dilluns, 24 de maig de 2010

a veure si d'una puta vegada explota tot me cagun la puta i rebenta tota aquesta puta merda ja!!
no vull sentir ni veure ni intuïr ni un putu anunci de merda més, a la puta merda ja amb tota aquesta merda de descaro i amb lo descarats que són, i que s'acabi ja, joder!!
algú creu que podria entendre aquestes paraules?
jo sí, crec que sí
diria que el que vol dir aquest noi amb aquestes paraules és que n'està fins als collons de tot el descaro aquest de merda.

què collons!!
vaig a dir una frase:

els diners no són necessaris
ja està,
ja ho he dit
ei!
entenc que poden ser útils, clar, si vols canviar un elefant per trescentes gallines o algo, igual és més còmode i en certa manera poden ser útils, els diners, vale, ho entenc, n'entenc l'existència, i la invenció, i la utilitat primera com a tal, vale...
però d'aquí al punt on ens trobemmm....
joderr!!!
su puta madre ya con el descaro además!!
no són necessaris
capítulo trestantos
o almenys, en tot cas, no estic d'acord, gens ni mica en absolut, en que hagin de ser els amos i senyors de les nostres vides tal i com ho són, i quan dic de les nostres vides vull dir de les nostres existències en la seva totalitat, de les nostres ments i dels nostres pensaments, que només estan que empresonats tot el putu dia amb la puta merda aquesta de la pasta dels collons, i de tenir-ne i tenir-ne i tenir-ne més i més, i les nostres ànimes impures que es van embrutant més i més dia a dia amb la collonada aquesta de tenir-ne i tenir-ne i tenir-ne més i més i més i més
con su puta madre!!
perdoneu que em desfogui avui aquí d'aquesta manera, però és se m'està gastant del tot...
em refereixo a que com a trossos de planeta que hem aparegut per aquí, com a trossets d'univers que per alguna casualitat qualsevol hem arribat a aparèixer i existir, no entenc ni crec que haguem d'estar sotmesos a tota aquesta merda que algun dia algú, o alguns, de manera gradual i segurament sense adonar-se'n del que fèien, i a més a més segurament fent-ho a fi de bé i sense saber fins on arribaria la cosa, doncs van començar tota aquesta història...
i sí, ja he dit que ho entenc, que en cert sentit poden ser útils, però no, no és just, no és normal, i que nosaltres com burrus anem tot el putu dia al seu darrere morint-nos per aconseguir-ne, encegats, afamats de més i més diners i diners i diners i diners i tenir i tenir i tenir i tenir...
merda!
i una puta merda!
i sí, estic molt enfadat!
i estic enfadat amb els diners com a diners i amb els governs que es creuen legítims propietaris del planeta i de les nostres vides i amb dret a decidir sobre que és el que ens convé i què és el que hem de fer i com ens hem de comportar i com ens han de vigilar perquè estiguem bé, i segurs i sup pputa madre de tot!
que no, joder!
que no els reconec!
no sóc en moisès queralt frias, 46703083-L de tiana i no sé què
no!
ni de catalunya
ni d'espanya!
no!!
no ho reconec, no us reconec!
ni sóc català ni espanyol ni eurpopeu ni cap merda de puta merda d'aquestes!!
que ho sapigueu!
ala puta merda tot ja joderç!