i llavors començàvem el curs
perquè l'estiu, tot i no haver finalitzat oficialment, començava a cabar-se i es notava, la pluja havia arribat i semblava realment que ja fos tardor
els mortimers encara existien, us ho podeu ben creure, encara que potser d'una manera diferent per tots i cada un dels que ens els imaginàvem així o aixà, d'una manera o d'una altra, d'aquesta i d'aquella i de lo que no sabíem però acabaria existint
era una realitat
en aquell moment just s'acabava l'estiu i ens comen´`avem a posar les piles en diversos projectes.
per esemple, en maus era a punt de marxar cap a marsella, a la fayar, o no sé com s'escriu, tot i que abans encara actuaria amb nosaltres a la plaça catalunya de barna dins la programació de les festes de la mercè d'aquell any.
el bolo era amb en pau riba, i també amb els muu i els mil simonis i l'aina, perquè era un directe del virus laics, aquest cop amb copul·lacció final amb una versió ballable del dansardana i una colla castellera penetrant la rotllana de sardanistes a mode de fal·lus català...
ui, clar, i tot lo de l'stand de cooperació on jo havia d'estar currant, i lo de l'asha miró i pallassos sense fronteres, i mitja festa major de tiana ja havia passat, enmig de concursos i jam sessions al pard¡c del doctor mascaró, jo em preparava per acompanyar musicalment l'endemà en miquellarro, que feia el pregó oficial d'aquell any per les festes de sant cebrià, i havia muntat un bon pollito bastant guapu
també putada, o possible putada, l'amenaça de pluja que regnava constantment al nostre voltant, després d'un calurós istiu amb només un dia de pluja el dia que el tour de frança passava per tiana, de cop s'havia fotut a ploure just el dia que començàven les classes i el curs oficial dels escolars catalans, i d'arreu de rodalies...
hi havien obres al carrer, ben girats els representants del poble que considerant-se autoritats pertinents havien cregut oportú de carregar-se multitut de seres i voreres i escales mítique i carrers, i seguien les màquines treballant a ordres dels obrers, molts en ple ramadan, que sota sol i pluja foradaven el poble i li feien coses per allà dins, posant-hi tubs i tapant sots
després també estava content per moltes altres coses, i trist per unes altres, perquè és clar, n'hi seguia havent-hi tanta, de locura, que era de vegades insuportable per les nostres essències físiques, pels nostres esperits, pels cossos que érem i tot allà semblava no poder continuar ja molt més temps d'aquella forma, amb aquella fórmula, per aquell camí
però els robots seguíem com si res fent i desfent les coses a la nostra, sense enterar-nos-en i com si realment no passées res, com si no estigués tot fet una merda i nosaltres dissimuléssim, perquè clar, tampoc no era culpa nostra i no hi podíem fer pas gran cosa, què ens quedava sinó dissimular i seguir-nos enganyant, pensant que quan tot peti petarà, illavors ja descidirem, o algú decidirà, què es fa...
buenu, sí, clar, però em trobo molt millor, sí
oi tant!
la meva doctora nestaria orgullosa
si trobo alguna manera de fer-li arribar els informes, o si n'arribo a saber alguna cosa o conèixer-la, tot serà diferent, sí, tot canviarà, o potser no, però tant se val
tenim gripal