dissabte, 8 de març del 2008

into the wild
boníssima
l'he vist aquesta tarda i ja l'he fotut al top ten. Per no dir top five, o super one!
em sona que l'han traduït com "hacia rutas salvajes"
vale, me parece perfecto.
per no dir ferpecto
(vose of course)
a part d'això, només una altra cosa de la qual m'he adonat, referent al tipus de període actiu que estic atravessant:

quan faig coses
no faig tantes coses.

De les que faig quan no faig coses, vull dir...

Ah, i un altre descobriment recent que em té commocionat: crec que sempre, o casi sempre, quan em poso les bambes, em poso primer la del peu dret; que curiós, no m'hi havia fixat. Me'n vaig adonar un dia que vaig dir: ai, mira, em poso l'esquerra primer, avui!
i llavors vaig notar una sensació ben extranya...
no ho he tornat a provar, però el tipus de raresa de la sensació que vaig sentir és el que em va convèncer, o fer adonar, de que sempre ho faig al revés.
que raro...
no sé si significa res, suposo que és només això, una costum, no?
com tantes i tantes coses que fem cada dia sense ni adonar-nos-en...
per exemple!
intentar impressionar algú allunyant-te de la teva veritable manera de fer o ser, perquè sense voler el teu cos te'l trobes en aquesta situació, carai quines coses...
un altre exemple:
dubtar sobre si dubtar, com ara, que no sé si dubtar o què...
no sé, què faig?
un altre exemple:

2 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

també prova de fixar-te en què t'ensabones primer quan et dutxes o com et despulles.

moi de tiana ha dit...

sí, amb lo del sabó a la dutxa ja m'hi havia fixat, fins i tot crec que tinc com un ritual o algo...
i al vestir-me i despullar-me també segueixo alguna mínima pauta, sinó em desestabilitzo emocionalment i no sé qui sóc