dilluns, 29 de desembre del 2008

buenu, ja ha començat la internada
és en un autobús
avui ha siut ja el tercer dia, i deuni dó com hi nem...
per sort, sort que encara...
saló de la infància, stand del TMB, lluc arqué i jo de mission.
dissabte va ser el primer dia, el dia que ens van infgressar, i hi haurem de ser fins el diumenge 4 cada dia tot lo dia
sort que ja hi he estat, de fires, i em vaig fer una pre-preparació psicològica i espiritual per encarar-ho, en podem estar prou contents
el dia més temut era el primer, dissabte, ja que la nit anteriror vem fer nadadales a berga amb el pau i tal, i el bolo era a les 12 de la nit, al final començàvem casi a la una i vaig arribar a casa a les 4 i mitja de la nit...
dormir tres hores i cap al palau de fires i congressos, i a més la nit anterior ja havia dormit poc, vem actuar al privat de mataró i la cosa va acabar a altes hores de la matinada, també, amb trens i viatges de bon matí, mos entenenc...
afortunadament, el primer dia d'internament va ser dut amb prou dignitat, i a partir d'aquí ja mos hem nat acomodant...
la major part de l'estona estem tancats dins un bus dels anys trenta, esperant que sigui el moment de deixar d'esperar. Llavors sortim, fer alguna coseta per allà fora, i a seguir flipant, que hay florescentes y músicas a alto volumen por doquier, mamás histéricas chillando a sus hijos, papás nerviosos cogiéndolos de los brazos y tirando de ellos, los niños que gritan, algunos que lloran, i també clar tots els que riuen i van flipant per allà...
de moment podem estar contents, amb la pre-preparació i tot està siguent prou soportable, i esperem que segueixi així, a un bon ritme, viatjant pel temps, i sobretot instal·lant-nos en el present, aquest present on som i que sí que és un veritable regal en aquests dies tan d'embolcalls i collonades
bon any a tots!

2 comentaris:

jordi cerdanya ha dit...

Estem a 3 de gener, i ja s'acosta el final de la internada a l'autobús. No ens has explicat rès d'això del festival de la infància; be ja ens ho diràs despres, quant estiguis descansat i tranquil.

Irene ha dit...

buuuuuufffff...el salo de la infancia i la joventut...
jo hi he currat bastants anys alla...i el pitjor va ser el que em van fotre davant la policia o las fuerzas armadas...dios...no es podia ni parlar en aquell estand...
aixo si, feiem unes escapadetes a veure els de les curses amb els trineus...repartien sopes i amb el fred que fot...