las fuerzas de risa llegaron antes que las de seguridad, antes incluso que las sanitarias. Por lo visto había tres payasos infiltrados en el atasco que en seguida empezaron su labor humanitaria intentando distraer a los conductores afectados. Éstos, todo sorpresa y estupefacción, no sabían cómo reaccionar al ver a los tres payasos en el interior del delorian iniciando sus bromas y tonterías, y el jolglorio general explotó cuando sacaron una tetera que calienta agua mediante el encendedor del coche y preparaon unos tés con sobrecito y vaso de plástico, que pasaorn a ofrecer a los integrantes de los vehículos colindantes. Tras la primera media hora ya nadie se acordaba del atasco, los payasos habían decidido negarse a volver a poner el coche en marcha y avanzaban tres metros cada diez minutos empujando el delorian gris con las puertas abiertas.
Por lo visto un cable eléctrico se había descolgado una hora antes a la salida de Barcelona sobre la autopista, y el humor de los amargados conductores había empezado a empeorar, más aún tratándose de un viernes por la tarde.
Los tres payasos, integrantes de una organización humanitaria dedicada al apoyo de situaciones en casos traumáticos, se sintieron realizados al poder desenvolver su función con tan práctica aplicación, y continuaron su viaje una hora y cuarto más tarde, con ganas de seguir soñando en una realidad ficticia, o quizás fuese en una ficción muy real, nunca nadie podrá nunca saberlo.

després vem arribar a Reus, on plovia, però va deixar de fer-ho i a les dotze i mitja de la nit vem rebentar el cabaret amb el número de les panxes, érem els primers i va molar perquè l'arqué i l'uri van fer una molt bona feina prèvia de fotre el públic a dalt de tot i després explotar amb el subidón de les panxes i...gol! golazo!!

dissabte matí, havent dormit quatre horetes, potser tres, cap a Igualada. Plovia, però va deixar de ploure i vem començar el bolo. S'intemitejava un xirimiri suau però cabrón que mínimament distreia, però seguíem, i el públic disfrutava, fins que va començar a apretar i, sobretot per raons tècniques, vem haver de parar. És lo que tenen els bolos a l'aire lliure, sobretot si vas amb equip de so i aparatus elèctrics...

cap a Reus de nou després de dinar a l'ateneu d'Igualada, per cert ens vem veure amb l'anna coll, ni en parlo perquè no tinc paraules, quina dona, i quina conexió, com ens agrada, surten xispes cada cop que ens veiem!!! (o almenys aquesta sensació tinc jo, pobre ilús de mi, haha) i què? mmmmm..... que guapa...
en fin, cap a reus, panxes d'a lo que salga a les sis de la tarda enmig d'una plaça, no com el dia abans a la nit que havia sigut el primer número del cabaret de la palma, no, el dissabte era allà al mig a saco, i a mi em va encantar. otro golazo, diria jo com sempre...

farrote a la nit, dormir tres horetes potser dues, i diumenge al matí cap al Vendrell, a la farsa. Ei, però el joni no es troba bé, diu que va cap a casa, en maus farà el bolo per ell. Un moment, que el delorian no té bateria! vuenu... Arqué, tens les claus de la furgo que enxufarem les pinses? hòstia puta, una hora, 50 minuts per carregar la puta bateria, i ara l'autopista s'ha acabat de cop, què vol dir aquesta comarcal tot d'una'? MOS HEM PERDUT! és igual, segueix, no, torna a la pista, què? ens hem passat, surt, aquí a la dreta, vale, a la rambla de l'estació, bién!!!
el bolo era a les dotze i vem arribar a les dotze i un.
Vestial.
xandrisme total en estat pur, i visca el jose i el david de farsants, com hi van!!
vengali xavalotes!
i la reina de los angelotes!!!
úpali!