sí, així és, de vegades hi ets i de vegades no hi ets
es podria dir que sí
són com fases, suposo...
no sé si ja ho havia dit això
que són com fases, vull dir...

a veure, per donar una mica de continuitat a la cosa:
la rúcula ja està estrenada, vaig fer un bolo a montgat el dia 11 d'abril, a casa, com aquell qui diu, que ja se sap que és més difícil...
que són els bolos més difícils, vull dir; lluny del que es podria pensar, segons com algú et dirà: però si segur que t'aplaudeixen, que sòn els teus colegues, o no sé què...
sí, ja,
però estic segur que qualsevol que hagi actuat devant de gent sap que la quantitat de nervis en l'estona prèvia a l'inici de l'actuació és altament superior en els casos de tenir coneguts entre els assistents, i no parlem ja dels casos en que un 85% dels nombrats assistents formen part d'aquest col·lectiu de coneguts...
pero vaia, profesional, mui profesional
i sí,
un cop fet aquest pas, ara ja sí, ara cap a barna, a buscar alguns garitus d'aquests tipu baretu de gràcia per nar a provar a veure què tal funciona la cosa amb gent que no sàpiga res, que no em conegui de res, bull dir...

rúcula!

de fet ja me n'ha sortit un altre, encara més a casa, a tiana, al parque del dr mascaró, per la festa major petita, que es veu que faran cosetes, i l'11 de juny hi ha un concert, que és divendres, i el dissabte 12 de juny sortiria jo amb la rúcula una estoneta, potser no tot el bolo sencer...
bueno, ja és algo
un cop el xavi lozano, nostramich bufa, el dels parents que tot ho bufa, em va dir que lo seu és que de cada bolo te'n surti un.
com a mínim, vale, peròal menys aun, així sí que segur que no pares...
perfecte, a mi de l'estrena xandri de la rúcula ja me n'ha sortit un, o sigui que està donant fruits la cosa, i...ç
bueno, no us ho explico

hòstia, m'agrada quan surt una ç trencada al final d'un paràgraf perquè a l'apretar l'enter sense volguer si vas ràpid també apretes la ç
molaç
sí, ara ho he fet expressament, què passa?
ç!
ççç
haha
vale
què més?

hòstia, sí, el cervell, com mola...
sempre m'ha sorprès molt
que justament aquesta cosa que és el cervell, que és el que bàsicament ens fa ser el tipus de ser que som, que ens ha fet construir tota aquesta tecnologia i ens fa tenir tots aquests pensaments i ens converteix en aquesta cosa que som (com a espècie, vull dir, comm... o sigui, que tots els científics que ens diferencien d'altres animals diuen que bàsicament és pel pulgar oponible aquest i l'encefalograma, o no sé què, la moguda aquesta...)
bueno, lo que deia
quina casualitat que justament el cervell, que podira ser un gran causant o contribuent de totes o moltes coses bones que l'home, l'humà, pot fer i de vegades fa, pues pot ser que sigui també el causant de tantes i tantes coses dolentes, terribles i esgarrifoses
tant que de vegades no hi volem ni pensar, no volem ser-ne conscients, preferim enganyar-nos una mica i poder seguir vivint més o menys com fins ara, perquè sinó, si no t'enganyes, si et fas conscient permanent ment de tota l'atrocitat d'actes que els humans hem estat fent i encara fem durant temps i temps, i ja he dit que encara ho fem, ara mateix quan jo escric això en aquesta casa de can rajoles, o quan tu qui siguis ho llegeix des d'on sigui (si és que existeix algú que algun dia arribi a llegir-se això...)
doncs ara mateix estan passant, sí, també estan passant tota aquesta merda de coses
i vull dir que en gran part, el causant pot ser el cervell humà, que és un òrgan dèbil i amb una gran tendència a la creació d'egos i personalitats fortes, o amb intenció de ser fortes i en realitat bastant porugues i necessitades...
bueno, he divagant bastant, i d'una forma prou divagada, crec...
en tot cas ja continuo en un altre moment, perquè sinó això es fa realment inaguantable
insoportable, diria jo des d'una altra perspectiva o personalitat
en fin...
ara vinc, un moment!