s'esta convertint en un hit
i eso, vaig tirant que volen xapar el garitu
fins aviat!!!
a l'aupa!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Estimat Moi, recollons quines missions! Acabo de llegir la crònica d'avui, vaia quin perill teniu amb els ous! Ara sí que es pot dir quins collons aquestes criatures. He flipat amb lo de les pessigolles i pessigades i tot plegat. I lo de l'ascensor tiu, quina por!
He estat una setmana sense internet i no he pogut estar al corrent de totes les cròniques fins avui. M'ha agradat molt tot el que escrius.
Ara acabo de veure el partit del Barça amb una altra súper golejada, 6-0. És per disfrutar, he pensat en tu. Molt bona idea lo de fer un diccionari, ja tinc ganes de sentir-te parlar aquesta llengua que dius. Ànims, ens veiem dins l'ànec i t'envio tots els powers concentrats amb una abraçada dins del cosmos energètic que ens envolta. Testimo!
Ho passo molt bé llegint les cròniques, és el relat d'unes vivències absolutament reals, i quan vas llegint, t'ho imagines mentalment amb tots els colors i tot, com si veiéssis un documental. I bé, amb aquesta crònica, em ve a la memòria una frase clàssica d'una antiga peli de Jean Paul Belmondo i Alain Delon: C'est l'Afrique, cher monsieur, c'est l'Afrique... Vous savez, l'aventure c'est l'aventure!!!. Quan miris en un futur ben llunyà els paisatges de la teva vida, aquest serà un dels boscos exòtics que et farà somriure al re-visitar-lo amb els ulls de la memòria... Ai làs!, Soyez heureux!!!
Ei! Així que vas poder veure el Barça o què? Vaig anar a veure'l a casa en Roser Tartera i al sortir fins i tot et vaig fer uns perduda per si tenies el telèfon en ñus per enviar-te un missatge resultat-resum. Però tenia el pressentiment que l'hauries vist. Vestial.
En Guardilla ja no sap què dir a les rodes de premsa per frenar l'euforia. Insisteix en què aquestes golejades no són habituals, però bé, sembla que comencin a ser-ho... Nava a dir... Això, suposo que ja saps que anem primers des de la setmana passada. EL Madrid va estar a punt de punxar però van acabar remuntant el partit amb un parell de penaltis... Un inexistent (mans fora de làrea) i un dubtós... En fin, que molt bé. Dimecres Barça-Benidorm.
Endavant!
Var försiktigt med kullarna ;-)
TT
Es van tenint noticies teves i de tot el grup. Això és molt interessant, pero vigila amb els "pobrets negrets", doncs ja veus com les gasten amb les pessigades i demés.
Pel Barça, no et preocupis, que en Guardiola ho fa molt bé.
Publica un comentari a l'entrada