ahir es va morir la meva àvia, l'àvia dolors, mare de mon pare.
Tenia 93 anys, déu ni dó.
Pel que sembla es va anar apagant, no va haver-hi cap cosa dolenta que la fés morir amb dolor físic, tot i l'alzeimher que patia des de feia uns anys, sinó que els últims dies estava ja molt velleta, la setmana passada ens van dir que es podia morir d'un moment a l'altre, després el cap de setmana va fer com una revifadeta, i finalment ahir se'n va anar.
i avui hem anat a l'enterrament, tanatori, missa...
buenu...
ens hem vist amb els cosins que no ens veiem mai, vuit o deu anys fotia que no veia el marc i la mireia; la magalí uns dos anys...

demà intentaré fer unes fotos del barcu, avui no hi he pogut anar. L'he vist al passar però no m'he vist en cor d'entrar-hi, a més m'havia agafat fred, aquest cullons de març marçot no te'n pots fiar, i mira que segurament m'hagués anat bé fer uns passejos tranquilet per abstreure'm una mica i connectar-me...

pels jerseis de llana i els macarrons, pel que li va passar i va fer, pel que va sentir, pel que va ser...
i és
gràcies
bon viatge