no sé com deu ser una brisca a dos.
aquests dies hem estat jugant, i la lia i en guillem tenen un campionat particular començat, hasta al jsu l'he vist pilladíssim fent un`parell de mans ràpides per parelles, però jo de moment només he jugat siguent tres, que per mi és com més mola, siguent 4, que no està gens malament però ja se't comença a escapar una mica la cosa de les mans; o siguent cinc, com l'altre dia, que de les cinc rondes (una per repartir cada un), a part de no guanyar-ne cap, la meva puntuació va ser: 13, 13, 13, 13 i 7 ò 8. in creïble. a la primera res, a la segona vaig dir: "ah, mira!", a la tercera ja vaig flipar i els hi vaig comentar als altres, però igual ment durant la quarta em vaig aconseguir concentrar en el joc i no estava pendent del 13, i quan acabem, conto i: 13!
clar, no ens ho crèiem. llavors a la cinquena partida sí que ja només estava pendent de si guanyaria 13 punts o què, perquè ja... i va haver-hi una mà amb 13 punts que m'hagués pogut endur, però no sé què va passar que no va ser, i al final no sé si vaig fer això; 7 ò 8 punts, ja ni me'n rcordo...
i potser aquest és el número que hauria de recordar, perquè és el que m'explicaria algo important, l'altre, el quatretze, ja l'entenc, tretze, que és 4, 1+3=4, clar, i hi han 4 tretzes, 4x4=16, és a dir, 1+6=7, o sigui que gràcies a això dedueixo que a la cinquena vaig fer 7 punts, com a tancament cíclic del cercle de quatres, de tretzes, que és el mirall de 31, l'edat que compliré aquest mes, carai quines coincidències...

és que haig de fer molts càlculs amb lo del barco, sobretot per si finalment dicideixo instal·lar-m'hi. m'haig de preparar molt bé. Mentalment sobretot, i també física. Per sort, com que hi estic passant bastantes estones, només el fet d'estar allà ja et comporta un entrenament prou complet, com ahir, que vaig endur-me l'espasa de fusta del jan per jugar a preparar-me per si un dia vénen a saltar-me a l'abordatge.
Abans d'ahir en un salt de canvi de barres em va cure el paquet de tabac per la borda, i vaig tenir la primera míssion de risc autèntic. Em vaig haver d'ajupir amb molt de compte, i vaig aconseguir recatar el pueblo amb el paper i els filtres a dins, exercici aquest que l'endemà em va anar de puta mare d'haver-lo fet, perquè de cop, quan ahir, primer dia d'springpring, just arribo, pujo, creuo la primera passarela, faig la miradeta per aquí, un cop d'ull cap a l'altra bandea, creuo la segona passarela, la del vaivén descomunal, i de cop quan arribo a la proa veig surant una floreta lila-violeta que m'havia vingut a visitar i saludar per donar-me la benvinguda major a l'estimada sprinpring. ha ha!
la vaig rescatar i gràcies a això ja hi ha una flor al barcu, i m'encanta!

avui encara no hi he passat, i a l'hora que és no crec que quedi ja prou llum com per fer-ne una foto bona, però igualment passaré a treure el cap, i demà d'horeta intentaré passar-m'hi amb la càmara de la lia, però d'hora, perquè després pujem a cal cens, a carme, a l'anoia, a començar a fer unes primeres tomes de contacto per lo de l'espectacle de presentació del disc nou d'en pau.
a veure com van les pocions, segurament en faré alguna.
espero no excedir-me