però s'ha de tenir en compte que no és acsactament així, sinó una mica diferent, o molt potser...
qui sap, tampoc sabem exactament de què parlem...
vaig a dir una cosa
dijous vem fer el tió
l'endemà, di ven drònst, volàvem cap a mallorca a fer uns mermitacos mentre alguns mortimers es quedaven pel continent per fer les primeres nadadales de l'any, a la una de la nit a la sala muntaner.
nosaltres, arqué, wallace, marci et moi nàvem cap a la iila, en llucketi va volar el dia abans, i ja es va currar una primera farreta amb en sergi pallerols.
res, molta comoditat, arribar i un autocar mini bus que ens duu de l'aeroport a l'hotel, toma lujazo. dinar, i cap al bolo, que cremàvem el merma.
30 anys després de la seva estrena, i coincidint amb el vinticinquè aniversari de la mort del miró, bolo a la ciutat on es va estrenar, i acabament ab foguera.
molt guai, com sempre amb els xarop de canya, i el sergi d'elsinor, i en joan baixas i tal...
molt bona honda, bon bolo, i després dutxeta i cap a sopar, que la nit de palma ens espera...
tornada entre ressaques al migdia de dissabte, temps just de ribar a casa i cap al CCCB, que fèiem nadadales a les nou al Drap Art, proves a les sis, vamos vamos...
bolo inacabat, perquè es veu que ja tancaven, ens vem quedar al desembre congelat, i corre a recollir que a la una tornem a actuar a la sala muntaner...
vale
bon bolo de golfa i que bé que es dorm un matí de diumenge...
però a la tarda res de siesta, que tenim jisàs a centelles!
apa cap amunt doncs, que aquí no ha pasado nada!!
de moment encara no hem sigut tots en cap bolo, entre lo de mallorca, l'estrena del joni i l'uri amb lo de gralla, l'arqué, ara la magalí en aquest no ve...
demà havíem d'anar a la hora Q de tevetrès, però al final s'ha suspès...
només tenien dos micros, i ja començaven a parlar dels putus pleibacs i de tots els problemes tècnics que representava fer un tema en directe...
en fin, el pau els hi ha dit que vale, que era igual, que ens quedem a casa i passem d'anar tot lo putu dia arrossegant-nos per sortir tres minuts a la tele, perquè així ho veu molta gent i omplirem els teatres dels bolos que queden...
mira tu, sats no? tumà pes cul!
en fin, així dimà discans i llavors ja tornem a engegar...
i lo de la òpera!
quina mandra en general!
però ja ho sabeu, els mortimers ho fem així
amb la calma i el hihihi...
aquesta frase ens la vem saltar vaidefeis, en el bolo del tió de l'altre dia...
mortimers xandri, feu lo que us plogui