ja tenim llum, avui al mgdia ha saltat i al final es veu que era un fusible que s'havia fós.
normal!
de lo que dèiem dels llibres l'altre dia, una curiositat d'aquelles, perquè ara amb el que m'estic llegint no m'està costant tant concentrar-me i anar-me'n-hi.
vaig vacil·lar un parell de dies entre un d'un psicólogo que em va passar l'ari e un de contes del roger tartera, la ciutat seca, però finalment vaig caure de nou en les famoses memorias del señor schnabelewopski, del henrich heine, que fa com dotze anys me l'havia començat i el vaig deixar perquè m'aburria, i després molts cops me l'he mirat però no m'hi ha acabat de tirar fins ara, i de cop m'està gradant molt...

però no és d'això que volia parlar avui, sinó de la pasta de dents
perquè aquesta setmana he encetat la pasta de dents que em vaig comprar fa un any a moçambique, on era ara fa justament un any...
sí, curiosament és un dels souvenirs que em pillo a vegades quan vaig a llocs, em sembla que va començar al perú, quan un dia per chincha estàvem fent un volt per un mercat esperant no sé què i de cop, allà per allà al mig, ressorgint d'entre totes les coses, hòstia, un moment que ara ha caigut una pintura que tinc aquí a l'habitació, de moçambique justament, ara que en parlava...
bueno, doncs ho explico bé:
de cop entre tota la multitut de coses i cosetes en aquell atapaït mercat de chincha, perú, tot d'una sobressortint entre tot el demés, unes lletres cridant-me: kolynos!
clar, jo fins alhesores no sabia què era el kolynos, però l'havia sentit anomenar molt, sobretot pel text del cortázar de la gran costumbre, de kolynos y good year, i clar, good year jo sabia què era, eren uns pneumàtics i tal, però kolynos no, com el corta-plumas que un dia ho vaig buscar a la wikièdia, però kolynos no ho habia sabut abans fins que el vaig descobrir en aquell mercat i me'n vaig pillar un parell de tubos.
tot i que per la freqüència amb que em rento les dents els tubs de pasta dentífrica em poden arribar a durar més d'un any, intento que això no arribi a passar, i sembla ser que ho vaig aconseguir perquè ja fa dies que se'm va acabar el segon, i fins i tot he tingut temps d'encarregar-ne cada cop que sento que algú ha de viatjar per llatino-amèrica, com per exemple quan l'isaac i el politus van baixar a l'aconcagua, o a la tierra de fuego com a mínim, i me'n van enviar un tubet...
és el que ara se m'acaba d'acabar i per això he començat el de moçambique, aprofitant que fa una any que hi era, i avui quan he arribat i m'he anat a rentar les dents he vist que no hi era...
que raro
potser l'ha pillat en guillem, que anava a madrid...
això espero, perquè si s'ha perdut estic perdut
clar, és que tampoc no semblava de moçambique, era com yanki i tot...

en fin, lo dels mortimers
que es veu que ara farem un blog nou que de ben segur ben aviat anunciarem aquí: no es mortimer todo lo que reluce, que inclourà actualitzacions paulatines de les diferents activitats dels mortimers tant a dins com a fora dels mortimers.

això és un muntatge amb el que he estat treballant aquests dies, que tot i que no n'és l'èopca és ara que l'he editat i aquí us el penjo...
fins ara!