ahir vaig tornar a pujar a cases d'amunt
hi passo un parell de cops l'any, potser tres...
igual cinc cops amb dos anys, seria una proporció tangible...
buenu, com sigui, ho tinc massa a la vora per no deixar-m'hi caure alguna tarda de passeig els dies que estic més nostàlgic, o lo que sigui.
de cop ja fa uns dies que noto que ho necessito, o quan he estat lluny un temps llarg, com ara he fet... doncs pel que sigui tiro amunt i vaig fins al doctor fàbregas 10 i m'apalanco allà un ratet, miro la casa, el jardí està tal qual, casi podríem dir completament igual, i si no arribo a entrar, perquè a més encara no estic preparat, suposo, amb tots els canvis que hi han fet, però bueno, si no arribo a entrar, com és el cas, doncs no passa res, perquè ja sé tot lo que hi ha allà dins...
i tant!
ahir en sortir de casa, cap a les cinc, ja vaig veure la lluna que saludava.
una cosa molt heavy és que no he tingut mai encara la sensació de fua! quant de temps fa que no venia, que llunyà tot allò...
no, al contrari, sempre que pujo, només arribar als garrofers i agafar el carrer barcelona, ja m'agafa una espècie de sensació de normalitat, i de sí clar, no sé, no tinc gens de sensació de...
no sé tu
en fin!
ahir arribo tan tranquil, m'apalanco allà al portal, que per cert han tret la bústia clàssica, quan vegi al colega ja li demanaré, sí, molt bona gent, la seva dona molt guapa també, els vaig veure abans de moçambique i estaven a punt de parir. El tercer. Tres nens. I quan van anar-hi a viure acabava de néixer el segon. A algú li sona aquesta història...?
en fin, jo que arribo, m'apalanco allà, em faig un canutet d'herba, una herbeta molt bona que m'ha passat el wallace, bon amich, nos que aquest any no en teníem...
i de cop!
míte'l!!
al costadet de la lluna, és... júpiter, sí
júpiter
però que extrany que surti abans que venus, que està allà al costat i tots aquest dies estava brillant més...
no serà que avui hi ha ocultació, i se'ns ha passat per alt...??
podria ser que se'ns passés per alt una ocultació de venus com aquesta, tan heavy, i a més a tan bona hora per ser observada...???
no no pot ser, ara apareixerà...
però no, no apareixia, i em vaig acabar el petilla, i encara vaig acabar de baixar tot el carrer ben lentament, però venus no sortia, i després tota l'avinguda del tramvia, la vinguda garí, la vaig fer amb tota la parsimònia, esperant que tot d'una per allà sobre els camps de can matas i la bassa que està allà amb el tajo, apareixeria tot d'una venus...
però no.
vuenu, serà que hi ha ocultació...
realment és possible que se'ns hagi passat de llarg??
vaig a can pau, pillo una barra de quart, a la yeho, un suc de mandarines, i llavors quan surto, i em giro i veig el cel...
confirmat!!
ocultació!
més que res perquè encara no es veia venus, i amb aquesta foscor segur que ja s'hauria d'haver vist...
quin empanat el sotracs...
el tiu va tot el dia mirant això i no sé què,. i vale que ara acaba d'arribar de no sé on, però... com se li pot haver passsat per alt això?
buenu, perquè clar, havia mirat el calendari del novembre, però del desembre no. Cosa que un bon astròleg hauriade fer, preveure una mica, mirar com a mínim el que s'acosta per la setmana que ve, no....?
hahahaha
bestial ocultació!!!
i després quan va començar a sortir venus, i després quan ja havia sortit i estava allà enganxadeta a la lluna, al fil de lluna que penjava, i després, quan ja es va separar una mica més i encara molava moltíssim, i després quan ja es van pondre i fins avui no els he tornat a veure...
la lluna ja un pelet més lluny, sí...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Si el Sotracs encara està per Moçambic.
Això de no preveure la ocultació es molt fort.
Haurà d'anar a fer un curset de reciclatje per al proper 2009 i que no se l'hi passin més assumptes com aquest.
buenu, sí, potser sí...
ara que també va molar molt que fos una sorpresa, va ser un altre tipus de sensació...
potser ho sabia i m'ho va amagar, o m'ho va dir i després m'ho va fer oblidar amb una de les seves pocions perquè sabia que a mi em faria més il·lusió la sorpresa...
no sé...
de totes formes, sí, bestial!
Quin empanat el Sotracs! Jo també vaig tenir una mica aquesta sensació, no entenia que no es veiés Venus i per altra banda aquelle era Júpiter... Ens han robat Venus? Vaig pensar jo abans de pensar en la ocultació. I llavors vaig pensar-hi. I en ribar al arràdio miro per la finestra des dels 15 pisos d'alçada, vull dir d'altura, i jsut que començava a parèixer, a nèixer. Vestial!
Más cosas. La bústia. A veure si la recuperem. Jo hi he passat un sol cop, ja fa dies, quan en faltava un em sembla perquè fes us any que vaig abandonar el barco. Efectivament tots sabem el que hi ha allà dins. I tant! I el que deies, la sensació. Jo no he ni entrat al carrer Barcelona, mai he travessat el Garrofer, perquè aquell cop vaig entrar per baix, però allò que passes per la recta del Casino i si, entraries com si res, com si no fes tant. Perquè al cap i a la fi, tampoc fa tant. Dos anys i escaig quan n'hi vaig viure 26? Bé, amb els dos de Cerdanya, però que esclar, Cases d'amunt continuava sent casa. I és que és això, vaig estar dos anys a l'exili però hi vaig tornar. Ara porto dos anys i mig que no hi visc, però podria ser que hagués estat vivint fora. Vull dir que això, dos anys però com si res.
ma mare a vegades em diu molt que us troba a faltar, que ja no és el que era.
Ahir mentres dinavem, va recordar quan feiem lo del pare Noel al garatge d'en Marci.
Vaya....no tenim cap foto, no??? jajaja
Segur que n'hi deu haver, Irene. Grans records!
des del meu punt de vista, el que tenim més a mà i lo millor de Venus és el Monte
Publica un comentari a l'entrada