dilluns, 7 de juny del 2010

i si dic que sí també ja em sembla bé
no són coses per dir aquí, potser,
però és que és aquí on vinc a dir-ho:
no sé, no sé què dir
em semla que sí que venia a dir algo, però ara ja se me n'ha anat i no me'n recordo de què us venia a dir
a qui?
 com que a qui?
collns, no sé, a tu, per exemple!
collons!
a qui siguis, a qui vulguis ser, clar...
qui ets?
tu, tu,
qui ets?
eh?
va, digues...
diga'm qui ets...
què, no m'ho vols dir, oi...?
ja, ja m'ho imaginava
 doncs no m'ho diguis si no vols!
clar, fes el que vulguis!!
 i tant!
per mi...
bueno, per mi que sí, no sé...
a tu què et sembla?
eh?
doncs mira, no sé
a mi em sembla que sí, que vale, que ja em sembla bé
pues vale doncs molt bé, perfecte
vale, doncs quedem així llavors
vinga, fins ara doncs...
aupa