avui és l'aniversari de l'isaac, mon germà gran, que en fot 33.
Toma ya, ole!
i per molts anys!!
quan hi ha gent que fa 33 anys sempre és súper típic dir lo de "l'edat de cristu" i no sé què, tant que de vegades fins i tot dic: que pesats ja amb lo del putu cristu aquest del collons, tu!
però avui, en canvi, quan m'he llevat i hi he pensat, m'ha molat molt perquè he descobert que en feia trentatres el dissabte just abans de rams i de començar la setmana santa, i he dit hòstia! que guai, com mola. Sí, perque encara que no crec amb tota aquesta història, sí que noto com una energia especial durant aquestes èpoques, encara que només sigui perquè hi ha tanta gent creient-hi i tirant energia espiritual a l'ambient... visca la noosfera!
Com quan entres a una església i encara que no creguis en res notes com aquella energia especial o algo, com si tantes hores de tanta gent allà dins durant tantes estones en aquell espai resant, tirant energia espiritual a l'ambient, haguéssin creat aquella sensació a l'indret...
i en diferents èpoques de l'any em passa que em foto com súper conectat amb una espècie de onda que se m'endú bastant del que normalment en diem realitat, com avui, per exemple, que he sortit a passejar i estava com desconectat, absent, parlava amb la gent i els veia, però era com si els veiés des d'un altre lloc, com de lluny, com si... no sé com dir-ho, no hi era tot... no em podia comunicar del tot, hi era parcialment; inclús quan he parlat amb l'isaac per facilitar-lo he notat com que em faltava un punt més d'entrega al moment en que estava, perquè estava parlant amb ell, però no acabava de ser-hi del tot...
no sé,
a veure com em trobo aquest vespre...

ara hi ha aquí el jero tocant música de música clàssica amb la guitarra nova que s'ha pillat, i déunidó com hi va, em sembla que és bach, ara li preguntarem...

el castillo nos rodea, hemos cogido la fortaleza, y se escuchan pasos de fantasma tras la pared. En la pared.
he dit que volia jugar a pirates, avui!!
que volia ser un pirata!!