dimarts, 22 de juliol del 2008

avui he fet la ruta dels bancs
bancances, per si et canses
però fent coses clar, però amb ritme de vacances
com si me n'hagués anat a un poble del mediterrani, prop d'una gran ciutat però tranquilet, amb el mar a la vora, però...
ja mos entenenc
i en aquestes que després de dinar he sortit a fer un cafetó (descafeinat, perquè me estoy quitando), i en cabat m'he assegut al banc que hi ha al racó de les pedres i rajoles d'en pere salarich, on casi mai no hi seu dingú, i mira que bé que s'hi està i que guai el solet que queia, abans d'anar cap al PIJ a imprimir unes còpies de lo de les fricònsies.
Llavors he pillat berenar i, un croissant de xocolata, que comque és istiu estava ben desfeta, i a mi ja m'agrada així, i me l'he jalat al banc de correus antic, al mural del juanitu, fent temps perquè tot fent el cafè m'havia trobat la yeho i m'havia comentat d'anar-hi una horeta, de set a vuit, que ella havia d'anar a mataró i sinó hauria de tancar la botiga, que la lia avui treballava al tiriti...
en cabat de berenar, per no fer-me el peta allà al mig del poble, he nat al tercer banc que he ocupat aquesta tarda, al que hi ha a la baixada de les escales, nant cap a la biblio, i allà...
pues buenu, vale
a les set he nat cap a la yeho, on he estat aquesta horeta de poca feina amb l'uri doñate, que com sempre estava explicant coses i parlant, i déu ni dó, també estava una mica afectadillo perquè m'ha dit que diumenge estava a montserrat quan va caure una noia escaladora i s'hi va quedar, terrible, es veu que ell estava a uns quinze metros, a la via del costat...
en fin
sortint de la yeho he passat pel tiriti a fer una clareta, i déu ni dó l'ambientillo que hi havia.
he estat parlant amb l'adri i su penya del bolo de la festa major al parque, i sembla que pot haver-hi una idea guapa...
dijous tenim reunió de mortimers i se'n parlarà...
dissabte bolo amb els farsants i festa de crancs
i...
què?
ah, sí, el bruce, que no n'he dit res!!
vestial, clar, llàstima del so, cosa incomprensible, amb la infraestructura i la moguda que és montar un evento així, però vaja, en fin...
la lia el va veure, que no l'havia vist mai, i el que no sabia és que l'abel tampoc...
per això va anar-hi ben d'hora i va poder estar a davant de tot, casi tocant-lo, cabrones!!
l'endemà hi va tornar-hi, el nen, ja des de la grada, i llàstima que nosaltres no vem ser-hi, perquè va ser el dia que va començar amb Tenth Avenue, que el dia abans no l'havia fet, ni thunder road, amb la qual va començar els bisos diumenge, ni rosalita, ni spirit in the night...
en fin, clar, és que el bruce fot dos concerts seguits i són això: dos concerts, diferents, perquè igual només va repetir quatre ò cinc temes...
ves
tial!

3 comentaris:

Abelunimbus ha dit...

Hi vaig tornar-hi, sí.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

per un moment m'has espantat amb això de la ruta del bancs...pensava que anaves a cobrir deutes...uf! tú, segur que un dia no gaire llunyà torno a tiana, aixì que em vas dient on deixo pagada la copete que et dec, val?
apa, vaya usted bien...morti

Irene ha dit...

vaya un malalt l'abel no? dos cops seguits...ufff!!!
Jajaja, jo no puc dir res que ho vaig fer amb portishead!
Que buena la ruta desl bancs, jo hi he pensat de vegades i en el del Pere Salarich hi havia estat algun cop menjant pipes i parlant d'amors.
Fa relativament poc em vaig fixar en les escales que hi ha just davant el banc, el carreró aquest de cases antigues que puja cap a munt...és fantàstic oi que si???
El vaig nombrar el meu racó preferit de este nuestro pueblo de la vora del mar.
A veure si t'hi fixes i em dius que t'en sembla!