són els mortimers, els mortimers!
potser sí, això sembla, com a mínim...
on són, qui són, els mortimers...
bé, mentre seguim buscant respostes anirem preguntant...

per exemple, coses més personals, va....

sí, a mi al matí el que més me'ncanta és llevar-me, fer-me una dutxa escoltant música, i llavors fer-me un cafetó fumant-me un peta o un cigarret de pueblo, segons el dia, i això sí, llegint.

és la meva hora, és quan jo llegeixo, com una manera de conectar-me amb l'altra realitat.

és com que quan em llevo encara vaig molt adormit, connectat amb l'altra dimensió, per on he estat volant entre somnis i divaguéos, i per entrar en la realitat que normalment s'anomena més "real" em va molt bé aquesta estona de lectura d'altres realitats paral·leles, intermitges, a mig camí entre el món dels somnis que acabo d'abandonar amb el meu cos intangible i el món per on em desplaço amb el meu cos físic...

passa que clar, llavors em passa com en aquelles películ·les que un personatge comença a explicar una història i al cap de tres segons el que està explicant apareix a la pantalla com a història i es converteix en la realitat de la pel·lícula.

(poso les eles egeminades on em dóna la gana, sí...)

buenu, i llavors, a mi em passa lo mateix, és com que entro en aquell món, en aquella realitat, per exemple darrerement en el llibre que m'he acabat avui, Así era Ivor Trent, en el Londres dels anys '30, i sus personajes i sus calles i sus barrios con sus historias, etc...

clar, llavors, la gent de casa ja saben que fins que no acabo de llegir és com que no em conecto amb la realitat on ells estan, i normalment ja m'ho respecten molt de no venir-me a dir coses i tonteries fins que acabo el cafè i el piti...

passa que a vegades sí, que em diuen algo.

llavors clar, em desconcentro, en realitat tampoc no li faig cap servei a ningú responent-li una tonteria que no puc ni raonar, perquè comque encara no estic connectat a la seva realitat és evident que tampoc no he pogut escoltar bé la pregunta, i és terrible perquè llavors em costa un montón tornar al món on era, Chelsea, Potiphar Street, Rosalia Vivian...

i no només això, clar, llavors la paranoia creix, perquè de cop estic llegint i sento els passos d'algú que s'acosta pel passadís, i potser aquest algú no ve a dir-me res, però potser sí, clar, i aquesta por fa que sense que em diguin res jo ja em puc desconcentrar del llibre, només de la por de sentir algú que s'acosta i potser vol conectar-se amb mi...

ah, i més encara, potser de vegades no cal ni que vingui ningú, potser si sento algun soroll de porta, o semblant, ja em pot agafar la por de que vindrà algú caminant, cosa que ja he descobert que també em desconcentra i és terrible...

sobretot en els dies com avui, que m'acabo el llibre, és un dia que m'agrada especialment estar relaxat i concentrat en el final, en el llibre, en la realitat on puc estar...

sí, ja ho sé deu ser una tonteria ben grossa de pijeria del primer món, però ja passa, és així, tothom deu preferir que no el molestin mentre fa coses i està concentrat en fer-les, potser a mi en altres moments no em fa tanta falta que no em desconcentrin, però en aquests primers deu minuts del dia, o vint, és igual, pues no sé, em costa que no em foti una mica que algú se m'acosti amb una tonterieta...

que no ho veieu que no hi sóc, encara?

bueno, clar, tot això sempre que parlem de tonteries i tonterietes, en cas de que es tracti d'algun afer important o d'extrema urgència, s'entén que no conta, qualsevol moment és bo...

per exemple:



bueno, ara no em venen exemples clars ni de guassa...



vaig per escriure algo sobre els mortimers, doncs...

què dèiem?

ah sí, ja vem actuar a la plaça catalunya amb el pau, i després encara hem fet alguna cosa més, com per exemple reunions.

enviament de material, parlades bones de diferents temes, coses d'aquí, coses d'allà, lo de la roba estesa de la magalí amb la rosa mai, el jsu i jo n'hem estat gravant les músiques i efectes...

diu que estrenen el dia 23 a igualada, al teatre de l'aurora, i justament és el dia que toquem amb el pau a girona, sort que ho fan tot el cap de setmana i podrem anar-hi el dissabte o el diumenge...

sort!

i molt bona sort perquè sí, clar...

i a l'aúpa!!