he estat a cals difame, aquesta tarda...
buenu, ja ens entenem...
el Gran Cantante Di Fame va anunciar que no podia assajar el divendres, no sabíem per què. Ara ja ho sabem.
No sabia que els divendres a la tarda el capo 'nava a can boter.
Fa molt de temps que tots els Capote ens pensàvem que era el Gracciano qui movia els fils, fins i tot havia aparegut el rumor de que s'havien discutit perquè el Gran Cantante no volia acceptar la realitat. El rumor va créixer sobretot els dies en que el Cantante va confessar que estava fent teràpia amb el Robert, de niro vem pensar tots, i encara més el dia que va aparèixer pel local amb la digital i va començar a disparar.
Però no, resulta ser que les coses entre les Di Fame, lluny del que tots havíem sospitat, van millor que mai. Tots els seus negocis viento en popa, i avui ho he constatat. A part del Cantante i el Gracciano hi havia també el mossèn, clar, que va d'imparcial però des de que es va casar amb la germana del Gracciano aquest cuentu no se'l traga ni sa mare. I buenu, les repectives mullers i els nanus jugant, unes preciositats de Bruna i Ernest de que los flipas, i la Mamma, la Nuri, esplicant unes històries molt bones d'uns camells pujjant per Passeig de Sant Joan a les èpoques que feien bolos amb una penya que aquell dia s'havien pres uns àcids, però resulta que els camells eren de veritat, perquè en aquells dies hi havia un circu instalat a les Glòries que per anunciar l'espectacle sortien per Barna a fer uns tombs amb els camells...

la qüestió és que els he vist a tots finíssims, dissimulant de puta mare tot el rato, com si el fet de que jo estigués allà present no els afectés en absolut, fent bromes i jugant a riure i hahaha...
ah, sí, mira, ha vingut el Vinnie, avui, buenu...
sats?
no sé, és que em costa molt descriure o escriure sobre dissimular, suoso que no calen més detalls.
Han dissimulat de puta mare, això és tot.
i a mi m'ha encantat, ho confesso.
Perquè la veritat és que es pot dir que jo tampoc no he estat gens malament, tota l'estona fent veure que escoltava i dient que sí a això, i que sí a això també...
vuníssim!
diria que no han notat res, com si tot tan normal i tal, sats...

despre¡és, abans de marxar, he estat molant una miqueta, he intentat molar per all+à així i així, i quan he cregut que ja havia molat prou m'he girat i he vist que estava tornant a fer el pena... haha, que bo!! la penya pensant-se que estava fent el penós i jo en veritat allà fent el ridícul de mala manera...

vuníssim...

diria que la meva presència no els ha inquietat ni lo més minim, gairebé semblava que ni em veiessin...
què?
(de sorpresa, és un què de sorpresa)

què?!?