ja hem començat els assajos al nacional
quin flipe de cop passar d'estar com estava fa un mes actuant enmig de la nada, amb sense recursos de res, a Goma, enmig d'un descampat envoltat de cabanyes de palla i nenes desnutrits, i de cop, al teatre nacional de catalunya amb totes les pijades i comoditats, anything you need, you got it, clar és el tnc, què vols...
això sí, un moment, la burocràcia, has dit una tripleta? pues haurem d'avisar a no sé qui que parli amb no sé qui més i potser d'aquí mitja hora ens arriba la sapatilla.
i què puc dir...?
això és la primavera a Tiana, entremig de les estones que vaig tenint vaig dissimulant i fent veure que faig coses, pràctiques de paciència suma per entendre tota la realitat possible, ganes de riure, ganes de plorar, moments molt màgics amb aquest barça que tant i tant ens fa flipar...
buenu, ara sóc a la yeho, que m'ha dit de venir a obrir aquest matí, kupika mikono watoto, kupika mikono!!